Torna Calvino

Tina Vall¨¨s, Toni Pou i Joan Tod¨® segurament deuen estar d¡¯acord amb una de les senzilles veritats que Italo Calvino recordava a Per qu¨¨ llegir els cl¨¤ssics: ¡°Els cl¨¤ssics s¨®n uns llibres que exerceixen una influ¨¨ncia particular, ja sigui quan s¡¯imposen com a inoblidables, ja sigui quan s¡¯amaguen en els plecs de la mem¨°ria mimetitzant-se amb l¡¯inconscient col¡¤lectiu o individual¡±.

No se sap si l¡¯obra de Calvino ha aconseguit fer-se un lloc dins la mem¨°ria lectora predominant, per¨° si es llegeixen els ¨²ltims llibres d¡¯aquests escriptors catalans s¨ª es pot afirmar que Calvino no s¡¯equivocava gens quan en una altra de les definicions que proporcionava dels cl¨¤ssics deia que eren uns llibres que ¡°no es llegeixen per deure o per respecte, es llegeixen solament per amor¡±. ?s el que fa Tina Vall¨¨s a El senyor Palomar a Barcelona (2021), que pren com a excusa el personatge hom¨°nim de l¡¯¨²ltima novel¡¤la de Calvino ¡ª¡°No ¨¦s veritat que el senyor Palomar sigui mort¡±, diu¡ª, i, com un triomf de la vida, concedeix al personatge, tan silenci¨®s i profund com el seu autor, una vida nova, una altra ciutat, una llar per estrenar, la possibilitat de ¡°tornar a ser el de sempre¡±.

No deixa de ser un truc enginy¨®s i tan bojament brillant com el que organitza Tod¨® a La verda ¨¦s porta (2021) ¡ªJuli¨¤ de J¨°dar l¡¯ha definit com ¡°el goig de la invenci¨® d¡¯un ultrag¨¨nere literari, o d¡¯un transg¨¨nere: el gust de la invenci¨® de l¡¯escriptura, o l¡¯escriptura de la invenci¨®¡±¡ª, i que comen?a amb aquesta frase: ¡°Est¨¤s a punt de llegir l¡¯¨²ltim llibre de Joan Tod¨®, lector¡±, un calc deliberat de la que fa servir Calvino per encetar una de les seves obres majors: ¡°Est¨¤s a punt d¡¯iniciar la lectura del nou llibre d¡¯Italo Calvino¡±, la novel¡¤la Si una nit d¡¯hivern un viatger, una narraci¨® ins¨°lita sobre les interrupcions que es poden produir quan un es disposa a emprendre una lectura.

Pou, a Si un dit assenyala la lluna (2021), no nom¨¦s juga tamb¨¦ amb el t¨ªtol de l¡¯obra, sin¨® que tamb¨¦ converteix unes declaracions de Calvino, que afirma que Galileu ¨¦s el prosista m¨¦s gran de la literatura italiana, en l¡¯agent provocador d¡¯un text on la ci¨¨ncia, la hist¨°ria i l¡¯antropologia esdevenen mat¨¨ria novel¡¤lesca per acabar convertint-se en el recorregut al llarg d¡¯una geografia feta de secrets i misteris, d¡¯il¡¤luminacions i obscuritats, d¡¯oblits i reconeixements, i de preguntes sense resposta, que faran possible al narrador un acc¨¦s a si mateix i al m¨®n on se situa.

?s d¡¯agrair que la vig¨¨ncia de Calvino a la narrativa d¡¯aquesta temporada, com si exist¨ªs una altra dimensi¨® liter¨¤ria, faci que l¡¯ombra infinita de David Foster Wallace, i les coses aparentment divertides i les sensacions confuses dels seus imitadors incansables, s¡¯hagin situat en un segon terme.