¡°El llenguatge inclusiu ¨¦s una imposici¨®, i ja n¡¯hi ha prou¡±

Carme Junyent (Masquefa, Barcelona, 66 anys) ¨¦s professora a la Universitat de Barcelona, ling¨¹ista, africanista i feminista. Ha coordinat per a Eumo Editorial el llibre Som dones, som ling¨¹istes, som moltes i diem prou, en el qual hi participen 70 autores. ?s un al¡¤legat contra el llenguatge inclusiu o no sexista. Junyent odia les f¨®rmules ¡®senyors i senyores¡¯, ¡®ells i elles¡¯, ¡®nens i nenes¡¯ i aposta pel mascul¨ª plural com a gen¨¨ric que inclou el femen¨ª. Carme Junyent est¨¤ molt enfadada.

Pregunta. ¡°Som dones, som ling¨¹istes, som moltes i diem prou¡±. Prou a qu¨¨?

Resposta. Amb aix¨° de ¡®diem prou¡¯ jo estava pensant en el Diguem no de Raimon. Tots tenim ganes de dir ¡®no¡¯ a moltes coses diverses vegades al dia.

P. Ja, per¨° vost¨¨ tenia al cap un ¡®prou¡¯ m¨¦s concret.

R. S¨ª, tot aix¨° del llenguatge inclusiu ¨¦s una imposici¨® des de dalt, i volia dir que ja n¡¯hi ha prou. I que qui vulgui parlar i escriure aix¨ª que ho faci, per¨° que als altres ens deixin en pau.

P. Creu que el llenguatge inclusiu ajuda en la lluita de la dona per la igualtat, o al contrari?

R. Moltes vegades aquest llenguatge ridiculitza la lluita de les dones. I obstaculitza el missatge, perqu¨¨ acabem parlant de com es diuen les coses en comptes de qu¨¨ es diu.

P. Aix¨° avui dia passa sempre, i en molts ¨¤mbits.

R. S¨ª, per¨° en aquesta q¨¹esti¨®, com que se suposa que els que proposen aquest tipus de llenguatge s¨®n els bons i els que tenen la ra¨®, doncs encara s¨®n m¨¦s dogm¨¤tics.

P. Vost¨¨ ¨¦s feminista?

R. Soc feminista perqu¨¨ no puc ser cap altra cosa, per¨° no he fet aquest llibre per ser feminista, sin¨® per ser ling¨¹ista. I s¨¦ que aquest llenguatge no nom¨¦s no aporta res, sin¨® que ho complica tot.

P. Est¨¤ enfadada perqu¨¨ els que impulsen el llenguatge inclusiu passen dels ling¨¹istes, no?

R. S¨ª. Alg¨² t¨¦ una ocurr¨¨ncia i comen?a a proposar coses. Coses que, si saps com funcionen les lleng¨¹es, no tenen sentit. Per¨° com que ning¨² no escolta els professionals... Tot i que tampoc els professionals han parlat.

P. S¨ª, se la veu molesta amb aix¨°.

R. ¡®Molesta¡¯ no ¨¦s la paraula, per¨° la majoria no vol complicar-se la vida. Per¨° estem perdent temps i recursos en una cosa que no serveix per a res... perqu¨¨, per exemple, ja hem constatat que les nenes s¡¯autoexclouen. Hi ha nenes que tu els dius ¡°aquesta pel¡¤l¨ªcula ¨¦s per a nens¡± i et contesten: ¡°I per a nenes no?¡±. I jo crec que aix¨° ¨¦s negatiu. De tota manera, tot aix¨° que els professionals no parlen passa en el cas del catal¨¤, eh? En el cas del castell¨¤ la RAE s¨ª que va deixar clara la seva actitud i va dir que aix¨° no tenia sentit, i ho va fer amb un informe molt raonat d¡¯Ignacio Bosque, a qui li van muntar una campanya de descr¨¨dit. Aqu¨ª, l¡¯Institut d¡¯Estudis del Catal¨¤ no diu res. L¡¯excusa sol ser que aix¨°, si s¡¯acaba acceptant per la gent, ells hauran d¡¯acceptar-ho. Hi ha professors que obliguen els seus alumnes a escriure aix¨ª. Qui empara l¡¯alumne? En l¡¯ensenyament hi ha directrius clares. Els textos que publica la Universitat de Barcelona estan tots escrits aix¨ª. Aix¨° s¨ª, no han consultat cap fil¨°leg.

P. I l¡¯Administraci¨®?

R. Igual. La Generalitat no accepta cap projecte que no estigui escrit en llenguatge inclusiu.

P. I la comunitat LGTBIQ, com queda amb l¡¯¡®ells i elles¡¯?

R. Doncs que tots els que no se senten ni home ni dona en queden exclosos. En els transports p¨²blics d¡¯Amsterdam han tret els desdoblaments de g¨¨nere perqu¨¨ discriminaven el col¡¤lectiu LGTBIQ. El problema no ¨¦s la llengua. El problema ¨¦s que ens acceptin tots com som i que puguem viure la vida que volem. Si alg¨² coneix un canvi social produ?t com a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯un canvi ling¨¹¨ªstic, jo m¡¯ho replantejo tot. Per¨° no hi ha exemples, d¡¯aix¨°.

P. Escolti, per qu¨¨ en aquest llibre nom¨¦s hi escriuen dones?

R. Perqu¨¨ no vaig tenir valor per demanar-li a cap col¡¤lega que pass¨¦s pel que jo vaig passar... Segur que en el seu cas seria pitjor, per l¡¯agreujant de ser home.