Un viu entre els morts

D¡¯en?¨¤ que el doctor Hachiya, exhaust despr¨¦s d¡¯una nit de gu¨¤rdia a l¡¯hospital, veu com el mat¨ª s¡¯il¡¤lumina amb un esclat rabi¨®s de llum, no es deixa de compartir el car¨¤cter inexplicable de tot el que passa: cares inflades, cossos cremats, trossos de pell penjant, plors de gent embogida de dolor, episodis de dem¨¨ncia com el del vell que s¡¯afanya a beure aigua dins d¡¯una bassa ensagnada, crits d¡¯auxili davant de la ceguesa que sobtadament pateixen alguns. I morts, sobretot hi ha molts i molts de morts. Morts amb nassos, ulls i boques foses, cad¨¤vers calcinats dins dels autobusos, cad¨¤vers flotant dins d¡¯un dip¨°sit d¡¯aigua talment com si haguessin estat bullits, llacs amb milers de morts que dificulten els esfor?os per no ofegar-se d¡¯uns pocs supervivents, carrers rivetejats de morts que impossibiliten la fugida tant com la runa dels edificis ensorrats i els incendis que van envaint la ciutat. I hi ha, tamb¨¦, morts ben individualitzats que magnetitzen la mirada dels vius: hi ha el que s¡¯est¨¤ petrificat damunt la bicicleta mentre travessava un pont, hi ha un esquelet que encara fumeja, hi ha el cad¨¤ver sense cara que ensenya nom¨¦s una filera de dents blanques... S¨®n anotacions del doctor Michihiko Hichaya al Diari d¡¯Hiroshima mentre conjectura cient¨ªficament i formula hip¨°tesis per esbrinar l¡¯abast exacte del cataclisme.

Els habitants d¡¯Hiroshima que van sobreviure a la devastaci¨® del 6 d¡¯agost del 1945 encara ignoraven que havien d¡¯enfonsar-se en uns altres cercles de l¡¯infern: no hi havia res de semblant que serv¨ªs de par¨¤metre per valorar els l¨ªmits dels efectes que haurien de patir les v¨ªctimes. No ¨¦s fins al set¨¨ dia que se sap el nom que ha originat la destrucci¨®: la bomba at¨°mica. Per¨° al cap de tres dies, al patiment f¨ªsic s¡¯hi afegeix una altra experi¨¨ncia: per primera vegada, els s¨²bdits japonesos escolten la veu de l¡¯Emperador quan anuncia la rendici¨® del pa¨ªs. I aleshores s¨ª, els metges m¨¦s heroics, que han desafiat els seus mals per curar els pacients, els ferits que resisteixen la roentor de les llagues i els cossos que ja habiten en el llindar de la mort no poden aturar les ll¨¤grimes davant el pes del buit moral que els cau al damunt.

El Diari d¡¯Hiroshima ¨¦s el relat de la destrucci¨® d¡¯una ciutat, el testimoni de la derrota del Jap¨®, per¨° tamb¨¦ una cosa que va m¨¦s enll¨¤ de la cr¨°nica: commou perqu¨¨ Hachiya sent un respecte sagrat per tots els morts, perqu¨¨ no ignora que cada supervivent ha protagonitzat una experi¨¨ncia ¨²nica i gloriosa, el retorn prodigi¨®s dels camps de la mort. I llavors s¡¯ent¨¦n que fos un dels llibres m¨¦s estimats per un dels m¨¦s ac¨¨rrims enemics de la mort, Elias Canetti, que tamb¨¦ s¡¯hauria alegrat de la fi de l¡¯erupci¨® del volc¨¤ de La Palma i que la pand¨¨mia no sigui tan mort¨ªfera.