¡°Si l¡¯Espai Bar?a no va, hi haur¨¤ devaluaci¨® esportiva¡±

A la p¨¤gina 140 d¡¯un llibre escrit fa gaireb¨¦ un any, Futbol i negoci (Publicacions de l¡¯Abadia de Montserrat), ja es deia que el director general del FC Barcelona, Ferran Reverter, dimitiria r¨¤pid, com va fer el proppassat 8 de febrer. B¨¦, no ho diu amb noms i cognoms perqu¨¨ l¡¯executiu nom¨¦s feia sis mesos que duia les regnes gerencials del club, per¨° s¨ª per qu¨¨ ho ha fet: la inger¨¨ncia dels membres de la junta de torn en el dia a dia de la gesti¨® d¡¯uns ens esportius que cada cop m¨¦s han de ser com multinacionals, i que demana altres criteris que no la f¨ªlia i la f¨°bia a tal directiu o jugador, o si es va perdre o guanyar el diumenge.

¡°No t¨¦ m¨¨rit, ¨¦s un fenomen que es repeteix¡±, rebaixa els seus dots d¡¯endev¨ª Marc Mench¨¦n (l¡¯Hospitalet de Llobregat, 1987), creador de la plataforma 2Playbook sobre la ind¨²stria del m¨®n de l¡¯esport d¡¯elit. ¡°El Bar?a no est¨¤ gaire professionalitzat: la gent de talent fuig de clubs com el blaugrana perqu¨¨ tem la inestabilitat, hi ha molta tensi¨®, est¨¤s sobreexposat perqu¨¨ es filtra tot el que fas i l'intervencionisme dels elegits pel poble ¨¦s terrible", resumeix amb certa acidesa. Les xifres l¡¯avalen: el Bar?a ha tingut quatre directors generals en deu anys. I aix¨°, defensa, no pot ser bo quan tens un repte com l¡¯Espai Bar?a, un projecte que requerir¨¤ la gesti¨® d¡¯un pr¨¦stec de 1.500 milions d¡¯euros i marcar¨¤ durant tres d¨¨cades i mitja el futur de l¡¯entitat, d¡¯alguna manera com va fer la construcci¨® del Camp de les Corts ara fa un segle o el Camp Nou el 1957.

Pregunta. Llegint el seu llibre, l¡¯Espai Bar?a va tard en relaci¨® amb els grans clubs del m¨®n¡­

Resposta. S¨ª, amb for?a retard, si b¨¦ no tot ¨¦s culpa del club amb els canvis i dubtes: tamb¨¦ hi ha una lentitud de tramitacions urban¨ªstiques i pol¨ªtiques... Es va perdent pistonada perqu¨¨ no s¡¯ha de pensar en un mercat local: un espai aix¨ª no ¨¦s nom¨¦s per als dies de partit, sin¨® per generar ingressos entre setmana: des d¡¯una final de la Champions a un concert dels Rolling Stones.

P. Qu¨¨ li falta al projecte?

R. No s¨¦ sap encara ben b¨¦ qu¨¨ hi haur¨¤ del tot, per¨° clarament manca m¨¦s espai d¡¯aparcaments i veure com quedar¨¤ la part de centre comercial i els c¨®rners de marques, on per protegir el comer? local sembla que hi haur¨¤ moltes limitacions; a veure tamb¨¦ com es plasma i on va l¡¯espai del gaming center, amb els e-sports.

P. El projecte preveu ampliar l¡¯estadi amb m¨¦s localitats. En casos aix¨ª, no ho ha fet gaireb¨¦ ning¨². T¨¦ sentit quan cada cop m¨¦s el futbol ¨¦s un espectacle audiovisual?

R. L¡¯ampliaci¨® ¨¦s culpa del soci del Bar?a, amb una pol¨ªtica que fa que no vagi al camp, per¨° que tampoc allibera el seient; ¨¦s l¡¯¨²nic marge que t¨¦ el club per disposar d¡¯entrades per aconseguir ingressos extres. Si no, no ho farien: la tend¨¨ncia ¨¦s que cada cop siguin m¨¦s petits perqu¨¨ el futbol tendir¨¤ m¨¦s encara a consumir-se des de casa.

P. Quan el 1922 el Bar?a fa el gegant¨ª Camp de les Corts, tenia un equip guanyador amb Alc¨¢ntara, Samitier i Zamora; el 1957, el Camp Nou el construeix Kubala. Ara far¨¤ l¡¯Espai Bar?a sense Messi, per¨° amb el que costar¨¤ es podrien fitxar cinc Haaland¡­ Cal un jugador superestrella per fer d¡¯ham que ajudi al projecte?

R. Ara no ¨¦s un factor tan diferencial com llavors; no, el projecte ja no es pot supeditar a un jugador. Cal canviar la mentalitat: crec que el futbol ha tocat sostre en la captaci¨® d¡¯afeccionats en el mercat local i l¡¯Espai Bar?a no ¨¦s sols futbol, el 50% ¨¦s explotaci¨® d¡¯una oferta en dies de no partit. El 80% dels turistes que venen a Barcelona tenen decidit que aniran al Camp Nou independentment de si hi ¨¦s Messi o no, com a pack del seu recorregut per la ciutat.

¡°El Bar?a s¡¯est¨¤ gestionant com una agrupaci¨® escolta i aix¨° ¨¦s una ind¨²stria que no espera¡±

P. No cal Haaland, doncs?

R. No ¨¦s una condici¨® sine qua non¡­ per¨° hi ajudaria. Mbapp¨¦ ho far¨¤, i molt, amb el nou complex del Bernab¨¦u. Ara, caldria buscar un jugador-bandera pel curt termini, fins que l¡¯Espai Bar?a arrenqui b¨¦. Un Haaland no ¨¦s indispensable per a un concert¡­ Vaja, ¨¦s l'¨²nic sentit que li veig al fet que Spotify s¡¯hagi vinculat al Bar?a: experi¨¨ncies musicals lligades a grans concerts.

P. Fins el 1966, el Bar?a gaireb¨¦ fa fallida pels n¨²meros del Camp Nou. Hi ha perill que una mala gesti¨® de l¡¯Espai Bar?a deixi la propietat del club a Goldman Sachs?

R. Entitats com Goldman Sachs volen cobrar els cr¨¨dits, no gestionar negocis; si l¡¯Espai Bar?a no va, si el club no sap generar ingressos nous amb el projecte, haur¨¤ de baixar marxes perqu¨¨ no podr¨¤ fitxar per tornar el pr¨¦stec i la devaluaci¨® esportiva ser¨¤ bestial. L¡¯Espai Bar?a no pot hipotecar la inversi¨® esportiva; aix¨°, el Reial Madrid ho t¨¦ clar: ha cedit l¡¯explotaci¨® del complex a una societat an¨°nima que li garanteix 400 milions d¡¯euros els primers anys d¡¯arrencada; el Bar?a seguir¨¤ un model semblant, espero, perqu¨¨ una mala gesti¨® de l¡¯Espai Bar?a el pot ensorrar d¨¨cades esportivament.

P. La crisi de director general ¨¦s s¨ªmptoma de la crisi de model de governan?a del Bar?a? Est¨¤ el club prou professionalitzat per afrontar els reptes del futbol del segle XXI?

R. La governan?a del Bar?a, directament, no s¡¯aborda en un context d¡¯un pa¨ªs tan na?f com ¨¦s Catalunya. El Bar?a ¨¦s una agrupaci¨® escolta i se segueix gestionant com a tal; el gran problema ¨¦s que la del futbol ¨¦s una ind¨²stria que no espera, i en 10 o 15 anys aix¨° et pot portar a una irrellev¨¤ncia esportiva molt dif¨ªcil d¡¯aixecar¡­

P. L¡¯estructura i la idiosincr¨¤sia del club, amb socis i assemblees, ¨¦s prou estable pel que requereixen els temps que dibuixa vost¨¨?

R. Ni ¨¦s estable ni, el que ¨¦s pitjor, ¨¦s efica? per fiscalitzar; als socis els ha faltat contund¨¨ncia per posar fi a determinades coses, com l¡¯espiral salarial dels jugadors¡­ Una assemblea, d¡¯altra banda, no t¨¦ la capacitat t¨¨cnica ni intel¡¤lectual per afrontar la gesti¨® d¡¯una ind¨²stria avui milmilion¨¤ria¡­ S¡¯hauria de deixar fer als directius professionals.

P. Despotisme il¡¤lustrat?

R. Soc partidari que la gent, la propietat, ha de saber; la democr¨¤-cia per a tot aqu¨ª no va: no es pot decidir segons el resultat del cap de setmana o segons si el president et cau millor o pitjor.

¡°Caldria un crac per al curt termini. Per¨° un Haaland no ¨¦s vital per a un concert¡±

P. En aquest context, s'ha de deslocalitzar i descatalanitzar el Bar?a? Es pot ser un club catalanista i, alhora, una multinacional del futbol?

R. El Bar?a ha de saber adaptar els seus valors: jo puc transmetre a la filla un seguit de valors cristians sense haver d¡¯anar a missa cada diumenge; per la via de la fundaci¨®, en la primera etapa de Joan Laporta, semblava que aix¨° s¡¯entenia... Sobre la catalanitat, ser catal¨¤ no crec que els afecti massa a l¡¯?ndia; si et tanca portes ¨¦s, en tot cas, a l¡¯Estat espanyol, per¨° aqu¨ª ¨¦s relativament preocupant, perqu¨¨ econ¨°micament no ¨¦s el teu gran mercat.