Cabdellets o cabdellons

En el seu primer llibre de poemes, En temps de pand¨¨mia (Cronos, 2021), el santsenc Antoni Otal hi ha publicat ¡®El virus¡¯, un poema en forma d¡¯ovillejo, ¨¦s a dir: tres versos pregunta, cada un amb la seva pertinent resposta en bioc (verset breu amb un efecte r¨ªtmic i de rima), m¨¦s una quarteta creuada on el darrer vers ¨¦s la suma dels tres biocs. Es tracta d¡¯una f¨®rmula po¨¨tica que neix al cap¨ªtol 27 de la primera part del Quixot, on Cardenio canta tres ovillejos que admiren el capell¨¤ i el barber. L¡¯estrofa va tenir un ¨¨xit immediat i a mitjans del XVII ja apareixia en tota mena d¡¯obres. Pedro Calder¨®n de la Barca en fou el gran propagador i va incloure¡¯n en moltes de les seves obres dram¨¤tiques perqu¨¨ atorgava for?a a certs di¨¤legs gr¨¤cies al joc de preguntes i respostes i la reiteraci¨® d¡¯aquestes respostes en la conclusi¨®. Tamb¨¦ va ampliar-ne les formes creant seq¨¹¨¨ncies d¡¯ovillejos (amb superrecol¡¤lecci¨® final de respostes), o b¨¦ convertint les preguntes en frases merament enunciatives, etc.

L¡¯ovillejo tamb¨¦ va entrar r¨¤pidament a la literatura catalana de l¡¯¨¨poca i en tenim exemples dels grans autors barrocs de casa, com al cap¨ªtol V de l¡¯Atheneo de grandesa de Josep Romaguera o en un di¨¤leg entre el poeta i la M¨²sica de Francesc Fontanella, a la Lloa per la tragicom¨¨dia pastoral d¡¯amor, firmesa i porfia.

Josep Colet va repescar l¡¯estrofa en el seu llibre Experiments i experi¨¨ncies (Comte d¡¯Aure, 2008), tot retocant-la perqu¨¨ li quadr¨¦s dins d¡¯un sonet¨ª, i va traduir ovillejo per cabdellet, donant per fet que el nom original parteix de la idea d¡¯enrotllar els versos damunt de si mateixos (fer-ne un cabdell). El sufix -ejo, que en castell¨¤ pot tenir un car¨¤cter diminutiu o despectiu, Colet el tradueix com -et (com lugarejo ¨¦s llogarret o castillejo, castellet), per¨° podria haver optat per cabdellot (com caminejo ¨¦s caminot o cavallejo, cavallot) o per cabdell¨® (com pendejo ¨¦s pend¨® o animalejo, animal¨®).

En realitat, per¨°, sembla que ovillejo deriva de l¡¯expressi¨® decir de ovillejo, que fa refer¨¨ncia a les cobles improvisades. En la recent antologia Versos per v¨¨ncer (Barcino, 2020), a cura d¡¯Eul¨¤lia Miralles, que aplega poemes escrits al voltant de la Guerra dels Segadors, hi apareix un ovillejo an¨°nim amb el nom de Glossa a la catalana. Encara avui, dels versos improvisats, en diem glosses. La mateixa doctora Miralles m¡¯ha referenciat un altre ovillejo, atribu?t al poeta Carles Ros, que du per t¨ªtol Ecos glosats. Romaguera en diu ¡°Ecos¡± i, en la preceptiva barroca titulada Parn¨¤s catal¨¤, recuperada per Albert Rossich el 1979, s¡¯explica aquesta forma estr¨°fica en la secci¨® de poemes amb eco. Com caldria dir-ne, doncs?