M¨¦s del que sembla, menys del que es volia

A la seva biografia de Javier Pradera, el professor i editorialista Jordi Gr¨¤cia explica una an¨¨cdota prou significativa per entendre la din¨¤mica de consolidaci¨® de l¡¯alternan?a pol¨ªtica. Just abans de la primera investidura de Felipe Gonz¨¢lez, l¡¯editor i editorialista Pradera i el seu amic Clemente Auger van sopar amb qui seria investit president del Govern al cap de pocs dies. Els dos amics ¨¤ulics pretenien aconsellar-lo. ¡°Lo mejor que pod¨ªan hacer los socialistas era b¨¢sicamente no hacer nada¡±. Gonz¨¢lez va quedar parat i els altres es van justificar. No havien de fer res que sembl¨¦s revengista o que excit¨¦s el p¨¤nic dels grans poders econ¨°mics, li van dir, perqu¨¨ l¡¯objectiu principal d¡¯aquella legislatura havia de ser, abans que res, la naturalitzaci¨® de l¡¯alternativa governamental com a demostraci¨® de la solidesa de la democr¨¤cia espanyola. Contra la campanya dels qui volien atemorir la ciutadania per l¡¯arribada al poder dels socialistes, la millor opci¨® era consolidar l¡¯alternan?a. ¡°No hacer nada¡±.

Despr¨¦s de 23 anys de CiU presidint la Generalitat, pa?da la frustraci¨® de la vict¨°ria en vots de 1999, el 14 de desembre de 2003 es va subscriure l¡¯acord per a un govern catalanista i d¡¯esquerres, en virtut del qual Pasqual Maragall seria elegit president. D¡¯aquell acord ¡ªel Pacte del Tinell¡ª sobretot se¡¯n recorden dos aspectes. Al primer punt de l¡¯annex se solemnitzava una obvietat: les forces que subscrivien l¡¯acord es comprometien a impedir la pres¨¨ncia del PP al govern de l¡¯Estat. I a la p¨¤gina 3 s¡¯explicitava que el Govern impulsaria l¡¯elaboraci¨® d¡¯un nou Estatut, els objectius del qual es desplegaven entre la p¨¤gina 3 i la 8 i implicaven aprofundir en l¡¯autogovern i fer que l¡¯Estat evolucion¨¦s per la via del federalisme asim¨¨tric.

Per¨° entre l¡¯Estatut i el veto hi havia 70 pagines que, seguint una idea utilitzada per Maragall quan era el cap de l¡¯oposici¨® i que reprenia dels anys d¡¯alcalde de Barcelona, podien llegir-se com el pla estrat¨¨gic d¡¯una transformaci¨® integral. Per dir-ho d¡¯una altra manera, sembla com si la coalici¨®, m¨¦s que consolidar l¡¯alternan?a, al llarg d¡¯aquella primera legislatura s¡¯hagu¨¦s proposat fer-ho tot.

La centralitat que la q¨¹esti¨® estatut¨¤ria va adquirir durant la presid¨¨ncia tant de Maragall com de Jos¨¦ Montilla ha dificultat l¡¯elaboraci¨® d¡¯un balan? ponderat de l¡¯acci¨® de govern dels Tripartits. I aix¨ª, el relat del per¨ªode que s¡¯hauria fixat seria el que metrallaren mitjans mainstream del pa¨ªs amb hostilitat premeditada, intensificant la sensaci¨® de desori permanent a Palau.

Per impugnar aquest relat s¡¯ha concebut el llibre col¡¤lectiu Maragall i el govern de la Generalitat: les pol¨ªtiques del canvi, coordinat per Josep Maria Mu?oz. M¨¦s que la continu?tat amb el volum anterior, impulsat per la Fundaci¨® Catalunya Europa ¡ªel magn¨ªfic Pasqual Maragall. Pensament i acci¨®¡ª, aqu¨ª sobretot es repr¨¨n el fil de l¡¯assaig Una agenda imperfecta de Josep Maria Vall¨¨s, i es fa utilitzant l¡¯esquema del Tinell. A cada acad¨¨mic que hi col¡¤labora ¡ªGemma Ubasart, Carles Rivera, J¨²lia Miralles-de-Imperial i Joan Vicente Ruf¨ª¡ª, li correspon un dels ep¨ªgrafs de l¡¯acord: ¡°M¨¦s i millor autogovern. M¨¦s qualitat democr¨¤tica¡±, ¡°Un nou impuls econ¨°mic per a Catalunya¡±, ¡°Catalunya, una naci¨® socialment avan?ada¡± i ¡°Una nova pol¨ªtica territorial i ambiental¡±.

Llegit el volum, queda clar que el govern Maragall assumia a consci¨¨ncia que havia rebut com a her¨¨ncia l¡¯obsolesc¨¨ncia del pujolisme i que la medul¡¤la del seu programa eren les pol¨ªtiques imaginades pel govern alternatiu, pol¨ªtiques ambicioses de modernitzaci¨® del pa¨ªs que exigien un canvi de cultura pol¨ªtica profund despr¨¦s d¡¯un llarg per¨ªode condicionat per un hiperlideratge. El balan?, ni que sigui per contrast amb la legislatura anterior, i ja no diguem amb la d¨¨cada perduda posterior a la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional, ¨¦s positiu i, de fet, el govern Montilla, mentre va poder, va viure d¡¯aquell programa, en qu¨¨ destacava l¡¯horitz¨® fixat tant pel conseller Castells com pel conseller Nadal. Per¨° el canvi va quedar interromput i l¡¯alternativa guanyadora, enmig del remol¨ª de la Gran Recessi¨®, va ser la liposucci¨® d¡¯aquella agenda socialdem¨°crata. Amb l¡¯avantatge de la perspectiva, la q¨¹esti¨® ¨¦s si l¡¯ambici¨® del projecte Maragall necessitava una consolidaci¨® en el govern que implicava no haver-ho intentat canviar tot de cop.