Aix¨° no ¨¦s un suplement cultural

Els proposo un text temptatiu, per moments molt temptatiu; ¨¦s clar que temptatiu no significa arbitrari, ni els demanar¨¦ que llegeixin un esborrany. S¡¯ho imaginen? Un text temptatiu pot ser intencionat, tot tendenci¨®s, molt meditat; si alguna cosa caracteritza un text temptatiu ¨¦s que no pret¨¦n tancar un tema ni esgotar-lo, sin¨® suggerir una incursi¨® en un terreny que considera m¨¦s ampli que els seus esfor?os, oferir unes indicacions per a la discussi¨®, com una mena de camp base. El seu ¨¨xit no radica tant en com de prop est¨¤ del cim sin¨® en la comoditat que ofereix a futures expedicions.

El tema ¨¦s adient per a un suplement cultural, per¨° tamb¨¦ una mica molest, i per descomptat inquietant. Arrenca de la premissa seg¨¹ent: per qu¨¨ cada cert temps (posem 30 anys, o 25) sembla com si les diferents generacions, en parlar de ¡°cultura¡±, parlin tamb¨¦ de coses diferents? Per qu¨¨ s¡¯alteren (s¡¯amplien o s¡¯estrenyen) les seves maneres de comunicar-se, els seus codis, els seus interessos i les seves consignes? En aquest punt ja els sento dir: ¡°Un moment, ens est¨¤ plantejant el conflicte entre millennials i boomers?¡± B¨¦, hem dit que el text era temptatiu, no pedestre. Respectem-nos una mica. Ampliem el focus.

La cultura no ¨¦s el que era

El fenomen pot apreciar-se en dos sentits: a l¡¯interior del camp ¡°cultural¡± i tamb¨¦ a les seves fronteres. Comencem per les fronteres (o en la seva ampliaci¨®), que potser ¨¦s el m¨¦s cridaner.

Fa uns trenta anys, sense filar prim, les seccions de cultura de molts diaris encara distingien la cultura dels espectacles (en aquestes ¨²ltimes planes es confiava la informaci¨® sobre la m¨²sica pop o l¡¯electr¨°nica, i tamb¨¦ sobre el cinema que no port¨¦s de manera ben visible la garantia de ser ¡°d¡¯autor¡±); mentre que als suplements culturals (que actuaven menys com a sism¨°grafs de l¡¯avenir que com a custodis dels vells llenguatges) a penes tenien cabuda els c¨°mics, avui bastant ben assimilats com a ¡°cultura¡±, tal com succeeix amb la m¨²sica que desborda la imprecisa etiqueta de ¡°cl¨¤ssica¡±.

Aquestes ampliacions o absorcions (depenent del punt de vista del qual ens decidim a mirar) no s¨®n autom¨¤tiques i ni molt menys pac¨ªfiques, i m¡¯atreviria a dir que el resultat de la contesa ¨¦s incert. Els coquetejos per incloure el futbol entre la ¡°cultura" (entesa no tant en el seu sentit ampli, que, al cap i a la fi, ho integraria tot, sin¨® com a sin¨°nim d¡¯art¨ªstic) i els agosarats esfor?os d¡¯alguns cuiners estrella per portar els fogons als suplements no han triomfat. Mentre que els videojocs, el rol i les pel¡¤l¨ªcules dels grans estudis es mantenen suspeses a les portes del Regne: se¡¯ls pot fer espai sempre que sigui per abordar-los com a ¡°grans fen¨°mens¡±, analitzar l¡¯estat de la q¨¹esti¨® i renyar: un horitz¨® i una pulsi¨® sempre viva entre els grans suplements.

Ocupar el centre

Passem ara a l¡¯interior del camp cultural: un bon indici d¡¯aquestes alteracions peri¨°diques de l¡¯inter¨¨s, el gust i la comprensi¨® s¡¯aprecia en la conveni¨¨ncia de les traduccions dels cl¨¤ssics de qualsevol g¨¨nere i de totes les tradicions, per adaptar-los als canvis que experimenta l¡¯idioma. Per¨° hi ha un motiu m¨¦s profund que el l¨¨xic o el gramatical: operen tamb¨¦ aqu¨ª els corrents subterranis del gust que indueixen a excavar en altres tradicions a la recerca d¡¯autors que no estaven integrats al sistema de lectures; a exhumar autors desatesos de la mateixa tradici¨®, o fins i tot a rellegir (quin horror la paraula revisar, ni que f¨®ssim un tribunal) els cl¨¤ssics per atendre les incitacions del present.

Per sort trobem exemples per donar i per vendre en el nostre sistema cultural sobre cl¨¤ssics convertits en camps de disputa. Uns exemples em venen al cap sense gaires esfor?os: la romancera sortida de Joan Sales del rac¨® dels escriptors cat¨°lics, on estava contingut, fins a desplegar les ales del gran novel¡¤lista que ¨¦s; la lluita per desentranyar si el cripto-conservadorisme de Josep Pla casa millor amb la conniv¨¨ncia franquista o amb la resist¨¨ncia silenciosa; el descobriment que V¨ªctor Catal¨¤ ¨¦s una for?a verbal de primer ordre i no nom¨¦s un s¨ªmptoma de la repressi¨® sexual; o si la visita un dia de ressaca de Gabriel Ferrater a l¡¯estanc serveix per debatre una vida de menyspreu a tots els nacionalismes. Que cada lector agiti els seus exemples favorits, models de vitalitat.

La sensaci¨® que s¡¯imposa (per descomptat no nom¨¦s a la literatura catalana) ¨¦s que els cl¨¤ssics no demanen tant de ser desentranyats en els termes en qu¨¨ van ser escrits (i encara menys ens exigeixen que reprodu?m l¡¯entorn hist¨°ric i social que els envoltava), sin¨® que estan vius en la seva capacitat de seduir-nos i incitar-nos, gr¨¤cies a la seva habilitat per escapar-se dels condicionants de l¡¯¨¨poca i murmurar-nos i incitar-nos i sollevar-nos. ?s aix¨° el que ens obliga a sobreescriure cont¨ªnuament sobre ells, i escoltar-los de nou, com si tinguessin r¨¨pliques pensades per a nosaltres. Quin poc inter¨¨s t¨¦ tornar a esbrinar el que tenien en com¨² Shakespeare i la resta de dramaturgs isabelins, en lloc d¡¯atendre el que ha de dir-nos com a contemporanis. Conv¨¦ assenyalar com m¨¦s aviat millor que aquestes ampliacions i alteracions de la ¡°cultura¡± no s¡¯aconsegueixen sense v¨¨ncer tensions. En els p¨°sits de totes les cultures, i a vegades relluint en la superf¨ªcie, trobem una afici¨® a l¡¯arxiu, una pulsi¨® conservadora. I la veritat ¨¦s que t¨¦ sentit i ¨¦s ¨²til. Malgrat les moltes cr¨ªtiques que ha rebut el c¨¤non, no ¨¦s un deure conservar el millor que ha donat la literatura, l¡¯art o la m¨²sica? No constitueix un valu¨®s servei p¨²blic, indispensable per a cada generaci¨®, que, en lloc d¡¯haver de tornar a llegir tots els ploms d¡¯un temps, puguem acudir directament als autors i als textos que el gust combinat d¡¯una ¨¨poca ha filtrat, encara que sigui per discutir-los?

De manera que el ¡°nou¡±, ja sigui per la forma, el tema o els interessos, s¡¯obre pas a trav¨¦s del consolidat, competint per l¡¯espaitemps de la nostra atenci¨®. Al capdavall, cada setmana un suplement ha de decidir si renova els vots a un autor pel seu centenari (i cada dues setmanes cau un centenari) o prefereix deixar espai per examinar el m¨¦s recent, encara per llegir, interpretar i valorar. I si es decideix a concentrar-se en el passat, renunciant al present, la paradoxa ¨¦s que ser¨¤ menys efectiu en el seu tracte amb la tradici¨®, estar¨¤ renunciant (estic temptat a escriure traint) un dels seus poders principals: nodrir i renovar la lectura dels cl¨¤ssics, amb el risc de deixar d¡¯entendre¡¯ls, perqu¨¨ es perden les capes de significaci¨® que revelen l¡¯avui i l¡¯ara, o per recuperar l¡¯ast¨²cia de Borges de descon¨¨ixer els precursors que el futur va desvelant.

I amb aquest comportament tampoc aconseguir¨¤ que l¡¯art es contingui ni s¡¯aturi, en la mesura que ¨¦s una de les maneres (i de les m¨¦s sofisticades) de comprendre o donar-r¨¨plica a les viv¨¨ncies actuals, de comprendre un espai i un moment hist¨°ric. Si s¡¯entossudeix, senzillament s¡¯aniran incrementant les ¨¤rees que el suplement no ¨¦s capa? d¡¯explicar, la seva ren¨²ncia el tornar¨¤ menys ¨²til als seus lectors a l¡¯hora d¡¯entendre el magma cultural.

Aquesta tensi¨®, de fet, no ¨¦s tant un conflicte com dues forces que poden articular-se. La conservaci¨®, l¡¯estima pel millor que ens ha llegat el passat, b¨¦ podria fer-se servir de resist¨¨ncia, de filtre ideal per recon¨¨ixer el que el present ens proposa de nou o valu¨®s. Ning¨² ho va formular m¨¦s b¨¦ que Robert Musil: ¡°La cr¨ªtica ¨¦s una defensa del nivell assolit¡±. No tant per erigir un mur que protegeixi l¡¯humanisme, l¡¯esperit, l¡¯art elevat o altres esferes que nom¨¦s estan en perill per a ments molt paranoiques o temoroses del nou, com per canalitzar el seu di¨¤leg amb els llibres, pel¡¤l¨ªcules i m¨²siques d¡¯avui, per evitar que es presentin com a novetats de m¨¨rit repeticions, prop¨°sits ja vistos, febles, que no empren totes les possibilitats i recursos de la seva disciplina.

La revoluci¨® que no va ser

La tensi¨® entre la pulsi¨® conservadora i l¡¯augment (per no parlar de progr¨¦s) dels ¡°objectes art¨ªstics¡± ha existit sempre. Per¨° si en l¡¯¨²ltima d¨¨cada s¡¯ha enverinat o ha fet l¡¯efecte de ser m¨¦s cruenta i decisiva es deu no sols que ens ha tocat viure-la, sin¨® al fet que ens ha travessat una renovaci¨® tecnol¨°gica: la xarxa. Tampoc ha ajudat a veure clar que la cobd¨ªcia empresarial i la distracci¨® dels gurus adoptessin com a met¨¤fora clau del que estava succeint la de ¡°substituci¨®¡±, com si un nou depredador s¡¯hagu¨¦s introdu?t en l¡¯ecosistema cultural i propos¨¦s una lluita a mort, en la qual el guanyador, com en la can?¨® d¡¯Abba, s¡¯ho emporta tot.

Repassar les p¨¤gines de cultura (i els suplements) d¡¯aquells dies obre perspectives al¡¤lucinants d¡¯incompet¨¨ncia endevinat¨°ria. Un aut¨¨ntic festival de ximpleria indu?da. Desaparici¨® del llibre en paper, tancament de les grans editorials, menyspreu de les vies de transmissi¨® cultural, menysteniment de les formes art¨ªstiques associades al prestigi. Poc menys que una barb¨¤rie, imposada ara no des de la ignor¨¤ncia de les tribus germ¨¤niques, sin¨® des de la tecnologia punta provinent de la vall del silici. En realitat, no ha passat res. S¡¯ha produ?t un acomodament natural entre dos mons, de manera que ¨¦s tasca gaireb¨¦ impossible trobar un home que nom¨¦s alimenti el seu cervell i la seva sensibilitat del paper o una dona que faci el mateix exclusivament amb la xarxa.

Els canvis els coneixen tots vost¨¨s perfectament, per¨° paga la pena de recordar-los de manera ordenada. El que la xarxa ha suposat per a les noves generacions ¨¦s un acc¨¦s m¨¦s r¨¤pid a la informaci¨®, i que el cultiu del gust ja no depengui de la biblioteca paterna o de les intermit¨¨ncies del professorat, ni que el camp d¡¯inter¨¨s quedi majorit¨¤riament confinat en l¡¯¨¤mbit de la pr¨°pia cultura. Aquelles excursions per pa?sos ex¨°tics (It¨¤lia, Anglaterra i Fran?a...) de les quals els intel¡¤lectuals tornaven amb un cab¨¤s de llavors noves amb qu¨¨ sembrar la nostra terra s¨®n cosa del passat. Qualsevol pot palpar des de casa les atmosferes foranes, sense mediadors. Tamb¨¦ el ritme de les aliances (les converses, els contrastos, les compet¨¨ncies...) amb les quals es forja una generaci¨® liter¨¤ria s¡¯ha accelerat. Ja no ens cal esperar a entrar a la universitat per trobar temperaments i interessos afins (i conformar-nos amb el que ens arriba!), sin¨® que es poden establir r¨¤pidament connexions, que tamb¨¦ s¨®n m¨¦s ¨¤mplies en l¡¯espai, perqu¨¨ poden arribar a altres ciutats, pa?sos i continents.

Conv¨¦ assenyalar que aquests canvis nom¨¦s s¨®n ¡°generacionals¡± en un sentit molt superficial. En oc¨®rrer en una data concreta, podem dir que van sorprendre els ciutadans en edats diferents. Per¨° l¡¯important ¨¦s que, com que no es tracta d¡¯un esdeveniment puntual, sin¨® d¡¯un canvi tecnol¨°gic, ens ha acabat afectant a tots. Si ho projectem cap al futur, ja podem estar segurs que l¡¯etiqueta ¡°natiu digital¡± es desdibuixar¨¤ per inservible, en la mesura que fins i tot els m¨¦s joves seran primitius d¡¯una ¨¨poca on tots hauran nascut manegant la xarxa. O ¨¦s que t¨¦ sentit parlar de la generaci¨® del cotxe o de la generaci¨® del tel¨¨fon o de la generaci¨® de l¡¯avi¨®?

La funci¨® de la cr¨ªtica

Tal com ho veig, el canvi m¨¦s rellevant passa perqu¨¨ als lectors que nodreixen la seva sensibilitat i la seva intel¡¤lig¨¨ncia a les xarxes no els cal tant com abans que els informin de les novetats. Ja no els cal calmar la set de novetats al suplement com feien els seus avantpassats desendollats. El suplement potser ha perdut per sempre aquesta funci¨® informativa, de pastor que assenyala les novetats. Quan hi arriba ja fa molt que circulen per les xarxes favorites dels lectors. Ja saben el que pensen de cada llibre, pel¡¤l¨ªcula o disc els ¡°prescriptors¡± de qui es refien. La prescripci¨® ¨¦s un plat que en els suplements se serveix fred, quan el gust ja est¨¤ format.

Quin ¨¦s llavors el paper que els queda per exercir als suplements? Temo que la recuperaci¨® de la cr¨ªtica. Per una banda, projectada cap al futur: centrant-se en el que ¨¦s m¨¦s valu¨®s d¡¯entre les novetats, i oferint claus de lectura i discussi¨® que l¡¯espasm¨°dic relleu de recomanacions de les xarxes socials no pot permetre¡¯s. La cr¨ªtica va n¨¦ixer per a aix¨°: obviar el que s¡¯explica per si mateix, o explicar el que confon, en lloc de confirmar-la, a la sensibilitat mitjana i al sentit com¨².

Per¨° tamb¨¦ cal projectar l¡¯exercici cr¨ªtic cap al passat: aix¨ª com s¨®n ben clars els cl¨¤ssics de fa cent anys, l¡¯acceleraci¨® del present implica que els ¨¨xits d¡¯avui s¨®n oblidats gaireb¨¦ immediatament. En mirar enrere veiem una s¨¨rie d¡¯espasmes d¡¯emoci¨® que no hi ha manera d¡¯articular. Aquest ¨¦s un espai on el suplement cultural pot proporcionar un servei impagable: oferir recomptes, sancionar prestigis raonats, establir aliances o antagonismes. Des de perspectives que afermin i ataquin les diferents tensions est¨¨tiques, socials i pol¨ªtiques. Al suplement se li ha conculcat el monopoli de la novetat, per¨° t¨¦ el camp lliure per forjar als nous cl¨¤ssics i explicar els motius.

El suplement faria b¨¦ d¡¯abandonar les in¨¨rcies de les novetats i les onades empresarials, renunciar a la repetici¨® de consignes (s¡¯imaginen la meravella de no parlar del Sant Jordi fins mesos despr¨¦s), i convertir-se en un centre de pensament i en un camp d¡¯intervenci¨®; de pol¨¨mica i disputa, on la literatura, el cinema, la m¨²sica, el teatre i la dansa fossin pensats com a instruments sofisticats de comprensi¨® i intervenci¨® del present, i no com a prolongacions de la faixa publicit¨¤ria. Uns prop¨°sits que haurien d¡¯associar-se a una renovaci¨® de les formes cl¨¤ssiques de transmissi¨® cr¨ªtica: la ressenya, l¡¯entrevista, el reportatge (venerables ancians, minotaures d¡¯un temps tan evolucionat que sembla mort). En aquest camp est¨¤ tot per fer: cartes, recomptes, c¨¤psules, beefs, receptes farmacol¨°giques, espiritisme! Tot est¨¤ per provar, i seria pretensi¨®s posar exemples o assenyalar directrius a la lliure inventiva.

En un vers molt repetit J. V. Foix animava a exaltar-se amb el nou i a enamorar-se del vell. En una ¨¨poca est¨¨ticament menys polaritzada per les escoles po¨¨tiques, on sembla imposar-se la mescla i l¡¯acc¨¦s gaireb¨¦ immediat a tota classe de textos, sona menys viva la s¨ªntesi de Foix, tan xocant i provocadora (malgrat el seu fons conciliador) en el seu moment. Qui renega avui del vell? Qui li tanca avui els ulls al nou? Alg¨² hi deu haver, per¨° no ser¨¤ per manca d¡¯oportunitats de con¨¨ixer i formar-se, de conversar i discutir. Potser una pregunta m¨¦s urgent i de m¨¦s inter¨¨s, una vegada decidits a enamorar-nos i exaltar-nos simult¨¤niament del nou i el vell, sigui com fer-ho. En quins termes i amb quins prop¨°sits. Al cap i a la fi, no tot el vell mereix el nostre respecte ni tot el nou el nostre inter¨¨s. Moltes coses que passen per novetats han nascut velles, moltes de les velles ja no parlen l¡¯idioma dels nostres interessos.

El text que vost¨¨s han llegit ¨¦s una possibilitat entre moltes de respondre a aquestes preguntes. Les respostes (una aposta per la cr¨ªtica i el judici i la insurrecci¨® dels nous formats) s¨®n temptatives, i m¨¦s impressionistes que estructurades, per¨° les preguntes queden obertes, a la recerca d¡¯uns altres que vulguin pensar-les. O aplicar-les. Potser en aquestes mateixes p¨¤gines.