Benvinguda, M. Butler

Vaig sentir la paraula woke per primera vegada la tardor del 2018. Un professor afroameric¨¤ de la Universitat de Nova York explicava que un alumne, tamb¨¦ afroameric¨¤, li havia preguntat si era compatible ser woke amb tenir una n¨°via blanca. Woke volia dir pol¨ªticament desvetllat, en gu¨¤rdia perp¨¨tua davant les injust¨ªcies racials. El professor havia respost negativament: triar una companya cauc¨¤sica implicaria un cert grau de racisme interioritzat. Ning¨² no es va immutar pel veredicte del professor. El tarann¨¤ de l¡¯intercanvi era l¡¯habitual en un cercle progressista de l¡¯era Trump. El terme woke feia d¨¨cades que estava en circulaci¨® dins l¡¯activisme afroameric¨¤, per¨° feia poc que s¡¯havia catapultat al mainstream i comen?ava a abra?ar altres opressions, com les de g¨¨nere i LGTBI. Era una etiqueta que es duia amb un cert orgull, que indicava un estar alerta i en oposici¨® frontal a qualsevol cosa que fes tuf del vell ordre social. Al cap de poc, un periodista parlaria de ¡°the Great Awokening¡±, el gran Despertar, per referir-se a la creixent preocupaci¨® del votant dem¨°crata per les identitats de g¨¨nere i la desigualtat racial ¡ªo, com s¡¯havia posat de moda dir-ne, el racisme estructural.

Una vegada em van explicar que els arbres de Nadal solen morir de cam¨ª cap a Jamaica. Les sales d¡¯estar caribenyes passarien les festes adornades de cad¨¤vers ressecs, amb les branques cobertes de garlandes per amagar la incongru¨¨ncia. Passa una cosa similar amb els debats de la guerra cultural nord-americana: travessen l¡¯Atl¨¤ntic tard i estrafets. El wokeisme ¡ªcom s¡¯ha arribat a anomenar tot all¨° que sona vagament woke¡ª n¡¯¨¦s un cas paradigm¨¤tic. Tres anys despr¨¦s de la conversa amb el professor, el terme ha estat tan trinxat que l¡¯utilitzen gaireb¨¦ exclusivament els seus detractors, sempre amb voluntat d¡¯escarni i per desacreditar-ne els discursos i iniciatives. Dins del Partit Dem¨°crata, la pol¨ªtica woke, entesa com una adopci¨® institucional del llenguatge activista, perd adeptes acceleradament. Alguns mitjans ja culpen aquesta ret¨°rica pol¨ªtica de les p¨¨rdues electorals del partit, a qui acusen de governar per a prescriptors urbans de Twitter i no per a un electorat ampli. Fins i tot la congressista dem¨°crata Alexandria Ocasio-Cortez piulava fa poc que ¡°avui en dia nom¨¦s la gent gran utilitza el terme woke¡±.

A casa nostra, per¨°, pol¨ªtics i opinadors a banda i banda n¡¯imiten les formes. ?s normal que el marc conceptual nord-americ¨¤ es filtri a les converses d¡¯arreu. Les seves ferides hist¨°riques estan ben explicades i en tenim els altaveus instal¡¤lats a casa les 24 hores del dia. Ens resulta natural anomenar TERF a qui s¡¯oposa a la legislaci¨® protrans, i referir-nos a les den¨²ncies per assetjament a les universitats catalanes com el MeToo nostrat. El feminisme i la lluita LGTBI no s¨®n en si una importaci¨® nord-americana; al contrari, tenen arrels hist¨°riques locals i beuen d¡¯influ¨¨ncies regionals diverses. Avui en dia, per¨°, s¡¯articulen inevitablement amb el llenguatge de les batalles culturals nord-americanes.

A Espanya vam veure com Vox provava d¡¯imitar el populisme identitari desenfadat que va dur Trump a la presid¨¨ncia. Ara, el govern de la Generalitat abra?a la mateixa pol¨ªtica que el Partit Dem¨°crata prova de deixar enrere ¡ªla pol¨ªtica entesa com a batalla per l¡¯hegemonia cultural i del llenguatge¡ª. Aix¨° ¨²ltim sovint de forma literal: la consellera d¡¯Igualtat i Feminismes, T¨¤nia Verge, va inaugurar l¡¯activitat de la conselleria amb una pol¨¨mica per l¡¯¨²s del mot totis, terme inclusiu per a persones no bin¨¤ries provinent de l¡¯activisme ling¨¹¨ªstic. Entrevistada a TV3 al febrer, Verge va encetar la seva intervenci¨® afirmant que ¡°no hi ha cap estructura ni cap espai d¡¯interacci¨® social on el masclisme no estigui present¡±. La ret¨°rica vaga de den¨²ncia permanent ja ¨¦s moneda corrent a les institucions. Quan al gener passat el ple del Parlament va aprovar una proposta de resoluci¨® per indultar les dones acusades per bruixeria a Catalunya, la diputada d¡¯ERC Jenn D¨ªaz va afirmar que ¡°la nostra societat ¨¦s el resultat¡± del fenomen medieval de la cacera de bruixes. El president Pere Aragon¨¨s va qualificar l¡¯assassinat de dones als segles XVII-XVIII de ¡°feminicidi institucionalitzat¡±.

El govern catal¨¤ no ha estat l¡¯¨²nic a tenir un gest simb¨°lic envers les pr¨°pies bruixes. El parlament d¡¯Esc¨°cia fa anys que prova de tirar endavant una mesura similar, i podria aprovar-la els propers mesos. El 2008, el cant¨® su¨ªs de Glarus va indultar Ana G?ldi, una dona decapitada el 1782 despr¨¦s d¡¯haver estat acusada d¡¯embruixar un nen, considerada de les ¨²ltimes v¨ªctimes de la cacera de bruixes a Europa. El referent primer, per¨°, arriba dels Estats Units. L¡¯any 2001, la Cambra de Representants de Massachusetts exonerava cinc de les dones executades per bruixeria als judicis de Salem de 1682. Aquell any, durant un episodi d¡¯hist¨¨ria puritana col¡¤lectiva, les autoritats colonials de Nova Anglaterra van penjar catorze dones, cinc homes i dos gossos. Les bruixes de Salem van obtenir un lloc central a l¡¯imaginari popular nord-americ¨¤, inspirant desenes de pel¡¤l¨ªcules, s¨¨ries i productes culturals diversos.

La votaci¨® catalana, per¨°, anava m¨¦s enll¨¤ dels greuges hist¨°rics. La votaci¨® parlament¨¤ria va formar part d¡¯una campanya m¨¦s ¨¤mplia que va incloure l¡¯estrena del documental Bruixes, la gran mentida, una coproducci¨® de la revista S¨¤piens i de TV3. Lluny de centrar-se exclusivament en la investigaci¨® duta a terme pels historiadors de S¨¤piens, el documental estableix una continu?tat hist¨°rica entre la situaci¨® de la dona catalana al XVII amb l¡¯actual. Les recreacions de v¨ªctimes patint tortures medievals s¡¯alternen amb entrevistes a v¨ªctimes contempor¨¤nies d¡¯ab¨²s sexual i amb dones que denuncien ser discriminades per dur hijab. La comparaci¨® es fa a l¡¯engr¨°s i sense parar atenci¨® a difer¨¨ncies subtils pel que fa drets i condicions de vida. El missatge final ¨¦s el mateix amb qu¨¨ T¨¤nia Verge va encetar la seva entrevista ¡ª¡°no hi ha cap estructura ni cap espai d¡¯interacci¨® social on el masclisme no estigui present¡±¡ª, una premissa necess¨¤ria per justificar l¡¯exist¨¨ncia de la seva conselleria.

Per¨° l¡¯episodi m¨¦s ¨²til per il¡¤lustrar aquesta dislocaci¨® espaitemps va tenir lloc el gener passat, quan el govern de Pere Aragon¨¨s va atorgar el Premi Internacional Catalunya a la fil¨°sofa nord-americana Judith Butler. El guard¨®, dotat amb 80.000 euros, va ser creat el 1989 amb l¡¯objectiu d¡¯¡°oferir als catalans exemples de la m¨¦s alta qualitat i exig¨¨ncia en tots els aspectes¡±. Butler, que s¡¯identifica com a persona no bin¨¤ria, ha estat ponent habitual al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona, on recentment ha promocionat el seu ¨²ltim llibre, La for?a de la no-viol¨¨ncia (Tigre de paper, trad. Lourdes Bigorra). La seva obra magna Gender Trouble, per¨°, no va existir en catal¨¤ fins a l¡¯any 2021. Tradu?t com a Problemes de g¨¨nere (Angle Editorial, trad. Bel Olid), aquest assaig acad¨¨mic de 1990 va establir la base dels estudis de g¨¨nere contemporanis, q¨¹estionant el binarisme home-dona i equiparant l¡¯expressi¨® de g¨¨nere a una performance que fem en el teatre social. La proposta m¨¦s revolucion¨¤ria de Butler va ser, potser, q¨¹estionar la distinci¨® cl¨¤ssica entre sexe (biol¨°gic) i g¨¨nere (cultural), tot proposant que l¡¯assignaci¨® d¡¯un sexe en el moment de n¨¦ixer ¨¦s en si una construcci¨® social i, com a tal, q¨¹estionable i revisable al llarg de la vida.

Trenta anys despr¨¦s de la publicaci¨® de Gender Trouble, les teories trencadores de Butler han esdevingut est¨¤ndard m¨¦s enll¨¤ de l¡¯acad¨¨mia. El discurs de Butler domina les institucions culturals i period¨ªstiques de l¡¯elit liberal nord-americana, i es troba al nucli de legislacions tan properes com la projectada llei trans a Espanya. ?s un discurs que ha generat oposicions d¡¯intensitat i motivacions diverses. Les menys interessants s¨®n les que hi busquen les contradiccions en nom de f¨°bies i intoler¨¤ncies antigues. ?s habitual veure opin¨°legs i pol¨ªtics menors criticant l¡¯anomenat discurs woke pel broc gros, per¨° de manera deshonesta, sense explicitar les conseq¨¹¨¨ncies de la seva posici¨®. Per¨° tamb¨¦ hi ha cr¨ªtiques raonades, que no sorgeixen d¡¯una pulsi¨® retr¨°grada o d¡¯una simple burla de l¡¯obscur estil de Butler (Gender Trouble ¨¦s farcit de frases com ¡°la iterabilitat de la performativitat ¨¦s una teoria de l¡¯ag¨¨ncia, que no pot rebutjar el poder com a condici¨® de la seva pr¨°pia possibilitat¡±; ja el 1999, el diari The Guardian li va atorgar el seu premi a la frase m¨¦s mal escrita al m¨®n). El que s¡¯obre cam¨ª ¨¦s la intu?ci¨® que la dissoluci¨® de totes les categories pot ser interessant com a exercici te¨°ric, per¨° a la pr¨¤ctica ens incapacita per parlar honestament i lliure de realitats que veiem amb els propis ulls.

Poc abans de rebre el guard¨® catal¨¤, Butler va criticar al diari The Guardian les reaccions globals contra la infiltraci¨® d¡¯una ¡°ideologia de g¨¨nere¡± cuinada en departaments te¨°rics de les universitats nord-americanes. Butler hi agrupa fets, debats i not¨ªcies diverses d¡¯arreu del m¨®n. Dins un mateix sac cauen la votaci¨® del parlament hongar¨¨s per eliminar l¡¯ensenyament d¡¯assumptes relacionats amb ¡°l¡¯homosexualitat i el canvi de sexe¡±, els exabruptes de Bolsonaro o les declaracions del president franc¨¨s Macron, que va alertar que l¡¯acad¨¨mia del seu pa¨ªs es troba infestada de ¡°ci¨¨ncies socials totalment importades dels Estats Units¡±. La conclusi¨® de Butler ¨¦s que qualsevol cr¨ªtica a una adopci¨® dels corrents de pensament nord-americans, i en particular del seu camp d¡¯estudi, ¨¦s feixisme. Nom¨¦s s¡¯expliquen les reserves a les seves teories ¡ªculturalment dominants¡ª en el cas de provinguin de l¡¯homof¨°bia, la transf¨°bia i d¡¯un impuls nacionalista i reaccionari ¡°constru?t sobre la supremacia blanca, la fam¨ªlia heteronormativa i la resist¨¨ncia a qualsevol q¨¹estionament cr¨ªtic de les normes establertes¡±.

Mentre Butler, que es troba en el punt ¨¤lgid del seu poder, atribueix mala fe, ignor¨¤ncia o fanatisme a tothom qui critica els seus postulats, els pensadors m¨¦s independents i auda?os proven de matisar-los o superar-los. Aquest ¨¦s nom¨¦s un exemple d¡¯un mar de fons que indica que les batalles culturals que imagina la Generalitat han quedat endarrerides pel jet lagtransatl¨¤ntic. El problema no ¨¦s premiar Butler, que al cap i a la fi ha canviat el m¨®n i ha obtingut tot el reconeixement merescut, sin¨® fer-ho en el moment en qu¨¨ significa una aposta segura pel cavall guanyador, m¨¦s dirigida a congratular-se un mateix que no pas a premiar idees valentes i arriscades.

A la pel¡¤l¨ªcula Bienvenido Mr. Marshall (1953), el poble de Villar del R¨ªo es prepara per rebre un comboi d¡¯emissaris del nord-americ¨¤ Pla Marshall. Enlluernats per la promesa de progr¨¦s, els ve?ns esdevenen la versi¨® d¡¯ells mateixos que creuen que complaur¨¤ m¨¦s els visitants. A la s¨¤tira de Berlanga, almenys, els vilatans s¡¯adaptaven a l¡¯expectativa del poder¨®s visitant amb l¡¯esperan?a de treure¡¯n quatre d¨°lars. Avui som nosaltres qui els paguem, donant-los les gr¨¤cies amb un somriure a la cara.