El problema Betev¨¦

Betev¨¦ ¨¦s una rara avis en el sistema medi¨¤tic catal¨¤ i espanyol. Tot i que legalment ¨¦s una televisi¨® local, des del seu naixement ha volgut transcendir Barcelona i arribar for?a enll¨¤. El canvi de nom de Barcelona TV a Betev¨¦ l¡¯any 2017 venia a validar aquest plantejament. Tampoc ¨¦s gaire local des d¡¯altres punts de vista. El seu pressupost supera la suma de tots els de la quarantena de televisions locals catalanes restants. La seva plantilla, de 250 treballadors, ¨¦s impensable en cap altra de local i est¨¤ al nivell de les auton¨°miques m¨¦s modestes.

Que Betev¨¦ sigui una mica especial no ¨¦s casualitat. ?s el resultat de decisions pol¨ªtiques de successius consistoris durant molts anys. BTV va n¨¤ixer el 1994 en un moment pol¨ªtic molt determinat: l¡¯inici de l¡¯esgotament de l¡¯hegemonia pujolista a la Generalitat i la consolidaci¨® de Maragall com a alternativa electoralment viable. Naixia com a part d¡¯una estrat¨¨gia m¨¦s ¨¤mplia ¡ªi for?a na?f, d¡¯altra banda¡ª per plantar cara a TV3. I llavors es va prendre una decisi¨® que marcaria el futur. En comptes de fer una televisi¨® potent (i cara) amb plantilla i capacitat de producci¨®, es va bastir una mena de superestructura que coordinaria les hist¨°riques televisions de districte i s¡¯hi afegirien continguts creats per productores. ?s l¡¯origen del fam¨®s model externalitzat, on la majoria de la plantilla s¨®n treballadors d¡¯empreses privades. L¡¯objectiu: contenir la despesa d¡¯un projecte en bona mesura incert.

I llavors arriba el 2015 i les den¨²ncies per cessi¨® il¡¤legal de treballadors entre les successives productores que l¡¯han gestionada. Les sent¨¨ncies del TSJC no deixaven lloc a dubte: s¡¯havien violat drets laborals. Els empleats van rebre el suport d¡¯Ada Colau abans i despr¨¦s de ser nomenada alcaldessa, aix¨° s¨ª, amb matisos. ?s aix¨ª com s¡¯arriba, per mandat judicial i amb l¡¯aquiesc¨¨ncia pol¨ªtica, a una plantilla internalitzada de 250 treballadors. Ara l¡¯equip de govern municipal i la direcci¨® ho consideren inviable. L¡¯Ajuntament no vol posar m¨¦s diners. Sembla que Betev¨¦ se li escapa de les mans.

Aix¨° reclama una reflexi¨®: per qu¨¨ ¨¦s insostenible un model que millora les condicions laborals i professionals dels treballadors? Sobre qu¨¨ descansava la viabilitat del model anterior? Ning¨² va pensar, treballadors i empresa, que internalitzar els treballadors i equiparar sous tindria implicacions en les despeses o la composici¨® de la plantilla?

El problema Betev¨¦ no acaba aqu¨ª, per¨°. La dimensi¨® laboral se solapa amb una de m¨¦s transcendental: qu¨¨ vol ser Betev¨¦. El 2017 es va dir que havia de ser la televisi¨® dels qui viuen Barcelona. Que no volia ser una televisi¨® de proximitat local, sin¨® de proximitat cultural. Tamb¨¦ que havia de ser m¨¦s digital. Per¨° des del 2021 el projecte ¨¦s convertir-la en un referent informatiu. Tot plegat, amb el contracte programa caducat. No ¨¦s un document menor: ¨¦s on es fixa el model, l¡¯acord entre Ajuntament i televisi¨® sobre qu¨¨ ha de fer l¡¯emissora i quants diners p¨²blics s¡¯hi posa per fer-ho possible.

Certament, la internalitzaci¨® ha acabat sent un problema per a l¡¯Ajuntament. I sembla que la situaci¨® financera ¨¦s molt dura, amb aportacions extraordin¨¤ries quantioses per quadrar els n¨²meros. Tamb¨¦ ho han estat les negociacions dels darrers mesos entre treballadors i empresa, amb diverses rondes molt intenses. Per¨° encarar-ho nom¨¦s com una q¨¹esti¨® laboral ¨¦s un error. ?s sobretot un problema de model, de definir qu¨¨ necessita la ciutat. No es resoldr¨¤ f¨¤cilment ni r¨¤pida, aix¨°. I determina tota la resta. En aquest context, expulsar talent de l¡¯empresa en un moment d¡¯incertesa i de redefinici¨® tampoc sembla la millor estrat¨¨gia.