Historial

Hi ha des de fa un temps un gest que em captiva, ¨¦s petit¨ªssim, min¨²scul, encara no t¨¦ nom. Jo diria que encara no t¨¦ nom. Podria ser com apartar-se, que ¨¦s, en el fons, una forma de dissimular. Passa quan alg¨², m¨¦s o menys desconegut, m¨¦s o menys proper, et demana que busquis alguna cosa al m¨°bil. I procedeixes a fer-ho, diligent. En aquests segons es dona la maniobra fin¨ªssima: l¡¯altre no vol veure i tu no vols mostrar. Mateixa mirada perduda que quan alg¨² marca el pin al dat¨¤fon i l¡¯altre ha de fer temps mirant al buit: el cel, una porta, una calaixera, etc. Ara fem aix¨° davant la possibilitat de treure el cap un moment en la privacitat accidental de l¡¯altre.

En buscar una nova cosa ¨¦s probable que te n¡¯apareguin de velles i l¡¯historial de cerques recents diu molt m¨¦s de qui ets (o com est¨¤s) que qui tu dius ser a internet. Tothom ho sap, aix¨°, i per aix¨° la gent s¡¯esfor?a a mantenir certa discreci¨®, o anar netejant de tant en tant. Si pogu¨¦s perpetrar una massacre, potser seria aquesta: anar pel carrer i demanar l¡¯historial a la gent, als grups, a les parelles, i preguntar qu¨¨ ¨¦s aquesta obsessi¨®, la cerca recurrent. Qui ¨¦s aquesta senyora que viu a Ginebra? Com has arribat a aquest bloc desactualitzat des de l¡¯any 2007? Qu¨¨ hi buscaves, aqu¨ª? Quant temps fas que ets aqu¨ª dintre? Est¨¤s b¨¦?

L¡¯scroll i els links alimenten l¡¯obsessi¨® d¡¯una cerca infinita. Les obsessions ho s¨®n perqu¨¨ no es pot explicar del tot com sorgeixen, s¨®n en bona part irracionals i, per tant, exagerades. Parlen molt m¨¦s de qui les t¨¦ que no del que pr¨°piament s¨®n o representen. En el m¨®n de les interaccions virtuals, alguns estudis parlen de com les ¡°parasocial relationships¡± ¡ªun concepte encunyat als anys cinquanta per referir-se al seguiment plat¨°nic de figures p¨²bliques¡ª s¡¯han democratitzat a les xarxes socials. Tothom pot sentir una parasocial relationship cap a alg¨², no necess¨¤riament fam¨®s o conegut. Les xarxes concreten encara m¨¦s aquesta idea de necessitar saber m¨¦s coses d¡¯alg¨² altre, que et fascina, que admires o que odies. Bona part de les nostres cerques recents estan impregnades d¡¯aquests subjectes, que existeixen, sobretot, al nostre tel¨¨fon. Em resulta molt aclaparadora la idea de pensar que de vegades existim molt¨ªssim en el cap d¡¯altra gent mentre nosaltres anem fent les coses de la vida: tr¨¤mits, ingesta d¡¯aliments.

Penso en els historials de navegaci¨® com a historials m¨¨dics. Cada insistent pestanya ¨¦s un diagn¨°stic. Diu Maggie Nelson al seu darrer llibre, Bluets (L¡¯Altra Editorial, 2021), que ¡°un diagn¨°stic no ¨¦s m¨¦s que una reformulaci¨® del problema¡±. I a mi em funciona la definici¨®: alguns cops busco al meu historial per saber millor qui soc o qu¨¨ estic fent. I de vegades l¡¯historial et ratifica, parla en nom teu, com Nelson: ¡°?s la disfunci¨®, qui parla. ?s la malaltia, qui parla. ?s com t¡¯enyoro, qui parla¡±.