¡®Desig¡¯, alt voltatge emocional al TNC

Josep Maria Benet i Jornet ¨¦s un cl¨¤ssic del teatre catal¨¤ contemporani que, com tots els cl¨¤ssics, guanya amb el temps. Els temes que aborda, els personatges que crea, els enigmes que planteja, s¨®n esfere?dorament actuals, potser perqu¨¨ tot en ells parla de la dificultat d¡¯estimar i ser estimat. Aix¨ª ho ent¨¦n la directora d¡¯escena, S¨ªlvia Munt, que, en un moment dol? de la seva traject¨°ria, dirigeix al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) una fascinant i valenta versi¨® de Desig, un dels textos de culte del gran dramaturg, a l¡¯univers teatral del qual s¡¯acosta per primera vegada. L¡¯encerta i ens regala una antol¨°gica actuaci¨® de Laura Conejero donant vida a una dona de car¨¤cter que despulla els seus sentiments a la recerca de la seva anhelada llibertat.

El 2000, Benet i Jornet va ser el primer dramaturg que estrenava una obra a la Sala Gran del TNC (i durant 15 anys va ser l¡¯¨²nic). Parlem d¡¯Olors, dirigida per Mario Gas. Ara, amb la mirada femenina i serena de Munt, un dels seus textos m¨¦s foscos i cr¨ªptics, Desig (1989), estrenat al Romea el 1991 sota la direcci¨® de Sergi Belbel, remou els esquemes del TNC.

Amb la sala redissenyada per crear un escenari a dues bandes, gaireb¨¦ nu, m¨¦s ¨ªntim i proper als quatre actors, lligats pel seu desig inconfessable, que protagonitzen l¡¯obra, Munt aconsegueix aquesta gran proximitat, tan necess¨¤ria per activar els ressorts d¡¯un text que juga amb l¡¯ambig¨¹itat per torbar l¡¯espectador cada vegada que afloren noves capes de les seves trames soterrades.

El dolor del desig, la lluita interna en la recerca de la identitat sexual, els somnis reprimits i ofegats per una vida matrimonial d¡¯aparen?a tranquil¡¤la i rutin¨¤ria, potser mai desitjada i sostinguda amb fonaments que no suporten el pes dels desitjos inconfessats. De tot aix¨° ens parla Benet i Jornet, Papitu, a Desig, amb un doble llenguatge i un doble univers que agita m¨¦s pel que amaga que pel que ensenya.

L¡¯obra explica la hist¨°ria d¡¯un matrimoni que veu interrompuda la seva vida rutin¨¤ria en una casa de muntanya per trucades an¨°nimes (els tel¨¨fons antics eren m¨¦s inquietants) i un cotxe que fa llums al costat de la carretera. La misteriosa connexi¨® amb una parella de desconeguts activa els records d¡¯una nit gaireb¨¦ oblidada. Amb aquesta trama, Benet i Jornet fa miracles, perqu¨¨ ens condueix al m¨®n interior dels personatges per mostrar-nos les seves pors i els seus desitjos inconfessats. La realitat i els somnis (el que ens passa i el que voldr¨ªem que ens pass¨¦s), es fonen en un pertorbador retrat emocional.

Un volc¨¤ de matisos

Aquests desitjos volen en un exercici teatral sobri i prec¨ªs en les formes, per¨° d¡¯alt voltatge emocional. L¡¯escenografia m¨ªnima d¡¯Enric Planas, dues taules i tres bancs, crea un espai de llums i ombres que els personatges habiten amb for?a interior en una atmosfera on¨ªrica, amb il¡¤luminaci¨® de Carlos Marquerie, vestuari de M¨ªriam Compte, espai sonor de Jordi Bonet i Judit Farr¨¦s i un po¨¨tic v¨ªdeo final de Dani Lacasa, de reveladora ess¨¨ncia i projectat a terra, mentre la sensual veu de Mina esgarrifa.

Conejero est¨¤ sensacional. Mostra la r¨¤bia, els dubtes i les pors d¡¯una dona farta de reprimir els seus desitjos, un volc¨¤ d¡¯emocions a qu¨¨ dona vida amb un arsenal de recursos i matisos abocats amb el to just i gran intensitat. Munt deixa espai al ritme interior de cada actor i ho aprofiten b¨¦ Carles Mart¨ªnez, Raimon Molins i Anna Sahun per anar revelant les capes emocionals d¡¯uns personatges enfrontats a les seves contradiccions.

Despr¨¦s de dirigir Les irresponsables, de Javier Daulte, i Eva contra Eva, de Pau Mir¨®, Munt afegeix un nou triomf amb el seu primer Benet i Jornet, al qual ni havia interpretat ni havia dirigit mai, per¨° amb el qual aconsegueix una connexi¨® profunda. Que segueixi la ratxa: est¨¤ en vena.