Joan Fuster, el segle del centaure

"Passa, seu i escolta¡±. En Joan Fuster solia obrir la porta de la seua casa de Sueca (Ribera Baixa) als m¨¦s joves. No nom¨¦s quan estava sol i ajudava els ve?ns a fer el treball escolar demanat per les monges, tamb¨¦ quan la tenia plena de gom a gom en una de les seues famoses tert¨²lies amb escriptors, professors, pintors, cantants o pol¨ªtics. Deixava pas aleshores amb un gest d¡¯ir¨°nica complicitat, segons recorden avui alguns d¡¯aquells j¨®vens, la traject¨°ria dels quals ha estat marcada pel magisteri hum¨¤ i intel¡¤lectual de l¡¯autor del Diccionari per a ociosos, nascut ara fa 100 anys i mort en fa 30. Per aix¨°, la Generalitat valenciana i la catalana han declarat el 2022 l¡¯Any Fuster.

M¨¢s informaci¨®n

Quan 60 llibres s¨®n una sola pe?a

Toca, per tant, parlar d¡¯un dels intel¡¤lectuals m¨¦s importants de la segona meitat del segle XX en l¡¯¨¤mbit ling¨¹¨ªstic catal¨¤. Un homenot, en paraules de Josep Pla, que mai va deixar de viure en la casa familiar del carrer Sant Josep; un home que va dedicar la seua vida a la defensa de la seua llengua i cultura i que va lluitar contra all¨° que va expressar en un dels seus aforismes: ¡°No faces de la teua ignor¨¤ncia un argument¡±. Un assagista culte, tan incisiu i pol¨¨mic com divertit, seguidor de les petjades d¡¯Erasme, Montaigne i Voltaire. Un escriptor esmolat, un professional de l¡¯escriptura ¡ª¡°?s la conclusi¨® a qu¨¨ he arribat: nom¨¦s hi ha un pecat mortal i s¨®n les faltes d¡¯ortografia¡±, diu en un altra sent¨¨ncia¡ª, un traductor d¡¯Albert Camus, un gran lector dels cl¨¤ssics de la literatura en catal¨¤, com Ausi¨¤s March, sense oblidar-se de Federico Garc¨ªa Lorca o Pablo Neruda, a m¨¦s a m¨¦s d¡¯un gran conversador.

Fuster va ser tan admirat com vilipendiat. Una part de la societat valenciana el va demonitzar com l¡¯ep¨ªtom del catalanisme des que el 1962 va publicar, en ple franquisme, Nosaltres els valencians (Edicions 62, que ara reeditar¨¤), on defensava que el futur d¡¯una cultura i una llengua minoritzades com la valenciana passava de manera gaireb¨¦ inexorable per la unitat ling¨¹¨ªstica i cultural de l¡¯espai que anomenava sense cap mena de prejudici els Pa?sos Catalans. Per les seues idees ¡ª¡°Tots, si arribem a tenir ra¨®, la tenim a mitges¡±, va escriure¡ª, va ser objecte d¡¯un atemptat amb bombes el 1981 que van destrossar la fa?ana de la seua casa.

Des de 2017, la casa de Fuster, erigida a principis del segle XX, d¡¯amples estances i detalls modernistes, ¨¦s tamb¨¦ un espai cultural i un museu, ampliat amb el cridaner immoble del costat. Salvador Ortells, el seu director, explica les reunions que es feien a la planta baixa, al voltant del que era una mena de cuina que dona al pati, on el conservador pare de l¡¯escriptor, de milit¨¤ncia carlina, treballava esculpint talles religioses.

¡°No faces de la teua ignor¨¤ncia un argument¡±, deix¨¤ escrit en un dels seus famosos aforismes

Unes fotografies de menut i adolescent prefiguren el futur perfil caracter¨ªstic de l¡¯escriptor, amb unes celles pronunciades que formen dues v invertides, alt i una mica desmanegat. Les ulleres, el bigotet i una cigarreta entre els dits acabaren d¡¯arredonir una imatge ic¨°nica de l¡¯autor d¡¯El descr¨¨dit de la realitat. El logo dissenyat pel valenci¨¤ Dani Nebot (Premi Nacional de Disseny) per a l¡¯Any Fuster ¨¦s una s¨ªntesi perfecta de tots aquests trets.

Sota els alts sostres de la casa museu, que rep unes 8.000 visites a l¡¯any (bona part d¡¯elles, d¡¯alumnes i joves), una vitrina exhibeix records de la seua infantesa, notes, cartes, el seu carnet de la Falange. ¡°Son pare va arreglar aquesta habitaci¨® per a que treballara d¡¯advocat¡±, comenta Ortells, tamb¨¦ comissari adjunt de l¡¯Any Fuster, mentre assenyala les solemnes talles del sostre.

Lector de 22.000 llibres

L¡¯escriptor nom¨¦s va exercir el dret quatre o cinc anys. Li interessaven altres coses, sobretot la literatura, la cultura en general. ¡°Fuster escrivia molt¨ªssim, va fer m¨¦s de 3.200 articles, uns 60 llibres com a autor ¨²nic, feia confer¨¨ncies i atenia compromisos c¨ªvics¡±, comenta Ortells. Era tamb¨¦ un lector vora?: prop de 22.000 libres i 15.000 revistes de la seua biblioteca es guarden en la casa museu, alguns a la vista, la gran majoria a l¡¯abast nom¨¦s dels investigadors, a m¨¦s de nombroses obres d¡¯art regalades. ¡°Llegir no ¨¦s fugir. Llegir ¨¦s seguir vivint i cadasc¨² ho fa a la seua manera¡±, sentencia un dels seus aforismes. L¡¯home, mesura de totes les coses, Combustible per a falles i Literatura catalana contempor¨¤nia s¨®n altres t¨ªtols destacats de la llarga traject¨°ria d¡¯aquest lletraferit, ¡°de gran sentit de l¡¯humor, agut, ir¨°nic, molt amable i respectu¨®s¡±, postil¡¤la Francesc P¨¦rez Morag¨®n, comissari de l¡¯Any Fuster, estudi¨®s de l¡¯obra de l¡¯assagista i un d¡¯aquells joves que pelegrinava a la casa de Sueca. Encara avui riu quan evoca els di¨¤legs punxants entre l¡¯assagista i el seu gran amic, el periodista Vicent Ventura.

Per¨°, es llig Fuster avui? Quina vig¨¨ncia t¨¦ la seua obra? P¨¦rez Morag¨®n respon: ¡°?s estudiat, hi ha moltes tesis, es publiquen estudis... Nosaltres, els valencians i Diccionari per a ociosos no es deixen de vendre. Ell vivia dels articles de premsa, b¨¤sicament. Alguns tenien certa caducitat, per¨° la seua manera de veure la realitat anava m¨¦s enll¨¤ de la immediatesa... Tamb¨¦ treballa sobre q¨¹estions de la hist¨°ria cultural del Pa¨ªs Valenci¨¤, per¨° en general escriu de temes universals; sobre el medi ambient, la pol¨ªtica internacional, l¡¯amor o l¡¯¨²s urb¨¤ de la bicicleta; detecta els canvis socials. I tamb¨¦ opina, ¨¦s clar, sobre q¨¹estions liter¨¤ries, sobre Ausi¨¤s March i Jaume Roig, per¨° tamb¨¦ sobre Thomas Mann¡±, enumera. I conclou: ¡°Tenia una gran cultura i una gran perspic¨¤cia. L¡¯inter¨¦s del lector es mant¨¦, com passa amb altres escriptors europeus que transcendeixen. Tamb¨¦ era un home del seu temps, en el sentit que va viure sota el franquisme. Va tenir molts problemes de censura, sobretot amb Manuel Fraga i el seu cunyat Carlos Robles Piquer¡±.

Viure a Sueca tenia les seves limitacions. Emigrar a Madrid i Barcelona era prou habitual entre els escriptors i artistes, entre els professionals de la cultura. Ell va ser fidel a la casa familiar, per¨° mantenia una estreta relaci¨® amb Catalunya, sobretot a partir que va comen?ar a publicar a La Vanguardia i TeleXpr¨¦s, despr¨¦s dels problemes que va tenir a Levante, peri¨°dic aleshores del Movimiento. Prova de l¡¯estima que li professaven des del Principat, centre de la ind¨²stria editorial, s¨®n els pr¨°legs que li van encomanar per a les obres completes de Salvador Espriu, Joan Salvat-Papasseit o Josep Pla.

L¡¯inter¨¦s, sembla, continua. El president catal¨¤, Pere Aragon¨¦s, va visitar la casa museu de Fuster el setembre passat. El prop¨°sit ¨¦s compartir la major part de les activitats entre els dos territoris i que Catalunya, a trav¨¦s de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes, siga una mena d¡¯extensi¨® natural de l¡¯Any Fuster organitzat des de Val¨¨ncia.

Tot s¡¯ha de concretar encara. Una de les tasques de Morag¨®n i Ortells ¨¦s coordinar i evitar el solapament de les accions previstes per les distintes institucions, com ara l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua, la Universitat de Val¨¨ncia o l¡¯Alfons el Magn¨¤nim. Es publicaran una nova biografia i altres libres. Aquesta setmana mateix se n¡¯ha presentat un sobre la relaci¨® de Fuster amb Sueca, elaborat pels comissaris. La idea ¨¦s que la gran exposici¨® sobre Fuster s¡¯inaugure cap a novembre (va n¨¤ixer el 23 d¡¯aquest mes de 1922) en el centre de Val¨¨ncia. A finals de febrer es celebrar¨¤ a la Universitat de Val¨¨ncia un simposi internacional sobre Fuster.

¡°Tota pol¨ªtica que no fem nosaltres ser¨¤ feta contra nosaltres¡±, diu una sent¨¨ncia de Fuster que parafraseja Antoni Furi¨®, editor de la correspond¨¨ncia de l¡¯escriptor i de l¡¯obra completa (publicades per Tres i Quatre), juntament amb Josep Palacios, hereu de l¡¯assagista.

El tamb¨¦ catedr¨¤tic d¡¯hist¨°ria medieval destaca la ¡°gran capacitat de seducci¨® i de fascinaci¨® de l¡¯escriptor i la seua mirada l¨²cida, que ¨¦s molt actual¡±, abans de fer la seua s¨ªntesi anal¨ªtica del llibre m¨¦s pol¨ªtic i pol¨¨mic de Fuster, Nosaltres, els valencians: ¡°Ell mateix diu que aquest llibre l¡¯hauria d¡¯haver fet un centaure, meitat historiador, meitat soci¨°leg. El seu camp ¨¦s el de l¡¯erudici¨®, l¡¯estudi social de la literatura, per¨° no cal oblidar la dimensi¨® pol¨ªtica, ja palesa en el fet d¡¯escriure en catal¨¤ i m¨¦s en la postguerra¡±, pensa Furi¨®. ¡°Per¨° aquesta dimensi¨® va de la literatura i la cultura a la pol¨ªtica, i no a la inversa. Volia incorporar els joves, defugia la literatura jocfloralesca que es feia en valenci¨¤, de la barraca i la terreta, mentre la literatura en castell¨¤ tenia poetes com Rafael Alberti, Garc¨ªa Lorca o Miguel Hern¨¢ndez. Volia modernitzar i deixar enrere els valors tradicionals associats a una cultura impregnada per la ruralitat. Sempre estava pensant la manera com la llengua i la cultura catalanes podrien trobar una normalitat. I troba que eixe futur, o ¨¦s compartit en els Pa?sos Catalans o no existir¨¤, ni tan sols per a Catalunya¡±.

Alguns consideren que la seua dimensi¨® pol¨ªtica i nacionalista va eclipsar el Fuster escriptor. Altres incideixen que no donava la talla si se¡¯l comparava amb Miguel de Unamuno, contra el qual l¡¯assagista de Sueca va escriure un llibre. ¡°Si compares Unanumo amb Kierkegaard, el primer empal¡¤lideix. El problema no ¨¦s eixe, sin¨® que si s¡¯afirma que un gran assagista com Fuster no dona la talla, en realitat est¨¤s dient que la literatura i la cultura catalanes no poden donar m¨¦s que escriptors discrets¡±. I afegeix Furi¨®, un altre dels joves visitants de la casa de Sueca: ¡°En Fuster no hi ha propostes ideol¨°giques, no ¨¦s un pensador. S¨ª que reflexiona, t¨¦ idees, fa activisme, sempre en favor de la seua llengua i la cultura, per¨° tamb¨¦ va escriure en castell¨¤ en les col¡¤laboracions en diversos diaris¡±.

El tamb¨¦ historiador i exrector de la Universitat de Val¨¨ncia Pedro Ruiz va entrar en el debat a principis del XXI amb una visi¨® nova i que vol actualitzar per al proper simposi. ¡°Em continua resultant interessant Nosaltres, els valencians i sorprenent la seua capacitat per adscriure¡¯l en el panorama desolador del anys seixanta. Fuster fa seu inicialment l¡¯enfocament de Jaume Vicens Vives sobre una visi¨® de la Hist¨°ria contraposada a l¡¯ortod¨°xia, que identificava la hist¨°ria d¡¯Espanya amb la de Castella. Per¨° ell es centra en la singularitat del poble valenci¨¤, la seua anomalia, dins del conjunt de parla catalana; ¨¦s un poble mal¡¤leable, ni carne ni pescado, sense un nacionalisme seri¨®s. Per investigar aquesta anomalia aporta una hist¨°ria social renovadora, que desenvolupa l¡¯historiador Joan Regl¨¤. I s¨®n l¡¯esc¨¤s desenvolupament industrial i l¡¯abs¨¨ncia d¡¯una burgesia les causes d¡¯aquesta suposada anomalia, un paradigma que molts historiadors van fer seu¡±.

¡°No obstant aix¨°¡±, continua Torres, ¡°amb els estudis monogr¨¤fics del Pa¨ªs Valenci¨¤ que comencen a conrear-se es van produir tres paradoxes¡± que q¨¹estionen la visi¨® fusteriana. En s¨ªntesi: la primera constata que no hi havia un projecte moderat com el que propugnava Vicens Vives a Catalunya, la qual cosa fa que l¡¯ideari de Fuster trobara poc eco fora del circuit de l¡¯esquerra i esdevinguera un nacionalisme estrictament valenci¨¤; la segona paradoxa es fa palesa amb el boom en les investigacions als anys setanta i vuitanta que testimonien l¡¯acci¨® d¡¯una burgesia capitalista, no nacionalista, lligada a l¡¯exportaci¨® agr¨ªcola, que s¡¯ha d¡¯explicar d¡¯altra manera. I la tercera recull el desdoblament de la nova historiografia amb visions m¨¦s complexes que s¡¯obri pas al marge del nacionalisme.

Demonitzaci¨® blavera

Fuster va escriure que ¡°quan una revoluci¨® ¨¦s impossible corre el risc de convertir-se en el contrari: en una reacci¨®¡±. El soci¨°leg i director de la Instituci¨® Alfons el Magn¨¤nim, Vicent Flor, recorda perfectament la demonitzaci¨® de Fuster en l¡¯ambient secessionista i blaver que va con¨¨ixer de prop quan era jove, un temps ¡°en qu¨¨ el populisme es caracteritzava per un antiintel¡¤lectualisme molt fort, tot just com ara¡±. I confessa Flor: ¡°Comence a llegir els textos pol¨ªtics i no em convencen en un principi. Posteriorment, llig coses de literatura, el Diccionari per a ociosos¡­ ?s sobretot un escriptor, en qu¨¨ la q¨¹esti¨® pol¨ªtica no ¨¦s la m¨¦s important. Ell no era un l¨ªder pol¨ªtic, era fruit del seu moment. Li devem la defensa del valenci¨¤ com una llengua tan digna com el castell¨¤. T¨¦ un perfil molt m¨¦s poli¨¨dric i ric que la seua caricatura. Ell va despertar el meu inter¨¦s per la sociologia¡±, explica l¡¯autor de Noves gl¨°ries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana(Afers).

Matar Joan Fuster (i altres hist¨°ries) ¨¦s el llibre de Francesc Bayarri, que acaba d¡¯incorporar nova informaci¨® en la seua segona edici¨®, publicada per Austrohongaresa. El periodista analitza l¡¯atemptat de l¡¯11 de setembre del 1981 a la casa de l¡¯escriptor. ¡°La meua tesi ¨¦s que els sectors ultres del Pa¨ªs Valenci¨¤ havien de donar una resposta contundent i r¨¤pida a l¡¯estrena de Terra Lliure al territori. La matinada del dia anterior havien posat tres bombes de poca pot¨¨ncia, una d¡¯elles a la seu del Govern Civil, on hi havia la resid¨¨ncia del governador, Jos¨¦ Mar¨ªa Fern¨¢ndez del R¨ªo, que va causar desperfectes m¨ªnims. Com que no tenien identificats a ning¨² de Terra Lliure, van anar contra el que simbolitzava el catalanisme al Pa¨ªs Valenci¨¤¡±.

Goma 2 a la finestra

Bayarri reconstrueix els fets mitjan?ant els testimonis i els informes que ha pogut consultar: ¡°Fuster estava en sa casa de tert¨²lia amb Jaume P¨¦rez Montaner i Vicent Salvador [tots dos poetes i professors] sobre les cinc de la matinada. Com a m¨ªnim dues persones aparquen el cotxe i van caminant fins a la casa. Una primera bomba de Goma 2 explota en una finestra. Havia d¡¯atraure l¡¯atenci¨® de Fuster cap all¨ª just perqu¨¨ explotara la segona bomba amb dos quilos de Goma 2, i per saltar tots per l¡¯aire, programada uns minuts despr¨¦s¡±.

¡°Fuster va eixir ¡ªsegueix el relat el periodista¡ª, per¨° no comptaven que estaria acompanyat, i tampoc amb els ve?ns. Un dels ve?ns va vore que eixia fum de l¡¯altra finestra i P¨¦rez Montaner va cridar que es ficaren cap a dins de la casa. I aix¨° els va salvar. Haguera pogut ser l¡¯atemptat terrorista m¨¦s mortal del Pa¨ªs Valenci¨¤ en tota la Transici¨®¡±.

No obstant aix¨°, el jutjat de Sueca va qualificar-ho com una falta de danys, ¡°amb contradicci¨® amb la mateixa versi¨® de la Brigada Regional d¡¯Informaci¨®, que ho considerava un delicte de terrorisme. El jutge no va fer pr¨¤cticament res ni va incorporar aquest informe policial, nom¨¦s els testimonis. Al cap de 30 dies, el cas es va tancar¡±, postil¡¤la. ¡°Com a m¨ªnim es tenia d¡¯haver tractat com un assassinat en grau de frustraci¨®, amb intenci¨® pol¨ªtica. La policia deix¨¤ ben clar que la intenci¨® era matar, no nom¨¦s espantar¡±, afegeix. El va reivindicar un grup anomenat Falange Negra, en una maniobra de distracci¨®. Bayarri apunta les possibles connexions militars, policials i fins i tot judicials de l¡¯atemptat.

Sobredimensi¨® pol¨ªtica

Alguns anys despr¨¦s, la fil¨°loga Carme Gregori-Soldevila va con¨¨ixer Fuster quan aquest va assumir la c¨¤tedra a la Universitat de Val¨¨ncia, primer com a alumna seua de doctorat i despr¨¦s com a companys al departament. ¡°Era d¡¯una gran amabilitat i escoltava sempre a tots¡±, destaca. No hi ha gaires dones expertes en Fuster. ¡°?s que a l¡¯assaig hi ha un gran d¨¨ficit de dones. No s¡¯ha normalitzat com altres g¨¨neres, com la novel¡¤la, la poesia o el teatre¡±, assenyala, abans d¡¯incidir en l¡¯inter¨¦s de la correspond¨¨ncia de Fuster amb dones com Eul¨¤lia Duran, Montserrat Roig o J¨²lia Blasco.

Gregori considera que ¡°s¡¯ha sobredimensionat la c¨¤rrega pol¨ªtica de la seua obra; sense renunciar al que va fer pel valencianisme pol¨ªtic, l¡¯¨²ltim any de la seua vida, el 1992, que va coincidir amb el 30¨¨ aniversari de Nosaltres, els valencians, mostrava certa preocupaci¨® perqu¨¨ se l¡¯identificara tant amb eixe llibre. Crec que es reconeixia m¨¦s en els assajos deliberatius que segueixen el model de Montaigne, en els dietaris, en el Diccionari per a ociosos, en els seus aforismes. M¡¯interessa molt m¨¦s el Fuster deliberatiu que el pol¨ªtic, tot i que reconec la seua aportaci¨®; els aforismes, que s¨®n genials, gamberros, provocadors. I com parla de la condici¨® humana... Tot aix¨° continua igual de vigent¡±, sost¨¦.

Les sent¨¨ncies fusterianes no passen de moda, com demostren els nombrosos reculls que es poden trobar a internet, per exemple. Aforismes com ¡°Els ¨²nics plaers que no defrauden s¨®n els imprevistos¡±; ¡°Les persones felices no tenen mem¨°ria¡±; ¡°El perill atrau perqu¨¨ altera la rutina¡±; ¡°Tinc un cos: aprofita¡¯l¡± o ¡°No tinc m¨¦s conviccions que les decididament imprescindibles¡±.