Literatura de Grub Street

A mesura que es va desenvolupar la societat industrial i capitalista, en especial al llarg del segle XIX, els novel¡¤listes van comen?ar a parlar de diners a les seves obres, amb ¨¨mfasi. Les novel¡¤les de Balzac i de Dickens van plenes de personatges i comentaris sobre el paper predominant de la moneda, i, com elles, una llarga s¨¨rie d¡¯obres. Els poetes no en parlen mai, sempre idealistes per definici¨®.

Dins el panorama d¡¯aquesta moda, George Gissing (1857-1903) ocupa un lloc diguem-ne honor¨ªfic, sobretot per la seva novel¡¤la New Grub Street (en castell¨¤ a Alba Editorial, Barcelona, 2007). No ¨¦s que Gissing sigui un autor comparable als grans valors de la novel¡¤la anglesa del XIX, per¨° va reflectir m¨¦s b¨¦ que ning¨² els avatars d¡¯una mena de creadors literaris, en especial els novel¡¤listes, que van passar de pert¨¤nyer a una classe privilegiada fins al XVIII, a formar part de la petita burgesia, de vegades fins i tot del proletariat. No hi ha gaireb¨¦ ni una p¨¤gina d¡¯aquesta novel¡¤la tan paradigm¨¤tica de Gissing que no parli dels diners i de les pen¨²ries dels escriptors nouvinguts i mancats de patrimoni. Tamb¨¦ s¡¯hi parla de l¡¯oposici¨® entre els autors que van conservar una alta dignitat davant el fenomen de la literatura de consum i aquells que, carregats de realisme, van acceptar que la literatura havia deixat de ser una cosa seriosa, can¨°nica i pontifical, per passar a ser un entreteniment d¡¯una classe lectora m¨¦s extensa.

El personatge Edwin Reardon forma part del primer col¡¤lectiu ¡ªes resisteix tant com pot a fer novel¡¤letes per al gust del com¨², i quan en fa una resulta un frac¨¤s¡ª, i Jasper Milvain representa el segon grup: un home sense gaires escr¨²pols estetitzants, c¨ªnic, coneixedor de tot el que cal posar en una novel¡¤la perqu¨¨ es converteixi en un ¨¨xit, que acabar¨¤ casant-se amb la viuda del primer ¡ªque mor en la in¨°pia, que vol dir ¡°pobresa¡±, no ¡°ignor¨¤ncia¡±¡ª, i que es passa tot el llibre emprenyant el seu home perqu¨¨ no guanya prou diners ni ¨¦s capa? de voltar-se d¡¯amistats que podrien convertir-lo ¡ªdell¨¤ la qualitat de la seva obra¡ª en un escriptor d¡¯¨¨xit.

Per aix¨° la novel¡¤la recorda l¡¯antic Grub Street, aquell carrer del barri de Moorfields, a Londres, en qu¨¨ solien viure, durant el XVIII, aquells autors menors que anaven amb una m¨¤ al davant i una altra al darrere, per¨° que en molts casos aconseguien guanyar-se la vida contravenint l¡¯antic precepte sagrat de la creaci¨® liter¨¤ria: si un no ¨¦s capa? de fer una obra mestra, m¨¦s val que no escrigui; una premissa que va deixar de ser obligada a mesura que es va fer gran el p¨²blic lector a les societats d¡¯arreu del continent. Com resulta evident ¡ªi, en suma, ha succe?t sempre al llarg de la hist¨°ria de la literatura¡ª, en tota societat liter¨¤ria hi ha autors de molta qualitat i autors de molt esc¨¤s, o nul, valor est¨¨tic. Posats a preveure quin lloc li estava destinat a la literatura despr¨¦s que hagu¨¦s estat un patrimoni dels rics, Gissing fins i tot parla a la novel¡¤la al¡¤ludida de la figura de l¡¯agent literari en el personatge d¡¯un ¡°assessor¡± que tamb¨¦ equival, mutatis mutandis, a les actuals ¡°escoles d¡¯escriptura creativa¡±: una tortura per als que estan mancats de talent, i una cosa innecess¨¤ria per als que en tenen. Alexander Pope es va riure del fenomen grubstreet a la seva Dunc¨ªada (1728; paraula que ve de dunce, ¡°ase¡±), obra que va ser glosada, entre molts, pel matem¨¤tic i home de lletres sevill¨¤ Alberto Lista.

I aix¨ª ha anat la cosa, pertot. La qualitat dels textos de molts escriptors fins al XVIII no era solament la conseq¨¹¨¨ncia de la prosperitat del seu llinatge; anava de bracet, i aix¨° ¨¦s m¨¦s important, amb una classe lectora molt ben preparada intel¡¤lectualment, que sovint sabia llat¨ª, i d¡¯una cr¨ªtica liter¨¤ria molt solvent que no s¡¯estalviava mai la mofa dels escriptors que no estaven a l¡¯altura. Quina altura? Un cop m¨¦s, la de les po¨¨tiques cl¨¤ssiques, el benestar econ¨°mic i les companyies oportunes.

El panorama ha canviat del tot: qualsevol persona que conegui poc o molt les lleis de la gram¨¤tica pot entrar, perfectament, en el mercat literari: la manca de bones lectures dels seus lectors, la manca d¡¯una cr¨ªtica solvent i l¡¯empenta d¡¯un bon agent literari s¨®n avui eines tan necess¨¤ries com suficients per convertir en autor d¡¯¨¨xit qualsevol scriblerus ¡ªen franc¨¨s, al Littr¨¦, ¨¦crivailleur, nom que va tenir a l¡¯Anglaterra de la primera meitat del XVIII un club selecte d¡¯escriptors (Jonathan Swift, Pope, John Gay, John Arbuthnot...), que feien riota dels petimetres emplomats. Gr¨¤cies a la ind¨²stria, a la puixant analfabetitzaci¨® de la poblaci¨® i a tots els estratagemes del m¨¤rqueting, qualsevol pot convertir-se avui en un autor de patent. Que ¨¦s com dir que tot va de qualsevol manera, per¨° va.