Un ego insolent

Tots tenim f¨ªlies i f¨°bies. No ho podem evitar, i ¨¦s bo de parlar-ne, perqu¨¨, com a m¨ªnim, ens pot ajudar a alleugerir una mica l¡¯esperit. Avui necessito referir-me a una f¨°bia especial dirigida a la presidenta del nostre Parlament. Tinc f¨°bia a la seva insol¨¨ncia particular, i dic ¡°particular¡± perqu¨¨ ¨¦s fruit del seu ego gegant¨ª. D¡¯ego, qui m¨¦s qui menys, tothom en t¨¦ una mica, per¨° els egos que generen arrog¨¤ncia, mala educaci¨®, sup¨¨rbia, petul¨¤ncia, desconsideraci¨® i menyspreu fan riure, sobretot si els exhibeix la presidenta del Parlament.

Aquesta senyora, que es passa la vida dient que ¨¦s una gran lectora, va afirmar una vegada, sense que li caigu¨¦s la cara de vergonya, que Shakespeare ¨¦s dolent perqu¨¨ t¨¦ massa assassinats. All¨¤, ella, si no li agrada Shakespeare; hi t¨¦ tot el dret, de la mateixa manera que t¨¦ tot el dret de pensar que en Llach ha escrit la millor novel¡¤la de la hist¨°ria de la literatura universal. Tot aix¨°, a mi, m¡¯¨¦s completament indiferent.

El que no podem tolerar, ni jo ni qualsevol persona que tingui una mica de seny, ¨¦s que des de la tribuna del Parlament, la Laura Borr¨¤s denunci? el que ella en diu un ab¨²s del poder judicial: la sent¨¨ncia que condemna un diputat de la CUP, un tal Pau Juvill¨¤, per haver desobe?t la llei que prohibia mantenir penjats uns quants llacets grocs en plena campanya electoral.

La senyora Borr¨¤s creu que el poder judicial no pot condemnar cap desobedi¨¨ncia que vingui de la seva d¨¨ria pol¨ªtica. I ho denuncia en nom de la sobirania del poble de Catalunya (¡°dal popla da Catalunya¡±, per dir-ho amb el seu idiolecte). Segons ella, les desobedi¨¨ncies de la tribu independentista no es poden condemnar. Sort que els que no combreguem amb aquesta fe nacionalista (actualment el 59% dels catalans) ens ho passem b¨¦ rient-nos de les seves fan¨¤tiques insol¨¨ncies.

El diputat Nacho Mart¨ªn va protestar per aquesta manca d¡¯imparcialitat. La senyora Borr¨¤s no li va voler donar la paraula, per¨° el diputat va continuar protestant amb ra¨®, perqu¨¨ era el seu deure denunciar aquest ab¨²s d¡¯autoritat. I aleshores el va fer fora de la sala, i va ser entendridor sentir els aplaudiments de la tribu a favor de la mala educaci¨® de la presidenta, cosa que demostra fins on ha arribat el poder que ens governa.

L¡¯antiga presidenta, la senyora Forcadell, va cometre una arrog¨¤ncia semblant quan va obrir el Parlament bramant ¡°Visca Catalunya lliure¡±, per¨° al cap d¡¯uns anys va admetre que li havia faltat empatia. Que no pensi ning¨² que la senyora Borr¨¤s (imputada, no ho oblidem!) admeti mai cap de les seves innombrables arrog¨¤ncies. Li ho impedir¨¤ l¡¯ego gegant¨ª que la domina fins a fer-li cometre aquesta mena de fanatismes. El senyor Mart¨ªn hauria pogut denunciar el fet amb un recurs d¡¯empara al Tribunal Constitucional, que li hauria donat la ra¨®. Jo, de moment, necessito riure¡¯m del rid¨ªcul ab¨²s de poder de qui es pensa ser la reina de l¡¯univers.