La gesti¨® de la met¨¤fora

Una manera habitual de badar consisteix a pensar que les met¨¤fores s¨®n patrimoni dels poetes o dels escriptors. Ben mirat, els humans gaireb¨¦ no fem altra cosa que metaforitzar. Nietzsche mateix, a finals del XIX, ens va mostrar que el llenguatge sencer ¨¦s una met¨¤fora que hem oblidat que era una met¨¤fora; m¨¦s tard, dos ling¨¹istes americans, George Lakoff i Mark Johnson, es van anar a fixar en les met¨¤fores fossilitzades que carreguen les lleng¨¹es, i que fan que experimentem les discussions com a batalles i el temps com a or, per posar-ne dos exemples.

Les met¨¤fores no s¨®n innocents, que ¨¦s com dir que carreguen una hist¨°ria (i una ideologia) i que, pitjor, tenen conseq¨¹¨¨ncies. La metaf¨°rica pol¨ªtica, com que ¨¦s tan estripada, sempre ¨¦s un bon exemple. Quan Artur Mas va voler explicar que Catalunya anava cap a la independ¨¨ncia com Odisseu cap a ?taca, es va lligar a una met¨¤fora perillosa, no nom¨¦s perqu¨¨ implicava un viatge fam¨®s per la seva perip¨¨cia intricada, sin¨® perqu¨¨ el trasllat mar¨ªtim l¡¯amena?a una altra met¨¤fora important¨ªssima, com ¨¦s la del naufragi. La proposta, a m¨¦s, va comen?ar a desballestar-se aviat, i aviat vam tenir el pa¨ªs enfangat en negociacions sobre si el vaixell era de motor o de vela, i sobre quan haur¨ªem de treure els rems i quan arribarien les fuetades a l¡¯esquena.

Quan la met¨¤fora es literalitza, mostra les seves costures, els seus riscos. Penso en la que Gabriel Galm¨¦s va fer servir per a una de les seves novel¡¤les, El rei de la casa, de 1988. Parlar de reis de la casa o de princeses, si seguim aquesta l¨°gica, ens assegura, per tant, la formaci¨® d¡¯un petit tir¨¤. Una met¨¤fora ofereix un suport per desplegar tota una lectura del m¨®n, i les que remeten a un m¨®n medieval, doncs medievalitzen. Si soc el rei de la casa, tractar¨¦ tothom com a s¨²bdit i n¡¯esperar¨¦ un delme emocional o simb¨°lic m¨¦s o menys desproporcionat.

Literalitzar una met¨¤fora, per¨°, tamb¨¦ pot servir per protegir-nos-en. Quino, en una p¨¤gina meravellosa, escrivia una carta de ruptura on l¡¯exenamorat li explica a una noia que els seus ulls de maragda, les seves dents de perla, els seus cabells de seda i els seus llavis de maduixa l¡¯havien conven?ut de deixar-la per una altra, que t¨¦ ulls d¡¯ull, dents de dent, cabells de cabell i llavis de llavi. L¡¯acudit ¨¦s una del¨ªcia, en part, tamb¨¦, perqu¨¨ explora aquest car¨¤cter evasiu de la met¨¤fora, que s¡¯entesta a parlar de les coses en termes d¡¯altres coses; se¡¯ns enduu quan, potser, el que volem ¨¦s quedar-nos all¨¤ on som. I el que encara ¨¦s pitjor: sovint ho fa de manera formul¨¤ria, i el que hauria de ser revelaci¨® acaba sent encobriment. Aqu¨ª s¡¯obre la responsabilitat est¨¨tica i social que l¡¯escriptor sempre ha reivindicat: la d¡¯alliberar-nos de met¨¤fores arnades i oferir-nos-en de noves. Fins que les tornem a oblidar.