Els Catal¨¤, una trinitat de fot¨°grafs del segle XX

El fot¨°graf, escriptor i publicista Pere Catal¨¤ i Pic (1881-1971) ¨¦s l¡¯autor d¡¯Aixafem el feixisme, un dels cartells m¨¦s ic¨°nics i reconeixibles de la lluita contra la dictadura que va crear el 1936 com a element de propaganda republicana durant la Guerra Civil. A la imatge, considerada una de les millors fotografies publicit¨¤ries de la primera meitat del segle XX, es pot veure l¡¯espardenya d¡¯un mosso d¡¯esquadra, s¨ªmbol de les classes populars, a punt de trepitjar una esv¨¤stica nazi realitzada amb fang i esquerdes. Pere Catal¨¤ no estava sol en la realitzaci¨® d¡¯aquesta imatge que es va popularitzar en reproduir-la en postals i cartells a la Comissaria de Propaganda de la Generalitat i que, despr¨¦s de la definitiva vict¨°ria dels militars rebel¡¤lats el 1939, li va acabar costant l¡¯exili interior despr¨¦s de destruir tot el material, que li podia costar repres¨¤lies, i amagar una primera c¨°pia en el doble fons d¡¯una maleta. En la realitzaci¨® d¡¯aquesta imatge va ser ajudat per un dels seus fills, Francesc Catal¨¤-Roca (1922-1998), de 14 anys, que, com el seu germ¨¤ Pere Catal¨¤ i Roca (1923-2009), va mamar des de petit tot all¨° relacionat amb la fotografia, com a mitj¨¤ de vida i com a forma d¡¯expressi¨® de la realitat que els va tocar viure.

Pare i fills van formar una tr¨ªada de fot¨°grafs irrepetible que van rec¨®rrer amb el seu ingent llegat ¨Cunes 100.000 imatges entre els dos Peres, dipositades des del 2017 a l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya, m¨¦s 200.000 de Francesc que es conserven a l¡¯Arxiu Hist¨°ric del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Catalunya¨C tot el canviant i convuls segle XX. A tots tres els dedica ara el Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya l¡¯exposici¨® Els Catal¨¤, fot¨°grafs d¡¯un segle, en la qual es mostren 182 imatges (unes 60 per fot¨°graf), c¨°pies actuals muntades en bastidors com si fossin quadres, d¡¯aquesta saga fotogr¨¤fica en la qual es poden veure, a part dels seus vincles familiars, les seves similituds i les seves difer¨¨ncies a l¡¯hora de tractar els temes.

La mostra, oberta fins al 25 de setembre, est¨¤ comissariada pel tamb¨¦ fot¨°graf Andreu Catal¨¤, fill de Francesc, en col¡¤laboraci¨® amb el seu cos¨ª Rafel Catal¨¤, fill de Pere. Pel comissari, l¡¯exposici¨® permet veure ¡°la capacitat comunicativa i evocativa de la fotografia¡± i ¡°com tots tres van ser testimonis i protagonistes d¡¯alguns dels fets m¨¦s rellevants de la hist¨°ria i de la cultura catalana del segle XX¡±.

En l¡¯exposici¨® es poden veure moltes de les imatges que han donat reconeixement al treball d¡¯aquests tres fot¨°grafs: La nena gitana (germana petita de la bailaora La Chunga), de 1953, que s¡¯aferra a un drap com si fos una nina que apareix al costat de les tres xemeneies del Poble-sec; una vista zenital de 1949 realitzada des de dalt del monument a Colom que va aconseguir col¡¤locant la seva c¨¤mera a l¡¯extrem d¡¯una taula de fusta a tall de pal de selfie i les famoses dones que passegen per la Gran V¨ªa de Madrid el 1952, totes tres fetes per Francesc Catal¨¤-Roca; junt amb altres imatges in¨¨dites seves (algunes de les desconegudes, que s¨®n entre un 10% i un 20%, que es poden veure a la mostra), com la mateixa nena gitana somrient que no s¡¯havia mostrat mai i la imatge de 1954 d¡¯un grup d¡¯homes passejant aquesta vegada per la Gran Via de Barcelona, on va repetir l¡¯esquema de la de dos anys abans, quadriculant la presa que havia obtingut. Tamb¨¦ algunes poques vistes com la d¡¯un grup de pescadors a Calella de Palafrugell fent un cremat de 1955 de la qual el fot¨°graf va dir: ¡°Quina ll¨¤stima que algunes fotos no incorporin el so¡±.

En l¡¯exposici¨® es mostra l¡¯extensa i variada producci¨® de Pere Catal¨¤ i Pic, que va descobrir la seva vocaci¨® quan li va tocar el 1914 una c¨¤mera fotogr¨¤fica en un sorteig que es va fer al banc on treballava a Valls (Tarragona), origen de tota la saga familiar. Destaquen els seus cartells publicitaris, plens d¡¯impactants imatges en blanc i negre de productes com la beguda Cacaolat, les col¨°nies Myrurgia, la xocolata Juncosa, el vermut Cinzano i el Cerebrino Mandri, a m¨¦s de fotomuntatges com el de promoci¨® del barri G¨°tic encarregat per la Societat d¡¯Atracci¨® de Forasters de 1935, que es podria continuar utilitzant per vendre la ciutat.

Per¨° potser el m¨¦s beneficiat amb la mostra ¨¦s Pere Catal¨¤ i Roca, el m¨¦s desconegut de tots tres, un estudi¨®s del folklore i el patrimoni catal¨¤ que es va centrar en aquests temes per a la seva producci¨®. Seves s¨®n les imatges de castells catalans, aut¨¨ntics documents gr¨¤fics d¡¯una cosa que s¡¯ha acabat perdent en molts dels casos per sempre i de festes com la de les falles d¡¯Isil de 1957; primer reportatge d¡¯aquesta tradici¨® que ha acabat sent reconegut per la Unesco Patrimoni de la Humanitat, el mateix que les fotos que va fer de castells, el Misteri d¡¯Elx i de la Patum de Berga.

Com en totes les fam¨ªlies, en la dels Catal¨¤ hi va haver difer¨¨ncies. El pare volia crear una gran empresa en qu¨¨ hi participessin tots tres: ell amb la part publicit¨¤ria, Francesc amb la fotografia i Pere amb l¡¯administraci¨®, a m¨¦s de l¡¯important paper de la germana gran, Maria ?urea (1920-1993) que retocava les imatges. Per¨° aix¨° nom¨¦s va poder ser entre 1946 i 1948. Aquell any Francesc Catal¨¤, amb tot just 28 anys, s¡¯independitza despr¨¦s d¡¯enemistar-se amb el seu pare i crea el seu estudi a la travessera de Dalt. ¡°Malgrat tot, el meu avi el va ajudar amb un pr¨¦stec de 5.000 pessetes¡±, diu el seu fill Andreu. Tamb¨¦ li va donar algunes c¨¤meres de fotos perqu¨¨ pogu¨¦s comen?ar. Despr¨¦s de guanyar un concurs de cartells de l¡¯empresa Co?ac Domecq va comen?ar a guanyar fama i visibilitat, per¨° tamb¨¦ li va proporcionar 7.000 pessetes amb les quals va saldar el deute, material, amb el seu pare.