Dins la nostra vall fosca

Probablement el primer relat de la hist¨°ria, va dir l¡¯escriptor argent¨ª Ricardo Piglia, va ser la cr¨°nica d¡¯aquell que va compartir amb la seva tribu el que havia vist a l¡¯altra banda de la vall. Seguint aquesta l¨°gica, el primer relat de por b¨¦ podria haver estat el que van imaginar els seus oients quan no va tornar d¡¯una segona expedici¨®. La llum que porta l¡¯explicaci¨® versus les tenebres que escampa la fabulaci¨®. Si aquell hipot¨¨tic home valent i cronista zero hagu¨¦s estat australi¨¤, Tim Winton (Karrinyup, 1960) vindria a ser, milers d¡¯anys m¨¦s tard, una mena de reencarnaci¨® de tot all¨° que va simbolitzar el seu avantpassat: alg¨² que intenta desxifrar el territori i, pel cam¨ª, cau en alguns dels forats negres que inextricablement formen part d¡¯ell. Immensa, salvatge, plena de depredadors i llegendes, fortament connectada espiritualment amb els morts i escenari d¡¯un genocidi que ¨¦s una ferida impossible de cicatritzar, Austr¨¤lia t¨¦ en l¡¯obra de Winton un mapa ambici¨®s en el seu desig de representaci¨®, per¨° en les 144 p¨¤gines de la pertorbadora En la foscor de l¡¯hivern segurament va copsar com mai la seva psicologia profunda, tot endinsant-se en l¡¯inconscient agitat i paranoic dels seus compatriotes amb un ganivet a la boca.

EN LA FOSCOR DE L'HIVERN

Tim Winton
Traducci¨® de?Marc Rubi¨®
Univers
144 p¨¤gines
18,90 euros

Des del primer cap¨ªtol, que arrenca un any despr¨¦s dels fets que van trasbalsar els quatre protagonistes, se¡¯ns deixa clar que aquesta hist¨°ria nom¨¦s pot ser compartida a l¡¯hora de les bruixes, quan el sol ja s¡¯ha post, el silenci envolta, el neguit desperta i no hi ha doncs manera de protegir-se o enganyar-se, nom¨¦s, amb sort, de trobar un xic de pau. Com sintetitza po¨¨ticament un dels narradors/supervivents, que es considera a si mateix el portador dels records de tothom: ¡°O sigui que quan arriba el capvespre, en aquell moment penombr¨®s de confusi¨® en qu¨¨ no diferencies la soca d¡¯un arbre d¡¯un cangur, l¡¯udol d¡¯una ¨°liba d¡¯una pregunta en la nit, la foscor es comen?a a obrir com l¡¯orella de D¨¦u i ho vomito tot, intento treure¡¯n l¡¯entrellat, i de tant en tant espero sentir un sospir, un murmuri, algun senyal que m¡¯indiqui que arribar¨¤ alguna mena d¡¯absoluci¨® i consol¡±.

No toca ara i aqu¨ª treure l¡¯entrellat de la novel¡¤la, ja que aquesta funciona precisament a partir de buits suggeridors i angles cecs ¡ªall¨° que imaginem que palpita en el cor del bosc de nit¡ª que el lector haur¨¤ d¡¯anar omplint; de nou som d¡¯alguna manera els membres d¡¯aquella tribu de qu¨¨ parl¨¤vem al principi, procurant unir les peces del relat expl¨ªcit i del relat sostret. Per¨° s¨ª que almenys direm que ens trobem en una vall a?llada i remota coneguda com el Sot, acompanyant quatre individus d¡¯edats i perfils ben diferents, si b¨¦ units per l¡¯angoixa i l¡¯amena?a d¡¯alguna cosa impossible d¡¯identificar (l¡¯extint tigre de Nannup a qui es dedica el llibre?), que mata animals d¡¯una manera esgarrifosa (pas previ a fer el mateix amb els humans?).

Com en tot bon relat de suspens i terror, la font de la por m¨¦s extrema no ¨¦s material, sin¨® que ¨¦s producte de la projecci¨® de les nostres faltes en el passat i de les mancances en el present; el monstre o l¡¯ens nom¨¦s fa aflorar el nostre costat fosc, un tema que l¡¯autor treballa brillantment en cada personatge. A l¡¯altra banda de la vall, ens diu Winton amb un estil que bascula entre el nervi i el lirisme, hi ha misteri, hi ha dolor i hi ha paisatges terribles i aclaparadors, per¨° no us ho puc explicar tot, mireu dins vostre i ho entendreu.