Els fills de Glasgow en saben, de ¡®noir¡¯

?s conegut el fet que els editors de Robert Louis Stevenson van demanar-li que canvi¨¦s Edimburg per Londres com a escenari de L¡¯estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde de cara a augmentar les possibilitats comercials del llibre. El resultat va ser un desprop¨°sit: qualsevol lector amb sentit com¨² reconeixia en el laberint de carrerons empedrats i monuments el dibuix urban¨ªstic de la capital escocesa.

Prop d¡¯un segle i mig despr¨¦s del gran cl¨¤ssic sobre la nostra naturalesa escindida entre la llum i la foscor, Esc¨°cia t¨¦ ja a l¡¯esquena una tradici¨® tan forta com a geografia liter¨¤ria on desplegar les nostres pulsions m¨¦s b¨¤rbares i pertorbadores, que, d'entrada, ja suposa un reclam quan una novel¡¤la negra arriba facturada des del seu territori. I ning¨² va fer tant per situar el batejat com a tartan noir en l¡¯¨°rbita de l¡¯excel¡¤l¨¨ncia i l¡¯expansi¨® internacional com el difunt William McIlvanney. Si b¨¦ entre els seus deixebles ning¨² ha tingut el ress¨° d¡¯Ian Rankin, creador de l¡¯inspector edimburgu¨¨s John Rebus, la seva visi¨® de Glasgow com un bullici¨®s rusc criminal va convertir la ciutat portu¨¤ria en inspiraci¨® per a un ampli grapat de col¡¤legues, destacant noms com els de Denise Mina, Louise Welsh, Peter May o Alan Parks.

Capricis de la gen¨¨tica, el radi d¡¯influ¨¨ncia de McIlvanney s¡¯ha est¨¨s fins a la pr¨°pia sang. El seu fill Liam (Ayrshire), cr¨ªtic literari i professor universitari, signa El Qu¨¤quer, una tercera novel¡¤la tan bona que el pare podria estar-ne orgull¨®s.

El primer que singularitza l¡¯obra ¨¦s el lloc des d¡¯on investiga el protagonista, l¡¯inspector McCormack, arribat a una comissaria de Glasgow des de les Terres Altes amb la missi¨® d¡¯elaborar un informe cr¨ªtic sobre els seus nous companys, incapa?os de capturar l¡¯assass¨ª de dones que dona nom a la hist¨°ria, fruit d¡¯una cadena d¡¯incompet¨¨ncies que aboquen a un tancament prematur del cas. Un foraster procedent d¡¯ambients rurals llan?at a la jungla de l¡¯asfalt i a un ambient hostil. A aix¨° se suma un element ¨ªntim que redobla la seva vulnerabilitat: una homosexualitat portada en secret que el duu a tenir trobades sexuals clandestines, el descobriment de les quals provocaria el m¨¦s implacable ostracisme.

Amb tot en contra, McCormack passar¨¤ de ser el cridat a posar fi al cas des dels despatxos a obsessionar-se a trobar el culpable trepitjant els carrers. McIlvaney parteix d¡¯una premissa argumental cl¨¤ssica en el g¨¨nere, com ¨¦s la del criminal que sembla castigar dones de moral laxa a les quals mata amb par¨¤metres ritual¨ªstics, per¨° sempre troba un enfocament particular, com ara connectar-la amb un robatori o la cerca d¡¯un mafi¨®s, a la vegada que introdueix pistes falses i girs per mantenir l¡¯inter¨¨s a ple rendiment.

Ambientada a finals dels seixanta, amb tot l¡¯encant vintage que aix¨° suposa ¡ªres de tecnologia, procediments de la vella escola (de la intu?ci¨® a les rodes de reconeixement), comissaries tan plenes de fum i d¡¯alcohol com les redaccions dels diaris¡­¡ª, El Qu¨¤quer s¡¯incorpora amb tots els honors al millor corrent del Glasgow noir, tot servint-se dels edificis a punt d¡¯enderrocament (i per tant a la desesperaci¨® entre els m¨¦s desfavorits de la poblaci¨® per aconseguir nous allotjaments dignes) com a potent¨ªssim s¨ªmbol de decad¨¨ncia. Ja nom¨¦s falten decisions de risc ben resoltes, com donar veu post mortem a les v¨ªctimes, perqu¨¨ l¡¯anunci d¡¯una seq¨¹ela, The Heretic, mereixi despertar una gran expectaci¨®.