La corba

La corba, aquesta met¨¤fora perfecta, amb la seva afabilitat perillosament artera a la qual no se li escapa res! En estad¨ªstica, la curvatura d¡¯una l¨ªnia representa la funci¨® exponencial, el creixement accelerat cap a la fi de la realitat (la fi del m¨®n!) i la seva llei ¨¦s l¡¯entropia, segon principi de la termodin¨¤mica, que afecta des del sol i els planetes fins als nostres actes quotidians: el despla?ament del valor d¡¯¨²s pel valor de canvi amb el capitalisme, el llenguatge o, en periodisme, la teoria per la qual la import¨¤ncia d¡¯un fet es troba en proporci¨® inversa amb les possibilitats que passi (home mossega gos). El model gr¨¤fic amb qu¨¨ es visualitza l¡¯escalfament del planeta, el creixement de la poblaci¨® o la propagaci¨® d¡¯una pand¨¨mia ¨¦s aquesta l¨ªnia sinuosa, incontrolable, que uneix punts avan?ant sobre un eix temporal.

En l¡¯art, tots els estils tenen la seva condemna fatal en aquesta par¨¤bola que els porta a la ru?na entr¨°pica: l¡¯expressionisme abstracte i la seva pat¨¨tica decad¨¨ncia cap a tota manifestaci¨® creativa feta amb les mans (o els peus) o, m¨¦s actualment, la lluita improductiva contra els aven?os del mitj¨¤ digital (els articles ¨²nics NFT). L¡¯entropia ¨¦s la llei menys comprensible per a la naturalesa humana (ens resistim a morir), per¨° tamb¨¦ la menys arbitr¨¤ria, i fa que ens preguntem per qu¨¨ estem envoltats de decad¨¨ncia, per qu¨¨ unes ru?nes poden estar dotades d¡¯una aura (les fotografies industrials de Bernd i Hilla Becher) i el m¨®n ser un espai d¡¯explotaci¨® infinita per a qualsevol que es faci dir artista.

Com a exemple, dues exposicions en qu¨¨ qualsevol noci¨® que intentem trobar (significat de l¡¯obra, mat¨¨ria, identitat de l¡¯artista) ens abocar¨¤ a aquest pou de sense sentit que ens agrada reflectir en hip¨¨rboles i corbes. La primera reuneix obres del basc Asier Mendiz¨¢bal (1973) a ProjecteSD (Sinfines), i s¨®n un reflex especular de la coneguda (i molt entr¨°pica) frase atribu?da a Barnett Newman: ¡°Una escultura ¨¦s all¨° amb qu¨¨ ensopegues quan fas un pas enrere per veure una pintura¡±. La segona ¨¦s una exposici¨® col¡¤lectiva a la Fundaci¨® Mir¨® i at¨¦n el prop¨°sit experimental d¡¯un altre autor guipusco¨¤, Jorge Oteiza (1908-2003), quan va afirmar: ¡°Per mi, les escultures s¨®n com una llauna de conserves, m¡¯alimento d¡¯elles i despr¨¦s les llen?o¡±.

Mendiz¨¢bal proposa un mural de diversos rotllos de paper de color superposats en capes que poden alterar-ne la composici¨® sense ordre ni fi. L¡¯acompanyen les s¨¨ries de collages Parabel i Diagrames de dispersi¨®, papers i fotografies (de multituds, n¨²vols) ampliades, tallades i superposades, combinades amb vidres i miralls els uns sobre els altres; finalment, la s¨¨rie escult¨°rica Condensar representa masses de cadenes industrials compactades amb brides de pl¨¤stic sobre una peanya, sense m¨¦s significat que l¡¯acci¨® que designa el t¨ªtol. Podem ensopegar-hi d¡¯esquena i no haurem confirmat m¨¦s que el seu car¨¤cter entr¨°pic en un m¨®n cada cop m¨¦s desposse?t de difer¨¨ncies i significats.

A la Mir¨®, El sentit de l¡¯escultura t¨¦ el mateix impuls tautol¨°gic que portaria qualsevol director d¡¯un museu de dinosaures i f¨°ssils a presentar una successi¨® acumulativa de desastres de la hist¨°ria de l¡¯art, m¨¦s enll¨¤ del seu suport, encara que all¨¤ tot estigui qualificat duchampianament com a ¡°escultura¡±. L¡¯aspecte impassible d¡¯aquestes peces proporciona un inventari del frac¨¤s del medi, accentuant-ne el car¨¤cter desolat fins a arribar a les sales de la col¡¤lecci¨® permanent, on el comissari de la mostra, David Bestu¨¦, ha infiltrat peces de l¡¯anglesa Sarah Lucas (1962) (taules i cadires revestides amb roba interior femenina sobre les quals es col¡¤loquen objectes amb forma de pits i vulves), en di¨¤leg inenarrable amb les escultures de Mir¨®.

I fins aqu¨ª hem arribat en la nostra transitorietat impassible pel m¨®n de l¡¯art. Aquesta corba.