Reparar, un bon ofici

Si s'espatlla el microones o la impressora dom¨¨stica, gaireb¨¦ ning¨² truca al t¨¨cnic per a la seva reparaci¨®. Surt m¨¦s a compte comprar una m¨¤quina nova, encara que tinguis una lleu sensaci¨® de dilapidaci¨® i d'alimentar l'escombraria mundial (50 milions de tones de deixalles electr¨°niques a l'any, segons Global E-Waste). Aquest any ha entrat en vigor la directiva europea que intenta refor?ar el dret a la reparaci¨®. Ha augmentat la garantia a tres anys i obliga el fabricant, per exemple, a emmagatzemar recanvis durant 10 anys. Una millora clara, per¨° ¨²nicament aplicable als productes comprats a partir de l'1 de gener de 2022. Encara hi ha molta desemparan?a.

Amb els tel¨¨fons m¨°bils, hi ha botigues petites i grans empreses que es dediquen a la seva reparaci¨®. Phone Service Center ¨¦s una multinacional francesa, amb 300 tendes, pr¨°pies o franquiciades, a diferents pa?sos europeus. A Espanya, on van arribar l¡¯any 2015, realitzen unes 750.000 reparacions l'any. M'ho explica Eric Acevedo, gerent d'un d'aquests centres a Barcelona. Abans d'entrar en aquesta empresa, va obrir una botiga a Barcelona, Mixm¨®vil, que continua a mans de la seva fam¨ªlia. T¨¦ 33 anys i una passi¨®, gaireb¨¦ redemptora, per la cultura de la reparaci¨®. Molts dels clients s¨®n majors de 45 anys. ¡°La societat actual obliga els ciutadans a usar les noves tecnologies per llegir la carta d'un restaurant, obrir la porta de l'hotel¡­.Sense el m¨°bil, i les seves aplicacions, hi ha un percentatge de vida que no es pot viure¡±. Acevedo est¨¤ conven?ut que existeix l'obsolesc¨¨ncia prematura. ¡°Si vols gaudir de determinades aplicacions no pots fer-ho amb un m¨°bil antiquat¡±.

Segons l¡¯European Environmental Bureau, la vida mitjana d'un tel¨¨fon m¨°bil ¨¦s de tres anys quan hauria de ser, com a m¨ªnim, de 25 per respectar el medi ambient. Hi ha moltes maneres d'allargar la seva vida. Traspassar els arxius audiovisuals a l'ordinador per no saturar la mem¨°ria; no omplir-lo d'aplicacions molt exigents amb l'aparell o emprar un protector per a les caigudes.

Hi ha clients que hi acudeixen amb avaries que s¨®n simples bloquejos de l'andr¨°mina que es desfan en segons amb una combinaci¨® de tecles. Som els clients culpables d'aquesta ignor¨¤ncia? ¡°En absolut. La tecnologia avan?a molt r¨¤pidament i els aparells ja no porten manuals. Hi ha tutorials a internet, per¨° usen un llenguatge esot¨¨ric. Cal poder-ho explicar amb paraules normals¡±. Per aix¨°, Acevedo creu vital ensenyar, de manera comprensible, els usos b¨¤sics i fins i tot una mica de configuraci¨® per tenir un tracte menys acomplexat amb la m¨¤quina. En particular ens cal als qui no som nadius digitals. I acaba: ¡°La reparaci¨® t¨¦ l¡¯objectiu d¡¯allargar la vida ¨²til de l¡¯aparell i ser m¨¦s amigables amb el medi ambient¡±.

En aquest orbe de la cultura de l'arranjament enfront de la deixalla hi ha un altre planeta cada vegada m¨¦s poblat de petits tallers, el de la reparaci¨® o reforma de vestits, cortines, etc. Fabiola Ruiz en t¨¦ un, Faby, a Proven?a/Cal¨¤bria des del 2012. Treballava en cadenes de botigues des que va arribar de Col¨°mbia l¡¯any 2001 i, quan li va ser possible, es va independitzar. Parla amb ¨¤nima perfeccionista de l'ofici de cosir. I troba a faltar que no s'ensenyi a manejar una m¨¤quina industrial. ¡°Les acad¨¨mies ensenyen disseny, patronatge, prendre mides, confecci¨®, per¨° no se sap manejar b¨¦ la m¨¤quina industrial per a menesters com cosir cremalleres, fer una butxaca o arreglar un abric. Aix¨° no ho pot fer la m¨¤quina dom¨¨stica¡±. M¨¦s d'una vegada li ha donat voltes a promoure una escola d'aquesta artesania.

Per la seva botiga passa tot tipus de clientela. Des de la jove que demana un sargit a una brusa low cost ¨C¡°aix¨° tamb¨¦ s'arregla i posar un bot¨® costa d'un a dos euros¡±- a qui necessita maniobres de major envergadura com modernitzar el vestit de n¨²via de la mare per a un segon ¨²s. ¡°M'he trobat amb clientes que han vingut amb el vestit de n¨²via recentment comprat en una boutique perqu¨¨ li ajust¨¦s ja que el preu que li cobraven a la botiga els semblava desorbitat¡±. Tamb¨¦ s'hi apropen moltes persones grans que, havent sabut cosir, tenen dificultats amb la vista o les mans.

Abans, saber cosir era un atribut de la mestressa de casa, entrava en el curr¨ªculum for?¨®s de les noies maridables. Ara, s'ha abandonat aquesta falsa obligaci¨® que tampoc semblen voler compartir les parelles. ¡°S'ha perdut cosir a casa perqu¨¨ tens la sensaci¨® que tot et ve ja fet, sempre hi ha alg¨² que ho fabrica¡±. Va haver-hi un temps en qu¨¨ ser costurera era un ofici menor i el sastre que posava peda?os arrossegava un adjectiu, ¡°remend¨®n¡±, despectiu, com a poc. Avui ¨¦s un treball que torna a valorar-se. ¡°No tots, per¨° s¨ª ¨¦s cert que hi ha clients que t'ho agraeixen¡±. Aix¨° l¡¯omple de satisfacci¨®. Tamb¨¦ hi ha enc¨¤rrecs tristos. Com el del vidu que porta els llen?ols per adaptar-los a un llit m¨¦s petit.

Si hagu¨¦s de fer una estad¨ªstica dels enc¨¤rrecs, Faby diria que un 60% s¨®n arranjaments inevitables (reparacions) i un 40% es fan per seguir la moda, per coqueteria. ¡°Es nota molt la moda. Si venen les faldilles curtes¡­ es tallen un munt de faldilles. Tamb¨¦ a les persones grans els agrada estar al dia. Volen, i em sembla molt b¨¦, que els vestits llueixin¡±. I despr¨¦s hi ha les peticions menys freq¨¹ents. Des de coixins d'embarcaci¨® a convertir un abric de vis¨® ¨C¡°que ara no es porta¡±- en bosses de m¨¤. Faby, al seu taller, est¨¤ dedicada, amb passi¨® i alegria, a apeda?ar descosits i a retornar a la vida, i a la moda, tot tipus de vestimenta.