¡°Una petit¨ªssima hist¨°ria pot arribar a ser un deliri¡±

Des de dijous passat, la pallassa Pepa Plana (Valls, 56 anys) torna a fer puenting. En fa cada tarda al Centre de les Arts Lliures de la Fundaci¨® Joan Brossa, fins al 30 de gener, amb el seu nou espectacle, Si tu te¡¯n vas, juntament amb Nan Valent¨ª (que fa de pallassa i ha escrit i dirigeix l¡¯obra amb Plana) i Lola Gonz¨¢lez. ¡°Cada dia, abans de sortir a escena, travesso el segon del puenting, aquell moment d¡¯espera terrible en qu¨¨ no el veus, per¨° ja sents al p¨²blic¡±, diu. ¡°S¨®n els nervis. Malament rai el dia que t¡¯importi un rave sortir a escena. Charlie Rivel va dir que els nervis venen amb el talent¡±, es consola.

?s un acte, tamb¨¦, de respecte envers el p¨²blic: ¡°Amb mascareta, les rialles s¨®n molt apagades. M¡¯estimen o no m¡¯estimen? Per¨° s¨ª, m¡¯estimen, perqu¨¨ riuen amb els ulls¡±. La pand¨¨mia ho ha alterat tot. L¡¯espectacle anterior, Veus que no veus, ja se¡¯n va veure afectat, i l¡¯actual s¡¯havia d¡¯haver estrenat en les Decennals de Valls, que es van posposar... ¡°Jo visc al delta de l¡¯Ebre, vaig ser una privilegiada durant el confinament m¨¦s dur¡±, reconeix. ¡°M¡¯imaginava en un pis, tancada, i, uf! No s¨¦ si ho hauria aguantat. Potser, inconscientment, d¡¯aqu¨ª em va venir la imatge per comen?ar Si tu te¡¯n vas, al cap i a la fi, qualsevol obra est¨¤ tenyida del que est¨¤ passant¡±. L¡¯obra comen?a amb tres ve?nes, cadascuna en una petita finestra de la fa?ana d¡¯una casa, barallant-se, malparlant l¡¯una de l¡¯altra, no suportant-se... ¡°Per¨° es necessiten¡±, aclareix Pepa.

L¡¯obra tracta de la guerra. ¡°S¨ª, les pallasses hem de tenir molta consci¨¨ncia d¡¯on ¨¦s el drama, per estirar-lo fins a fer com¨¨dia amb aix¨°¡±, comenta. Les tres pallasses, Blanca (Nan Valent¨ª), Augusta (Pepa Plana) i Contra Augusta (Lola Gonz¨¢lez), ens obren les finestres de casa seva per explicar-nos les seves viv¨¨ncies personals, quan esclata la guerra i l¡¯edifici s¡¯ensorra. ¡°Entrem en la perversi¨® de jugar a pensar qu¨¨ far¨ªem en la guerra¡±, explica, amb un somriure ple de tendresa. ¡°I no ens referim a una guerra en concret, com a ?xode, que parlava de la Guerra Civil. Aix¨° est¨¤ obert a totes les guerres, perqu¨¨ continuar¨¤ havent-n¡¯hi. Perqu¨¨ l¡¯¨¦sser hum¨¤ est¨¤ mal dissenyat. Ens agradaria acabar alegrement, per¨° el mateix espectacle no ho vol, i en sap m¨¦s que nosaltres¡±. Aix¨° no vol dir que no hi hagi d¡¯haver rialles: ¡°?s tan dram¨¤tic que fa morir de riure. S¨®n aquestes coses tan complicades que t¨¦ el riure¡±. Espectacles com Pen¨¨lope, ?xode i Parad¨ªs pintat tenen en com¨² amb l¡¯actual que posen el dit a la nafra. ¡°S¨ª, per mi ¨¦s imprescindible transmetre un missatge. No s¨¦ per qu¨¨, en la meva tribu m¡¯ha tocat ser aquesta paraula tan pomposa, ¡®artista¡¯. I crec que no ¨¦s cap altra cosa que tenir la capacitat de mirar, de contemplar. Entre els primitius ja hi havia els que no sabien ca?ar per¨° sabien mirar. I segur que a la nit, a la llum del foc, contaven i representaven el que havien vist. I quan tens ganes d¡¯explicar coses ¨¦s normal que ho facis des del teu punt de vista¡±.

Hi ha d¡¯haver una hist¨°ria per explicar, llavors. ¡°Per descomptat, per¨° per a les pallasses ¨¦s important com l¡¯expliquem. Per exemple: ens mengem una poma. Un acte intranscendent per¨° que, en funci¨® de com ho fem, pot ser important: de vegades una petit¨ªssima hist¨°ria, absurda, rutin¨¤ria, pot arribar a ser un deliri¡±.

?s el que t¨¦ ser ¡°pallasses teatrals¡±. ¡°No ens limitem a una successi¨® de n¨²meros, tenim una s¨°lida estructura dram¨¤tica¡±, explica, subratllant que no se sent ni pallassa de circ ni de carrer. ¡°Per¨° estem alerta de tot. Qualsevol cosa que passi durant l¡¯escena, que per a un dram¨¤tic seria una putada, pot ser un regal del cel per a nosaltres¡±. Pendents de qualsevol soroll, qualsevol riure a deshora, qualsevol esternut... ¡°Esclar que ara els espectadors ja no s¡¯atreveixen a tossir [amb la pand¨¨mia s¡¯ha acabat la tos!]¡±.

Pepa Plana canvia de personatge constantment en els seus espectacles. ¡°S¨¦ molt b¨¦ quan interpreto un personatge que no conec, que n¡¯ha creat un altre¡±, explica, recordant que ella va estudiar precisament art dram¨¤tic. ¡°Per¨° en pallassa jo soc jo. Sempre. Soc jo jugant que soc Pen¨¨lope, o Julieta... Com quan veus una nena jugant saps en tot moment que ¨¦s una nena, per¨° ara fa d¡¯hero?na o de qualsevol cosa. Una pallassa ¨¦s una adulta, jo soc adulta, per¨° tenim aquesta ess¨¨ncia prim¨¤ria de joc, de creure¡¯ns que estem en una nau espacial, i juguem, com nens. Per¨° soc adulta. Per tant, aquest joc proposa una reflexi¨® i crea complicitat amb l¡¯espectador¡±.

Les pallasses hem de tenir molta consci¨¨ncia d¡¯on ¨¦s el drama, per estirar-lo fins a fer com¨¨dia amb aix¨°

Si tu te¡¯n vas teatralitza n¨²meros hist¨°rics de circ, per¨° en femen¨ª. ¡°Parteixo d¡¯un univers femen¨ª, la meva comicitat, la meva ¨¨pica s¨®n femenines, per¨° les entrades cl¨¤ssiques sempre les han representat homes. I fetes per dones s¨®n una altra hist¨°ria. El pallasso fent de dona ¨¦s c¨°mic. Al rev¨¦s ¨¦s morb¨®s, no fa riure, no s¨¦ per qu¨¨¡±, suggereix la pallassa. Pepa Plana t¨¦, entre altres reconeixements, el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat, ha actuat per mig m¨®n, ha format part del Cirque du Soleil... per¨° li costa produir els seus espectacles a la seva terra. ¡°Quan vaig al Guiri [a l¡¯estranger] ¨¦s molt guai¡±, diu. ¡°?s una realitat. Soc molt millor al Guiri que aqu¨ª! Aqu¨ª... Hola? No ho dic com a retret, per¨° crec que a hores d¡¯ara, amb m¨¦s de 30 anys de carrera, en ser dona ho he tingut m¨¦s dif¨ªcil¡±.

Malgrat tot, Pepa Plana insisteix: ¡°Continuo vivint al pa¨ªs del ¡®s¨ª¡¯. El ¡®no¡¯ t¡¯atura, t¡¯impedeix provar coses noves¡±. I continua intentant fer l¡¯espectacle m¨¦s bonic de la seva vida: ¡°Una obra somiada, molt maca, molt maca que mai no s¡¯aconsegueix, perqu¨¨ quan la fas dius: ¡®Era millor quan la somiava¡¯. Aix¨° passa sempre. Per aix¨° espero no fer mai l¡¯espectacle dels meus somnis: perqu¨¨ si ho fes, ja em podria morir...¡±