Els pensaments de Pascal

Gr¨¤cies a la tasca sempre meticulosa i exhaustiva de Pere Llu¨ªs, Font de segon llinatge, els lectors catalans disposarem ara d¡¯una de les millors edicions mai publicades arreu de l¡¯obra de Blaise Pascal (1623-1662), que l¡¯autor va deixar inacabada en morir jove ¡ªm¨¦s aviat esbarriada¡ª, un dels zenits del pensament franc¨¨s del segle XVII: Pensaments i opuscles (Martorell, Adesiara, 2021).

Filosofia, stricto sensu, no ho ¨¦s. Des de la seva conversi¨®, una nit de l¡¯any 1654, Pascal va anar escrivint una llarga s¨¨rie de pensades, heterog¨¨nies, possiblement amb la idea que viuria for?a anys i ordenaria aquests fragments, tamb¨¦ pensaments m¨¦s llargs i articulats, sota la forma d¡¯una apologia de la religi¨® cristiana; per¨° no va arribar a configurar-la. La seva germana i un nebot seu van fer tot el possible per ordenar els centenars de papers que Pascal va deixar escrits ¡ªde vegades amb un t¨ªtol que correspondria a una secci¨® del llibre; de vegades, no¡ª; i la tradici¨® pascaliana, o la pascalitzant ¡ªdifer¨¨ncia aclarida per Llu¨ªs¡ª, no ha parat, des del moment de la primera edici¨® (1669), de reordenar i requalificar la llarga s¨¨rie d¡¯apunts de Pascal que haurien afai?onat aquella apologia. Filosofia, doncs, no ho ¨¦s; per¨° ¨¦s sens dubte l¡¯obra d¡¯alg¨² que tenia amor al saber: ¡°El pensament fa la grandesa de l¡¯home¡±, escriu.

Pascal, doncs, no era un professional de la filosofia ¡ª¡°No creiem que la filosofia valgui una hora d¡¯esfor?¡±¡ª, si ¨¦s que pot dir-se una cosa aix¨ª; i, endem¨¦s, la seva principal ocupaci¨®, tota la vida, va ser la geometria i les matem¨¤tiques: tant, que va inventar el que avui pot ser considerada l¡¯eina precursora de les m¨¤quines de c¨¤lcul i enregistradores: la pascalina.

Tamb¨¦ ¨¦s un error considerar Pascal un moralista franc¨¨s, com ¨¦s el cas, al llarg del segle XVII, de La Rochefoucauld, Madame de Sabl¨¦, moss¨¨n D¡¯Ailly, Jean Domat, La Bruy¨¨re ¡ªtan admirat per Josep Pla¡ª o Dufresny, que van escriure per exposar, m¨¦s que valorar, els costums de la gent i de la societat (en llat¨ª, mores vol dir ¡°costums¡±, i d¡¯aqu¨ª ¡°moralistes¡±). Moralitzador ¡ªcom Thomas de Kempis o Francesc de Sales, per exemple: s¨®n legi¨® en l¡¯orbe cristi¨¤¡ª, tampoc no va ser-ho.

El punt de partida de Pascal, en aquests pensaments, va ser el fet que l¡¯home viu en la mis¨¨ria ¡ªde vegades nom¨¦s material; de vegades material i moral; tothom de manera absoluta, at¨¨s la poca cosa que som al si de l¡¯univers i el nostre dest¨ª fatal¡ª, i que nom¨¦s la seva espiritualitat, nom¨¦s la seva intu?ci¨® cordial (paraula que ve de cor) de la divinitat pot assegurar-li una vida digna en aquest pas entre el finit i l¡¯infinit de l¡¯exist¨¨ncia. Aix¨° s¨ª: Pascal no va ser un apologeta a l¡¯estil dels pares paleocristians, com ara Tertuli¨¤; en tot cas, els Pensaments presenten una gran afinitat amb les idees d¡¯Agust¨ª, per al qual l¡¯¨¦sser individual, no l¡¯Esgl¨¦sia, ¨¦s qui s¡¯ha d¡¯encarregar de fer-se una Idea de D¨¦u, i d¡¯avenir-s¡¯hi. Pascal no va poder demostrar l¡¯exist¨¨ncia de D¨¦u cient¨ªficament ¡ªpotser li hauria agradat, perqu¨¨ va ser el precursor del c¨¤lcul infinitesimal, i l¡¯infinit nom¨¦s el coneixen els te¨°legs i els matem¨¤tics¡ª, i tampoc no va caure en l¡¯escepticisme d¡¯un altre dels seus referents majors, Montaigne, que tirava a un pirronisme de ¡°sentit com¨²¡±. De fet, ni tan sols presenta proves filos¨°fiques per fer entendre l¡¯exist¨¨ncia de D¨¦u als m¨¦s descreguts: tot ¨¦s solament q¨¹esti¨® d¡¯una mena de ¡°moviment de l¡¯¨¤nima¡± per ascendir ¡ªtampoc era m¨ªstic, que consti¡ª a l¡¯Ess¨¨ncia divina i, per escreix, a la de l¡¯esperit hum¨¤. No creia, com els estoics, que un hagi de tancar-se ¡°dins de si mateix¡±; tampoc que hom hagi de viure nom¨¦s ¡°fora de si mateix¡± (aix¨° ¨¦s el que fan els amics dels eventos, del S¨®nar i del Primavera Sound: apoteosi del divertissement pascali¨¤, que ell considerava tan necessari com erm¨®s); Pascal nom¨¦s creia que la felicitat ¡°no est¨¤ ni fora ni dintre de nosaltres; ¨¦s en D¨¦u, alhora dins i fora de nosaltres¡±. Davant el ¡°neguit¡± i el tedi dels homes ¡ªsense arribar a l¡¯angoixa de Kierkegaard o d¡¯Unamuno, aquests del tot existencialistes¡ª, Pascal va proposar ¡°la cerca de D¨¦u¡± ¡ªes tracta del fam¨®s ¡°repte¡± o ¡°aposta¡± pascaliana, le pari¡ª en un moviment perpetu i pacient, m¨¦s del cor o de l¡¯esperit, com s¡¯ha dit, que de qualsevol forma de racionalisme. Irracional tampoc no ho era (un matem¨¤tic, irracional?), perqu¨¨ parla sovint de ¡°les raons del cor¡± i ¡°l¡¯esperit de finesa¡±.

El lector trobar¨¤ tota mena d¡¯explicacions i anotacions, a m¨¦s d¡¯una gran traducci¨®, en aquesta magn¨ªfica edici¨® del professor Pere Llu¨ªs Font. Potser ara ell entrar¨¤ en les enormes Cartes provincianes, encara un buit en la bibliografia catalana.