Mars¨¦ ja descansa amb Balcells

Cada 8 de gener el meu pare [l¡¯escriptor Juan Mars¨¦] solia buscar a les p¨¤gines d¡¯aquest diari alguna petita picada d¡¯ullet amagada, amb motiu del seu aniversari, perqu¨¨ aqu¨ª hi escrivien, i encara hi escriuen, molts dels seus amics. A ells em dirigeixo ¨Dals seus col¡¤legues i als seus amics en particular, i als seus lectors en general¨D per explicar-los una cosa que imagino que els agradar¨¤ saber i que, probablement, no trobaran penjada a les xarxes socials.

Vejam, el desembre passat el meu germ¨¤ i jo vam fer entrega del 10% de les cendres del nostre pare a Luis Miguel Palomares, fill de Carmen Balcells, que ¨¦s al tim¨® de l¡¯ag¨¨ncia liter¨¤ria des que ella va morir el 2015. Compl¨ªem aix¨ª la paraula donada pel nostre pare a la seva agent ¡°de tota la vida, d¡¯aquesta i la de m¨¦s enll¨¤¡±, fent seva una de les genials ocurr¨¨ncies de Groucho Marx. No li importaven el 90% restant de les cendres, per ell com si les llan?¨¤vem al v¨¤ter, deia, i despr¨¦s estir¨¤vem la cadena. No creia en res, per¨° en ella s¨ª. Creia en Carmen Balcells. Tamb¨¦ creia en Groucho Marx.

Li ho vam sentir a dir tantes vegades, de broma i seriosament, en p¨²blic i en privat, sobri i menys sobri, per¨° el cas ¨¦s que al final ella se¡¯n va anar cinc anys abans, i del tema no se¡¯n va tornar a parlar. Va ser aquest mes de juliol passat, preparant l¡¯homenatge que li va dedicar l¡¯Ajuntament de Barcelona un any despr¨¦s de la seva mort, quan vaig haver de tornar a escoltar el seu discurs en la cerim¨°nia d¡¯entrega del Cervantes, i all¨¤ li ho vaig sentir dir de nou, alt i clar: ¡°Estimada Carmen, m¡¯has donat tantes alegries que tinc ordenat, per quan em mori, que m¡¯incinerin i t¡¯entreguin el 10% de les meves cendres¡±. D¡¯acord, ent¨¨s, em vaig dir aquesta vegada. Per qu¨¨ no.

Va ser dimarts 14 de desembre, a Santa Fe de Segarra, el poble on va n¨¦ixer Carmen Balcells, i on est¨¤ enterrada. El Luis Miguel ens va rebre amb la seva generositat i sensibilitat habituals: una tassa de caldo que ens havia preparat de matinada, un forat cavat a la terra g¨¨lida, i un arbre a punt per ser plantat, un arbo?, ja que al garrofer, arbre escollit com a primera opci¨®, no li van b¨¦ els climes tan freds ni les gelades... B¨¦, doncs amb quatre graus de temperatura vam posar fil a l¡¯agulla. De testimonis entre la boira, la troupe de l¡¯ag¨¨ncia Balcells per complet, dels m¨¦s nous als ja jubilats. Despr¨¦s vam dinar i vam beure, vam plorar i vam riure, vam celebrar la vida i la mort, junts durant una estona en aquest espai tan fascinant per estrany, cada vegada m¨¦s dif¨ªcil de trobar, aquest territori tan ex¨°tic que es diu intimitat.

Juan Mars¨¦ faria aquest dissabte 89 anys.