En contra de la l¨ªnia recta

En un principi, el lector de R¨¤bia, l¡¯¨²ltima novel¡¤la de Sebasti¨¤ Alzamora (Llucmajor, 1972), pot creure que es troba davant del relat d¡¯un idil¡¤li entre el protagonista i narrador ¡ªun escriptor en crisi¡ª i la Taylor, una gossa que va adoptar i que li proporciona la restauraci¨® de bona part del perdut ¡ªla mesura, la claredat, l¡¯equilibri i l¡¯amor a la vida¡ª durant una etapa de cat¨¤strofe personal: s¨®n unes p¨¤gines on les relacions entre l¡¯amo i la gossa, la benevol¨¨ncia commoguda d¡¯un i la fidelitat intel¡¤ligent de l¡¯altra, s¨®n descrites amb una afectuosa min¨²cia anal¨ªtica, com si tots dos habitessin en un m¨®n regit per la felicitat de l¡¯instint i la vida natural. I aix¨° a pesar que la lletgesa del paisatge de Bellavista, un parad¨ªs del turisme massiu, de l¡¯especulaci¨® urban¨ªstica, de la drogoaddicci¨®, de la delinq¨¹¨¨ncia i de la brutalitat moral, no sigui el m¨¦s propici per saber en qu¨¨ consisteix la tranquil¡¤litat.

Alzamora dibuixa l¡¯entorn amb dolor, amb una barreja inflamable de frustraci¨®, desil¡¤lusi¨® i impot¨¨ncia, que s¡¯est¨¦n tamb¨¦ cap a un ve¨ª de la casa adossada on viu el protagonista, cap a un energumen que ¡°sempre es regalava a ell mateix una d¡¯aquelles ¨¨piques jornades de bricolatge, que despr¨¦s rematava amb algun partit a la parab¨°lica, una borratxera i una bronca amb la dona¡±, i ¨¦s aqu¨ª on el lector de R¨¤bia creu que la novel¡¤la derivar¨¤ cap el relat d¡¯una confrontaci¨®, cap a l¡¯execuci¨® d¡¯una venjan?a, perqu¨¨ la Taylor mor enverinada i ¨¦s l¨ªcit sospitar per qui.

A partir d¡¯aqu¨ª, per¨°, l¡¯autor de Reis del m¨®n (2020) opta per endinsar-se en el territori de la sorpresa narrativa constant, i el lector aplaudeix que esquivi el previsible argumental (un dia de f¨²ria, per exemple) i tots els passos del narrador estiguin dirigits, a prop¨°sit, per la desorientaci¨®. Amb un gran pes a l¡¯est¨®mac i al cap, com si un buit se¡¯l volgu¨¦s menjar per dins (immers en el disgust i la repugn¨¤ncia), amb l¡¯ajuda d¡¯un amic enterra la Taylor en un bosc ¡ªaqu¨ª R¨¤bia agafa la textura del grotesc¡ª, assisteix a una festa a la platja per celebrar una nit de lluna plena i s¡¯hi queda adormit, i l¡¯endem¨¤, en assabentar-se que un borratxo ha apunyalat perqu¨¨ s¨ª un amic seu ¡ªpodria ser tamb¨¦ un relat polic¨ªac, per¨° no¡ª, el protagonista continua anant a la deriva, amunt i avall dels carrers de Bellavista, fins que va a raure a una estructura militar de la Guerra Civil, on acaba el llibre bruscament.

L¡¯opci¨® nom¨¦s podria sorprendre el lector que hagu¨¦s passat per alt l¡¯observaci¨® que fa un veterinari a l¡¯inici de la novel¡¤la: ¡°Un gos amb la r¨¤bia avan?a en l¨ªnia recta i ataca tot el que troba al seu pas, hum¨¤ o animal. I despr¨¦s de cada atac continua, no s¡¯atura ni s¡¯entret¨¦¡±, diu, i ¨¦s justament el contrari del que fa el narrador amb les seves giragonses, justament el contrari del que espera i segurament desitja el lector, que s¡¯encamini de pressa cap a la casa adossada i no tingui pietat amb el responsable de la mort de la Taylor.

Per¨° aquesta ¨¦s la grandesa de R¨¤bia: Alzamora ha escrit una novel¡¤la rabiosa sense r¨¤bia, i s¨ª, en canvi, mentre juga al mateix temps amb diversos g¨¨neres literaris i descol¡¤loca les expectatives de la lectura, amb molta commiseraci¨® fins i tot cap al que no en mereix gens. ¡°Un escriptor ¨¦s alg¨² que deu posseir l¡¯habilitat de fer pensar els altres, o almenys d¡¯entretenir-los, o totes dues alhora. Malauradament, jo no tenia cap de les dues coses¡±, diu el protagonista, unes virtuts que Alzamora aqu¨ª exhibeix amb plenitud.