Amos Gitai: ¡°El problema del cineasta ¨¦s saber qu¨¨ fer quan est¨¤ prop d¡¯un volc¨¤¡±

La Filmoteca de Catalunya dedica el seu primer gran cicle del 2022 a una retrospectiva del cineasta, arquitecte i escriptor Amos Gitai (Haifa, Israel, 71 anys). Molt cr¨ªtic amb la pol¨ªtica del seu pa¨ªs en ¡°un conflicte ininterromput que ha modelat la nostra identitat¡±, Gitai deixa clara la seva opini¨® sobre aquesta q¨¹esti¨® a prop¨°sit de la seva primera pel¡¤l¨ªcula de ficci¨® (Esther, 1985): ¡°El meu cinema parla d¡¯un poble que ha estat perseguit i que, en un moment concret, apr¨¨n a perseguir i es converteix en repressor¡±. Des del passat 11 de gener fins al 19 de febrer, es podran veure 21 pel¡¤l¨ªcules (documentals i de ficci¨®) del director, que la setmana passada va atendre telem¨¤ticament aquest diari.

La filmografia de Gitai recorre la hist¨°ria del seu pa¨ªs i intenta aportar algunes claus d¡¯un conflicte enquistat que ha marcat i continua marcant la seva vida. ¡°La casa de la meva primera pel¡¤l¨ªcula [Casa, 1980], ¨¦s una met¨¤fora de Jerusalem, amb tota la seva capa d¡¯arqueologies humanes¡±, explica el cineasta. Una casa de Jerusalem que el 1948 (quan es va crear l¡¯Estat d¡¯Israel) era d¡¯un palest¨ª i que el 1967 (any de l¡¯ocupaci¨® israeliana de Cisjord¨¤nia) va ser requisada per l¡¯Estat. Ell parla amb la gent que l¡¯ha habitat i que hi ha treballat. ¡°El conflicte queda inscrit en aquest microcosmos, en qu¨¨ l¡¯obrer palest¨ª que treballa a la casa s¡¯expressa mil vegades millor que l¡¯economista que se la quedar¨¤. I aix¨° of¨¨n els israelians, a un r¨¨gim que vol imposar una percepci¨® simplista i etnoc¨¨ntrica de la hist¨°ria¡±. La pel¡¤l¨ªcula, que deixa clares les idees del seu director, va ser censurada a Israel.

La cr¨ªtica a la pol¨ªtica israeliana en aquest sentit ¨¦s una constant en tota l¡¯obra de Gitai, que no deixa de defensar el di¨¤leg, encara que manifesta els seus temors: ¡°No he estat un jueu en la di¨¤spora, soc ciutad¨¤ d¡¯un Estat que espero que sabr¨¤ estendre les seves regles democr¨¤tiques a tots els seus ciutadans i mantenir les institucions que sempre li permetin continuar el di¨¤leg. Per¨° temo la dominaci¨® de forces autorit¨¤ries¡±, reconeix. I no se sent segur davant la dimensi¨® internacional i medi¨¤tica del conflicte: ¡°Estem proporcionant a la premsa una gran novel¡¤la i ells ens observen com a trav¨¦s d¡¯un microscopi¡±, es queixa, lamentant tamb¨¦ que israelians i palestins estiguin conven?uts que s¨®n veritablement el centre de l¡¯univers: ¡°Estic d¡¯acord que el conflicte ¨¦s un tema central; per¨° l¡¯¨²nic, no! Creiem saber qui ¨¦s el bo, per¨° qui ¨¦s el dolent? Els jueus sortint del malson de l¡¯Holocaust o els palestins sota ocupaci¨® des de fa m¨¦s de 50 anys?¡±, es pregunta.

El di¨¤leg ¨¦s la seva manera d¡¯entendre la societat i, tamb¨¦ el cinema: ¡°El cinema que jo defenso ¨¦s un di¨¤leg continu¡±, diu, categ¨°ric. ¡°Israel no ¨¦s una societat homog¨¨nia i, a trav¨¦s de cada pel¡¤l¨ªcula, el trencaclosques es torna m¨¦s complex perqu¨¨ provo de mostrar diferents angles¡±, explica. ¡°Els meus plat¨®s s¨®n sovint llocs de trobada de persones d¡¯origen diferent. Va ser el cas d¡¯Ana Arabia (2013): actrius i actors israelians i palestins es van trobar junts en un barri marginal al cor de Tel Aviv, cosa que venia a ser una esp¨¨cie de desintegraci¨® de la ideologia original, buscant un nou sentit d¡¯exist¨¨ncia, un sentit humanista. Crec que ¨¦s important parlar de modernitat, de mode de vida a Israel¡±.

Per Gitai el cinema ¨¦s un art que transcendeix el que mostra a la pantalla. Ho explica recorrent a una frase que li va dir Jeanne Moreau, l¡¯actriu francesa a qui va dirigir, per exemple, a La guerra de los jud¨ªos, a Barcelona, al Grec del 2009: ¡°Amos, si estic fent una pel¡¤l¨ªcula ¨¦s perqu¨¨ vull saber alguna cosa que no s¨¦. ?s a dir, el projecte ¨¦s sempre una oportunitat per saber m¨¦s¡±, li va etzibar l¡¯actriu francesa. Sens dubte, tamb¨¦ ho va entendre aix¨ª Ben-Gurion [primer ministre d¡¯Israel entre 1948 i 1954], com remarca el director: ¡°Havia donat al cinema un paper fonamental, fins i tot n¡¯havia confiat la gesti¨® al seu gabinet¡±, explica. No es refereix nom¨¦s al documental, sin¨® tamb¨¦ a la ficci¨®.

Gitai no dubta a relacionar els seus dos oficis, l¡¯arquitectura i el cinema. ¡°Cap de les dues no s¨®n arts ¨ªntimes: no som el pintor davant la tela. Hem de mobilitzar la gent¡±. El director revela, fins i tot, que si no es va involucrar en l¡¯arquitectura va ser perqu¨¨ ¡°aquest art s¡¯ha obsessionat massa amb la representaci¨®, gaireb¨¦ com si els arquitectes estiguessin gelosos dels cineastes i busquessin produir imatges en lloc d¡¯edificis. Per mi, la bona arquitectura no ¨¦s nom¨¦s una q¨¹esti¨® d¡¯imatge: ha de tenir en compte l¡¯organitzaci¨® de l¡¯espai, el tr¨¤nsit, els accessos, el transport; ¨¦s a dir, integrar-se al nostre teixit urb¨¤. I aquest enfocament, sovint, falta avui dia¡±.

Prendre dist¨¤ncia dels fets

En algunes de les seves pel¡¤l¨ªcules (Kippur, recuerdos de guerra, o Kippur, o El ¨²ltimo d¨ªa de Isaak Rabin), Gitai s¡¯enfronta a fets hist¨°rics molts anys despr¨¦s. ¡°Tota obra art¨ªstica requereix imposar una dist¨¤ncia, per una simple ra¨® ¨°ptica: quan hi estem massa a prop, no podem fer-ne un balan?, la veiem borrosa¡±, es justifica. ¡°Em va costar 27 anys poder fer una pel¡¤l¨ªcula de ficci¨® sobre la meva experi¨¨ncia [amb refer¨¨ncia a l¡¯atac que va patir el seu helic¨°pter durant la guerra del Yom Kippur, el 1973]. Soc conscient que soc nom¨¦s un individu, potser un testimoni, gaireb¨¦ en el sentit hitchcocki¨¤ del terme: en el sentit de testimoni d¡¯un crim¡±.

Quan Isaac Rabin, m¨¤xima esperan?a per validar el proc¨¦s de pau, va ser assassinat el 4 de novembre del 1995 Gitai va sentir que una p¨¤gina de la hist¨°ria, potser l¡¯¨²ltima, s¡¯havia tancat. ¡°En aquest context, el problema del cineasta ¨¦s saber qu¨¨ cal fer quan es viu prop d¡¯un volc¨¤¡±, considera. La missi¨® de l¡¯artista va molt m¨¦s enll¨¤ de la professi¨®: ¡°La pel¡¤l¨ªcula, l¡¯obra de teatre i les exposicions que vaig dedicar a l¡¯assassinat de Rabin es converteixen en un acte de ciutadania¡±, reflexiona el director.

La situaci¨® actual ¡°¨¦s un punt mort total¡±. Gitai critica que el Govern israeli¨¤ en el poder ¨¦s molt reaccionari: ¡°Interv¨¦ en tots els ¨¤mbits, incloent-hi la just¨ªcia, la cultura i l¡¯educaci¨®, per limitar la llibertat d¡¯expressi¨® i per difondre el discurs racista¡±. Queda molt per filmar.