La veu de Ferrater

Aquest any celebrem el centenari del naixement de Gabriel Ferrater i el cinquantenari de la seva mort. He aprofitat l¡¯avinentesa per llegir alguns assaigs que encara no havia llegit, com per exemple un d¡¯Arthur Terry, que ¨¦s un cr¨ªtic seri¨®s. I em va sorprendre que propos¨¦s que, en l¡¯obra de Ferrater, hi ha tres veus. Primera (cito literalment): el ¡°jo¡± que conta l¡¯an¨¨cdota o que reconstrueix la situaci¨®. Segon: el ¡°jo¡± diferent que jutja la situaci¨®. I tercer: el ¡°jo¡± que mai no surt al poema, per¨° del qual tanmateix som conscients¡±. Tamb¨¦ T. S. Eliot parla de tres veus en els poemes, per¨° no coincideixen amb les de Terry, cosa que vol dir que ja en sumar¨ªem cinc o sis. I a mi, la veritat, em sembla que aqu¨ª hi ha massa gent.

Els narrat¨°legs diuen que l¡¯autor impl¨ªcit ¨¦s una versi¨® superior de l¡¯autor real. Suposo que volen dir superior moralment. En alguns autors, com ara Josep Pla, aix¨° ¨¦s obvi. El Pla real va ser bastant trapella, moralment, per¨° els seus narradors no ho s¨®n gens (amb almenys una petita excepci¨® a la magn¨ªfica narraci¨® titulada Pa i ra?m). Ara b¨¦, a mi, aquesta distinci¨® no em fa cap servei, perqu¨¨, com a lector de Pla, del Pla de carn i os, no n¡¯he de fer res. No vull fer com la Maria Aur¨¨lia Campmany, que li volia negar el pa i la sal perqu¨¨ no coincidia amb la seva ideologia. Jo crec que, en el fons, li tenia enveja. I aix¨° em recorda que fa anys a la Universitat d¡¯Estiu, a Prada, la Maria Aur¨¨lia i el Jaume Vidal, a la terrassa d¡¯un bar, exercien de patums, voltats de jovenets, quan uns italians volien comprar tabac, i l¡¯estanc ja estava tancat. Aleshores la Maria Aur¨¨lia, amb una gran seguretat, es va adre?ar als italians dient: ¡°Lo stanco ¨¨ fermo¡±, frase que, si vol dir alguna cosa, ¨¦s ¡°El cansat est¨¤ quiet¡±. Davant de l¡¯estupefacci¨® dels italians vaig pensar en els pobres catalans que llegien Pavese en les traduccions de la Maria Aur¨¨lia. Una barrabassada aix¨ª, Pla no l¡¯hauria com¨¨s mai.

Penso que la teoria liter¨¤ria ha enfollit una mica, com diu Harold Bloom, referint-se a les escoles del ressentiment. I fins i tot abans, perqu¨¨ no crec que parlar de diverses veus faci cap servei als lectors. De fet, quan llegim un autor, l¡¯¨²nica veu que ens importa ¨¦s la que llegim, i no cal que ens hi referim amb l¡¯estramb¨°tica frase ¡°la veu del que parla en el poema¡±, fent veure que hi entenem m¨¦s que els altres. Podem dir perfectament ¡°l¡¯autor¡± i aix¨ª evitem parlar de multituds inexistents.

En Ferrater, no hi ha ni tan sols el desdoblament que veiem a Pla. Qui parla en els seus poemes ¨¦s ell, el real. Els que vam con¨¨ixer Ferrater ho tenim encara m¨¦s clar que els que nom¨¦s l¡¯han llegit. Quan Terry diu que el primer ¡°jo¡± ¨¦s el que reconstrueix la situaci¨®, no s¡¯adona que Ferrater, escrivint, no en reconstrueix mai cap, de situaci¨®. La seva poesia no ¨¦s un mirall de cap situaci¨® real, sin¨® un mirall de la seva imaginaci¨® moral. I aquesta ¨¦s la principal grandesa de la seva poesia.