Una soluci¨® per a Catalunya

L'aventura del proc¨¦s est¨¤ acabada, i els responsables d'aquesta enorme equivocaci¨® historicopol¨ªtica no saben com sortir-ne. ¡°Passar p¨¤gina¡±, com va suggerir el diputat Ylla no els conven?, atemorits de perdre els vots que donar¨¤, durant molt de temps, aquesta proposta messi¨¤nica. Haur¨ªem de pensar en alguna soluci¨® per a Catalunya que fos igualment ut¨°pica i engrescadora, per¨° diferent; igualment impracticable, per¨° prou gloriosa perqu¨¨ els catalans sort¨ªssim, rescabalats, de l'atzucac en qu¨¨ ens trobem.

La vindicaci¨® nacionalista que ha significat el proc¨¦s, en tant que fantasia, ha recorregut als or¨ªgens de la nostra p¨¤tria vinculats a la Marca Hisp¨¤nica (hisp¨¤nica!), creada per Carlemany i, en major mesura, a la desfeta de 1714 i el Decret de Nova Planta, pel qual es van perdre tots els furs de Catalunya -llevat del dret civil, encara vigent- i va augmentar la castellanitzaci¨® dels parlants, que, de fet, es produ?a des del Comprom¨ªs de Casp i Ferran d'Antequera, nomenat per culpa de l'anti-Papa Benet XIII, un cism¨¤tic. Cap de les dues fites que es van posar en moviment -la segona, coronada amb una de les actuacions m¨¦s ximples que s'han produ?t als ¨²ltims anys, la ¡°reconstrucci¨®¡± d'una part de l'escenari de la caiguda de Barcelona, al Born -a c¨¤rrec del despr¨¦s president Torra, deixant-hi una runa (no arriba a ru?nes) que t¨¦ molt poc d'inter¨¨s- podien servir per animar de deb¨° la causa secessionista: eren massa parcials, topaven amb la legislaci¨® espanyola i europea, haurien deixat Catalunya en la in¨°pia -va per aquest cam¨ª-, i molts m¨¦s inconvenients.

Una reuni¨® de diversos coneixedors de la hist¨°ria de les lletres i els moviments espirituals del continent, amb representants de sis universitats catalanes, ha presentat -encara que el document no s'ha fet p¨²blic- una proposta mereixedora de la m¨¦s gran atenci¨®: si Catalunya vol situar-se una altra vegada en un lloc d'honor en el context de les nacions-estat europees, podria ressuscitar determinats aspectes de la vida cultural de la Corona d'Arag¨® -quan ¨¦rem independents-, amb l'ajut de l'autonomia que porta aquest nom, o sense ella; almenys comptaria, probablement, amb la solidaritat dels antics regnes de Mallorca i Val¨¨ncia.

Es tractaria d'anar, en el temps hist¨°ric del nostre pa¨ªs, m¨¦s amunt de Carlemany i m¨¦s avall de Felip V: a la cort d'Alfons V d'Arag¨®, IV de Barcelona, i m¨¦s t¨ªtols a N¨¤pols, Sic¨ªlia, Val¨¨ncia, etc¨¨tera, que deixarem de banda: no podem fer reviure l'imperialisme catal¨¤ a la Mediterr¨¤nia: l'OTAN ens destruiria en un dir Jes¨²s. S'agafaria la persona del rei dit Magn¨¤nim -¨¦s cert que va ser molt gener¨®s, per¨° la magnanimitat li va ser atorgada per la festa rabelesiana que va oferir a l'emperador Frederic III d'Habsburg quan va visitar N¨¤pols el 1456-, i, com ell, cridar¨ªem a la cort -que es podria repartir, com tamb¨¦ va fer Alfons, entre Mallorca, Val¨¨ncia i Catalunya, potser Montz¨® tamb¨¦- els m¨¦s destacats humanistes que encara queden a les terres de parla catalana, que no s¨®n pocs.

Si el rei Alfons va reunir a la seva cort, o van ser-hi convidats, homes de la talla de Lorenzo Valla, Giannozzo Manetti, Antonio Beccadelli, Llu¨ªs Despuig o Silvi Enees Piccolomini, futur Pius II; el Marqu¨¨s de Santillana, Joanot Martorell i Jordi de sant Jordi, tots grand¨ªssims autors, ara podr¨ªem fer-ho amb m¨¦s ra¨®, urg¨¨ncia moral i gran originalitat. El rei no va estalviar despeses -mentre els remences es morien de gana, aix¨° tamb¨¦ s'ha de dir, a punt per combatre la noblesa- per fer-se amb una biblioteca impressionant, quasi tan bona com la que tenien a Mil¨¤, Roma o Ven¨¨cia: Ovidi, Virgili, Horaci, Luc¨¤, Juvenal, Estaci, Marcial, Cicer¨®, S¨¨neca, Plaute, Terenci, Sal¡¤lusti o Pal¡¤ladi hi eren presents per a il¡¤lustrar i educar els estudiosos de tota la Corona. Per aix¨° el lema del rei va ser: Vir sapiens dominabitur astris, ¡°l'home savi ¨¦s capa? de dominar el dest¨ª¡±, inscrit en un llibre obert, lema ¨°bviament idealista en qu¨¨ el domini que s'atorga al saber passa per sobre del domini que donen les armes. (Vegeu el fam¨®s discurs de Don Quijote.)

Aquesta florida human¨ªstica va durar el que va durar -si fa no fa, com la democr¨¤cia a Atenes-, i quan va morir el rei Alfons, Beccadelli va escriure aix¨° a l'arquebisbe de Ravenna: ¡°Les Muses jeuen amb Alfons a la tomba¡±. Va ser una empresa ef¨ªmera, el final de la qual sempre va ser plorat a les terres de la Corona.

?Qu¨¨ en traurem de continuar amb l'obsessi¨® del proc¨¦s, que nom¨¦s portar¨¤ m¨¦s frustraci¨®? ?A qu¨¨ ve lamentar-se, tres-cents anys despr¨¦s, de la mala fi de la Guerra (europea) de Successi¨®, en la qual, entre els catalans, hi havia tants austriacistes com borb¨°nics? Ser¨¤ millor convertir Catalunya en una gran pot¨¨ncia intel¡¤lectual; ¨¦s un projecte que pot agermanar independentistes i no. Tota Europa, tan desespiritualitzada i sense saber llat¨ª, ens ho agrair¨¤; i destacarem entre totes les nacions, envejoses. Tot aix¨° ho far¨¤ leg¨ªtimament el nostre president, que t¨¦ moltes ganes de sortir de l'embrolla en qu¨¨ el van ficar uns fan¨¤tics, amb la dignitat seg¨¹ent: Pere Cinqu¨¨, cap del neohumanista Regne Catal¨¤ i Aragon¨¨s.