Llengua i immigraci¨®

Sembla que no es pugui dir, que quan toques la q¨¹esti¨® has d¡¯anar amb peus de plom i no fer servir un llenguatge que pogu¨¦s resultar feridor, i el resultat ¨¦s que s¡¯evita el tema, com si fos la penyora que ning¨² vol. I no pot ser d¡¯una altra manera: la immigraci¨® influeix decisivament en la situaci¨® socioling¨¹¨ªstica d¡¯una llengua, com hi influeixen tots els elements d¡¯ordre demogr¨¤fic que emmotllen la poblaci¨® d¡¯una comunitat ling¨¹¨ªstica. Altra cosa ¨¦s quan, per motius nobles o espuris, es pressuposa o es projecta en la poblaci¨® migrant un comportament org¨¤nic, una mena d¡¯¨¤nima comuna que la faci actuar en una o altra direcci¨® pel que fa als usos d¡¯una llengua. Ens estalviarem aqu¨ª aquesta mena de conclusions.

Cal, per¨°, respondre en primer lloc a una pregunta cabdal. ?s bo, per a una llengua, que rebi immigraci¨®, i que aquesta sigui massiva? Per descomptat, s¨ª. De fet, ¨¦s una not¨ªcia excel¡¤lent en tant que ¨¦s el fenomen invers ¡ªaix¨° ¨¦s, l¡¯emigraci¨® massiva¡ª el que representa una aut¨¨ntica calamitat per a una llengua, i m¨¦s si est¨¤ minoritzada. El drama ¨¦s que la gent marxi, no pas que la gent vingui, i lleng¨¹es com el gallec o el ga¨¨lic irland¨¨s (l¡¯enhorabona per l¡¯oficialitat europea, no hi ha res com tenir un estat propici) han vist sistem¨¤ticament castigades les seves poblacions a causa de les migracions constants. I no cal dir que, per a una comunitat ling¨¹¨ªstica de natalitat baixa com ¨¦s la catalana, ¨¦s nom¨¦s amb l¡¯arribada de persones d¡¯altres bandes que pot augmentar significativament el nombre de parlants. Avui, gr¨¤cies a la immigraci¨® dels ¨²ltims cent anys tenim m¨¦s parlants dels que haur¨ªem tingut amb el mer creixement vegetatiu de la poblaci¨®.

El problema no ¨¦s tant, doncs, que vingui gent de fora que parli altres coses, sin¨® que aquestes persones no es trobin en un context social, pol¨ªtic i econ¨°mic que els faci percebre que aix¨° que parlem aqu¨ª, i que molts potser ignoraven que existia (si vens de l¡¯altra punta del m¨®n ¨¦s f¨¤cil donar per descomptat que Espanya ¨¦s espanyolament monoling¨¹e), ¨¦s realment una eina que els far¨¤ servei. De fet, en dues onades migrat¨°ries anteriors (de 1880, amb la Febre d¡¯Or, i de 1920, amb les obres del metro) la poblaci¨® nouvinguda va fer una incorporaci¨® r¨¤pida al catal¨¤ a trav¨¦s de la relaci¨® en societat, en produir-se un contacte amb la poblaci¨® catalanoparlant per immersi¨® de classe. No eren processos migratoris a?llats, sin¨® inserits en fluxos que incorporaven despla?aments interiors, del camp i la costa a la ciutat, i per tant de poblaci¨® tamb¨¦ catalanoparlant.

La clau, per tant, ¨¦s aconseguir que per a les persones que venen (i que, per descomptat, seguiran venint) el catal¨¤ esdevingui tan necessari com llavors, sigui per accedir a qualsevol lloc de treball, sigui per interactuar en societat. Aix¨°, que resulta obvi, ¨¦s el que va trencar el franquisme amb la disrupci¨® en la incorporaci¨® de nous parlants a la llengua catalana: el catal¨¤ no era oficial, no era present a les escoles, no tenia pres¨¨ncia medi¨¤tica, i la poblaci¨® nouvinguda no tenia contacte amb catalanoparlants m¨¦s enll¨¤ d¡¯aquells que els procuraven la feina. I no va ser fins a la generaci¨® seg¨¹ent, aquella per als quals els pares demanaven la immersi¨® ling¨¹¨ªstica, que no es verifica una nova entrada significativa de parlants de catal¨¤, als anys vuitanta i noranta.

?s doncs imperatiu que les pol¨ªtiques ling¨¹¨ªstiques del futur centrin els seus esfor?os en les pol¨ªtiques d¡¯acollida, perqu¨¨ la perviv¨¨ncia de la llengua dependr¨¤ en gran mesura de la capacitat que tingui la societat catalana d¡¯incorporar les persones que vinguin de fora. Calen m¨¦s cursos de catal¨¤ per a estrangers (tal com caldria demostrar aprofitament per obtenir el t¨ªtol, no nom¨¦s assist¨¨ncia); calen m¨¦s aules d¡¯acollida per a menors; calen m¨¦s plans d¡¯entorn. Avui dia ens trobem enmig d¡¯una saludable onada de reivindicaci¨® de drets ling¨¹¨ªstics, volem el catal¨¤ ¡ªi m¨¦s catal¨¤¡ª a la just¨ªcia, l¡¯audiovisual, el comer?, el metge, per¨° ¨¦s en l¡¯accessibilitat a la llengua i en la seva pres¨¨ncia en els primers ¨¤mbits de socialitzaci¨® on ens juguem la possibilitat que la immigraci¨®, de manera efectiva, es converteixi en font permanent de nous parlants. La pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica, m¨¦s enll¨¤ de fer possible i efectiu el dret de viure en catal¨¤, ha de procurar que viure en catal¨¤ sigui una necessitat.