Bar?a: una primera pedra tossuda

Obstinadament, hi ha una primera pedra que no es resigna a viure soterrada i ignorada, i cada cop que l¡¯enterren ressuscita. ?s la primera pedra del Camp de les Corts, posada ara fa cent anys com a tret de sortida de la construcci¨® d¡¯un estadi que seria conegut com ¡°la catedral blaugrana¡±.

El 19 de febrer de 1922, Barcelona va viure una jornada d¡¯entusiasme ciutad¨¤. Una gran comitiva va sortir del camp que el Bar?a tenia al carrer Ind¨²stria (avui Par¨ªs), a tocar de l¡¯Escola Industrial, per anar fins als terrenys que el club acabava de comprar a les Corts, coneguts com a Can Ribot o Can Guerra. Moss¨¨n Sabat¨¦ va beneir la pedra, i tot seguit la van soterrar, tot simbolitzant aix¨ª l¡¯inici de les obres de construcci¨® d¡¯un nou camp vital per al creixement del club.

Fins aqu¨ª un ritual que era ben convencional. No obstant aix¨°, anys m¨¦s tard, arran d¡¯uns arranjaments a la superf¨ªcie del terreny de joc, la pedra va sobresortir. El fet era ins¨°lit, i no sabien qu¨¨ fer-ne, per¨° la construcci¨® del Camp Nou va oferir la soluci¨®. La pedra es reutilitzaria, afegint a la inscripci¨® de 1922 una de nova, a l¡¯altre costat de la pedra, amb la data de 1954, any en qu¨¨ va esdevenir novament i solemne primera pedra, ara del Camp Nou, que s¡¯inaugur¨¤ el 1957. La mateixa pedra havia fet la simb¨°lica funci¨® dos cops, i aix¨ª relligava un estadi amb l¡¯altre.

Per¨° la hist¨°ria no va acabar aqu¨ª. 32 anys despr¨¦s de ser enterrada per segon cop, la pedra va donar una nova sorpresa. Va ser amb motiu de les obres que es van fer als anys noranta per enfonsar el terreny de joc dos metres i mig, per guanyar espai per a m¨¦s seients. En aquesta operaci¨®, la pedra va tornar a sortir a la llum, i, no se sap per quina associaci¨® d¡¯idees, el persistent objecte va anar a la capella del camp, al costat de la sortida dels jugadors pel t¨²nel de vestidors. La pedra que ressuscita, en un lloc sagrat per¨° amagat al p¨²blic.

El camp neix de l¡¯eclosi¨® d¡¯un espectacle de masses i del pes sociopol¨ªtic del club

El recorregut, per¨°, encara no havia acabat: amb la remodelaci¨® del museu del club, el 2010, la pedra va ser-hi traslladada, on ara ocupa un lloc central, al costat dels cartells commemoratius dels aniversaris del club.

En definitiva, una pedra amb una hist¨°ria singular i un protagonisme gens habitual, una hist¨°ria que arriba fins avui per¨° que t¨¦ el seu origen fa cent anys, perqu¨¨ la construcci¨® del Camp de les Corts va significar un canvi d¡¯escala decisiu en tots els aspectes de la hist¨°ria del Bar?a. Un salt qualitatiu que es repetiria m¨¦s endavant amb el Camp Nou i la Ciutat Esportiva Joan Gamper, i que torna a l¡¯actualitat amb l¡¯Espai Bar?a.

El camp de la majoria d¡¯edat. Tot i que el Bar?a ja tenia 23 anys d¡¯exist¨¨ncia, la construcci¨® del Camp de les Corts certifica un tomb decisiu en la vida del club. Si el del carrer de la Ind¨²stria, el 1909, significa la superviv¨¨ncia despr¨¦s d¡¯estar a un pas de la desaparici¨®, el de les Corts ¨¦s l¡¯escenari del futbol de masses, d¡¯un club que va duplicar els socis en un sol any, de 1922 a 1923; d¡¯una popularitat que se certificava nom¨¦s uns mesos abans amb la primera vegada que trobem escrita la paraula ¡°Bar?a¡± a la premsa, o amb la creaci¨® per Valent¨ª Castanys de la figura de l¡¯Avi Bar?a el 1924, primera icona gr¨¤fica del seguidor culer.

Tot aix¨° passava r¨¤pidament, amb una hist¨°ria molt accelerada, on conflu?a la professionalitzaci¨® del futbol, oficialitzada el 1926, i el seguiment popular de les figures del futbol, com Josep Samitier, Paulino Alc¨¢ntara o Ricardo Zamora. I tamb¨¦ el tancament per ordre governativa el 1925 despr¨¦s de la xiulada del p¨²blic a la Marxa Reial. En definitiva: popularitzaci¨® d¡¯un espectacle de masses, impacte medi¨¤tic i singularitzaci¨® sociopol¨ªtica del club. Tot es va fer evident al Camp de les Corts, inaugurat el 20 de maig en un partit en qu¨¨ els culers van v¨¨ncer els escocesos del Saint Mirren per 2-1.

Les Corts, ¡°la catedral¡±. El nou camp significava un pas de gegant, tant per la capacitat, inicialment de 22.000 espectadors, com per l¡¯aspecte, amb una gran tribuna de 60 metres de llargada i laterals de ciment armat envoltant tot el terreny. Conegut com ¡°la catedral¡±, s¡¯aixecava tot just quan Barcelona vivia la febre pel futbol com a espectacle. De fet, un any abans s¡¯havia inaugurat l¡¯Estadi Catal¨¤ a La Foixarda, per promoure la candidatura ol¨ªmpica de 1924, i el 1923 es construiria l¡¯estadi de Sarri¨¤.

Tant el Bar?a com l¡¯Espanyol abandonaven un Eixample en febre constructora cap als antics municipis del pla de Barcelona. Fins llavors els camps dels dos equips eren a dues travessies de dist¨¤ncia, mentre que el de l¡¯Espa?a tamb¨¦ era ben a prop, davant de l¡¯Hospital Cl¨ªnic.

Tot i que les obres es feien a pic i pala, amb carros tirats per cavalls, el Camp de les Corts es va construir en nom¨¦s tres mesos. El terreny, de 23.385 mestres quadrats, va costar 928.500 pessetes, que el club aconsegu¨ª gr¨¤cies a c¨¨dules i obligacions adquirides pels socis. Inicialment no disposava de gespa (no va ser plantada fins el 1926), encara que algunes fotografies acolorides fan pensar que n¡¯hi havia des del primer dia.

Arquitectes de luxe. El camp va ser obra dels arquitectes Josep Alemany i Jaume Mestres Fossas, en un moment en qu¨¨ encara no hi havia professionals especialitzats en arquitectura esportiva. Alemany no hi va reincidir, i va seguir la seva carrera com a arquitecte municipal a Santa Coloma de Gramenet, per¨° Mestres Fossas va esdevenir un personatge molt important tant en el m¨®n esportiu com en l¡¯arquitectura. Va projectar l¡¯Estadi Catal¨¤ (1921) i disseny¨¤ el modern¨ªssim Aut¨°drom de Terramar, a Sitges (1922), avui colgat per la vegetaci¨®, i la piscina coberta del Club Nataci¨® Barcelona, la primera d¡¯aquestes caracter¨ªstiques a Espanya. Alhora, va ser un important dirigent esportiu, president de les federacions catalana i espanyola de nataci¨®, i impulsor de la candidatura barcelonina pels Jocs Ol¨ªmpics de 1924. Amb Josep Elias i Josep M. Co de Triola, va formar part del Consell de les Olimp¨ªades i de l¡¯ambaixada que va anar als Jocs d¡¯Anvers (1920) per demanar a Pierre de Coubertin els Jocs per a Barcelona. En tot plegat va col¡¤laborar molt amb Joan Gamper.

El Gamper m¨¦s vibrant. La col¡¤locaci¨® de la primera pedra va formar part d¡¯una jornada plena d¡¯emocions, que havia comen?at amb la gran desfilada de socis, simpatitzants i jugadors que seguien la Gu¨¤rdia Urbana fins als terrenys de les Corts. La pedra fou soterrada alhora que s¡¯hissava la bandera blaugrana i una banda interpretava Els segadors.

Mestres tamb¨¦ va fer la piscina coberta del CN Barcelona i l¡¯Aut¨°drom de Sitges

En aquest context van dir unes paraules representants de l¡¯Ajuntament i de la Mancomunitat, per¨° qui va donar el to m¨¦s emotiu va ser Gamper, que presidia el club per quarta vegada; es va referir a l¡¯entitat com ¡°aquest fill que s¡¯ha fet tan gran i form¨®s, que ¨¦s l¡¯enc¨ªs de tot el m¨®n¡±. Un discurs ¨¨pic i molt florit, de paraules grandiloq¨¹ents, exagerat vist amb ulls d¡¯avui, per¨° que reflectia perfectament la consci¨¨ncia que el club encetava una nova etapa, un salt definitiu. Posava l¡¯accent en l¡¯esfor? que s¡¯estava fent, tot referint-se a un camp ¡°conquerit a for?a de treball i amor¡±, on ¡°floriran les vict¨°ries futures¡±. Emfatitzava els vincles amb la ciutat: ¡°El nostre poble s¡¯ha fet seu el Barcelona, i el Barcelona s¡¯ha fet el club de tothom¡±. Demanava la implicaci¨® d¡¯autoritats, socis i jugadors. I acabava: ¡°Treballem, doncs, cadasc¨² a llur lloc: coronem dignament la nostra obra: Fem P¨¤tria! Fem esport! I, per damunt de tot, que visqui el Barcelona¡±.

La premsa embogeig. La mobilitzaci¨® de seguidors sols per a la col¡¤locaci¨® d¡¯una primera pedra dona idea de la transcend¨¨ncia que tingu¨¦ l¡¯acte per als coetanis, m¨¦s enll¨¤ dels socis del Bar?a. N¡¯¨¦s una mostra la pres¨¨ncia a la premsa. El Mundo Deportivo va qualificar l¡¯acte de ¡°solemne manifestaci¨®n de esp¨ªritu deportivo¡±. La Jornada Deportiva afirmava que la fita ¡°marca una nueva y verdadera era de prosperidad y grandeza para este club¡±, i la situava en el context dels 23 anys d¡¯hist¨°ria de l¡¯entitat. Stadium s¡¯hi referia com a ¡°fiesta transcendental, que marca la nueva era en que entra el glorioso club¡±.

Per¨° no era q¨¹esti¨® nom¨¦s de la premsa esportiva. Diaris generalistes als ant¨ªpodes, com La Veu de Catalunya o El Diluvio, s¡¯hi referien remarcant la rellev¨¤ncia de l¡¯acte. Amb to ¨¨pic, el diari regionalista afirmava que aquell dia ¡°esdevindr¨¤ en la hist¨°ria futbol¨ªstica catalana, en general, i en la del benem¨¨rit F. C. Barcelona particularment, una data tota resplendent de fulgors triomfals¡±. Alhora, el veter¨¤ diari republic¨¤ assegurava que es tractava d¡¯¡°un d¨ªa de singular trascendencia para el football catal¨¢n¡±, parlava d¡¯una ¡°obra magna¡± que requeria ¡°un sacrificio importante¡±, i ressaltava que aix¨° nom¨¦s ho podia fer un club ¡°¨²nico quiz¨¢s en todo el mundo que dispone de m¨¢s de cinco mil socios¡±.

La r¨¤dio entra al camp. Les emissions radiof¨°niques van comen?ar a Barcelona el 1924, dos anys despr¨¦s de la construcci¨® del Camp de les Corts. Els clubs tenien por que si autoritzaven transmissions radiof¨°niques podien perdre els espectadors que passaven per taquilla. Per aix¨° inicialment el Bar?a va denegar el perm¨ªs. El periodista Rafael Llorens, de R¨¤dio Barcelona, va retransmetre un Bar?a-Espanyol el gener de 1928 des d¡¯un terrat ve¨ª. En poques setmanes l¡¯actitud del club va canviar. Primer va permetre l¡¯entrada de micr¨°fons, i abans d¡¯acabar l¡¯any fins i tot la construcci¨® d¡¯una cabina per a les retransmissions, que feien tant R¨¤dio Barcelona com R¨¤dio Catalana. Era una prova evident d¡¯adaptaci¨® a uns nous temps, tot constatant que les narracions dels partits a trav¨¦s de la r¨¤dio no feien minvar els espectadors, sin¨® que encara afegia pres¨¨ncia p¨²blica i inter¨¨s dels aficionats pel futbol.