La monotonia de la mec¨¤nica

Al lector de Morir-ne disset, novel¡¤la guanyadora del premi Sant Jordi 2021, li poden venir a la mem¨°ria les piruetes entr¨°piques de t¨ªtols com El verificador ¡ªel viatge astral d¡¯un psicoanalista mentre sopa amb uns amics¡ª o Els cent germans ¡ªla reuni¨® de noranta-nou germans a la casa familiar per trobar l¡¯urna on hi ha dipositades les cendres del f¨¨rtil pare¡ª perqu¨¨ Sergi Belbel (Terrassa, 1963), com Donald Antrim, tamb¨¦ estira la premissa estramb¨°tica de l¡¯argument fins a convertir-lo en un vendaval rocambolesc o en una f¨²ria atzarosa. En un principi, Morir-ne disset s¨®n les mem¨°ries que escriu Ernest Calvo (nascut Ernesto Gonz¨¢lez Calvo), fill d¡¯una fam¨ªlia d¡¯immigrants que a la d¨¨cada dels seixanta arriba des d¡¯Andalusia a una ciutat industrial del Vall¨¨s Occidental i en la qual s¡¯integra amb fervor mentre adopta la llengua catalana com a pr¨°pia. Amb una comprensi¨® s¨°rdida, pat¨¨tica i banal de l¡¯exist¨¨ncia quotidiana, centrant-se sobretot en el per¨ªode que va del cop d¡¯estat de febrer del 1981 als Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona de 1992, Ernest Calvo narra els seus talentosos esfor?os per pert¨¤nyer a la cultura catalana; radiografia el menyspreu que rep per part dels catalanoparlants; descriu l¡¯impacte de l¡¯hero?na a la d¨¨cada dels vuitanta ¡ªal fons, hi apareix la devastaci¨® de la sida¡ª; expressa les contradiccions de la Transici¨® en la societat catalana ¡ªel narrador i protagonista ¨¦s empresonat per ajudar a redactar uns textos independentistes¡ª; mentre la vida de cada dia a l¡¯escola, a la universitat, als carrers i als locals de moda de la Barcelona d¡¯aleshores ocupa tamb¨¦ un lloc preeminent a Morir-ne disset. Per¨° si hi ha alguna cosa que anima el lector a tirar endavant la lectura ¨¦s esbrinar per qu¨¨ Ernest Calvo, al comen?ament de la novel¡¤la, diu aix¨°: ¡°He mort disset persones per arribar on he arribat i soc¡±.

A Morir-ne disset es relata la mort de cada una de les v¨ªctimes que inunden sense treva la novel¡¤la ¡ª¨¦s la hist¨°ria d¡¯un assass¨ª en s¨¨rie, a pesar seu¡ª, per¨° Sergi Belbel no ha escrit una novel¡¤la on s¡¯inspeccioni meticulosament la mentalitat d¡¯un psic¨°pata ¡ªde fet, cada crim cont¨¦ alguna faceta simp¨¤tica, com si fos de mentida i no hi hagu¨¦s res d¡¯abominable¡ª, sin¨® un relat molt transparent sobre la materialitzaci¨® dels desitjos que pot arribar a somiar, des de l¡¯instint de la marginalitat, alg¨² que no s¡¯acaba de sentir del tot part¨ªcip d¡¯una societat que no el considera com un ciutad¨¤ de ¡°primera classe¡±: a Morir-ne disset hi ha escampats prou indicis per sospitar que s¡¯est¨¤ davant de la fantasmagoria truculenta d¡¯un ressentit inofensiu, i pot ser llegit com un text on s¡¯elogia la for?a de la imaginaci¨®, la compensaci¨® que Ernest Calvo s¡¯atorga per conjurar els seus dimonis personals i venjar-se, a trav¨¦s de l¡¯escriptura, de les humiliacions patides en silenci al llarg de la vida. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat el contrari, que cap¨ªtol rere cap¨ªtol el lector es troba davant de l¡¯execuci¨® de setze crims ¡ªel disset¨¨ ¨¦s una altra cosa¡ª, on les v¨ªctimes s¨®n unes persones relacionades de prop o de lluny amb el narrador i protagonista, sense que mai es posi en dubte la seva innoc¨¨ncia, com si cada mort vingu¨¦s a exemplificar la posada en escena de l¡¯assassinat perfecte, o com si fos la representaci¨® d¡¯una obra teatral ¡ªal cap i a la fi, setze s¨®n les peces de teatre escrites per Sergi Belbel i la dissetena ¨¦s una altra cosa, una novel¡¤la¡ª. Per¨° ¨¦s per aquesta banda on Morir-ne disset fluixeja una mica, perqu¨¨ la feina de netejar la societat de les persones ¡°que fan nosa¡± esdev¨¦ excessivament rutin¨¤ria, i, a pesar de la voluntat de Sergi Belbel per concedir rotunditat i convicci¨® a la veu narradora, a pesar de la s¨°bria comicitat dels jocs de paraules i de les digressions que farceixen el text, el lector se sent massa aclaparat pel pes d¡¯un grotesc inconsistent, pel cultiu sense fi de l¡¯extravag¨¤ncia gratu?ta, pel car¨¤cter inversemblant de la trama.

Potser l¡¯objectiu que Sergi Belbel buscava en el disseny de Morir-ne disset era que l¡¯important no fos el desenlla? sin¨® el proc¨¦s del desenrotllament narratiu. I potser s¨ª que en els primers compassos de la novel¡¤la el lector se sentir¨¤ atret per la mec¨¤nica que empeny el relat ¡ªuna humiliaci¨® i, d¡¯immediat, un crim el responsable del qual surt indemne¡ª, per¨° despr¨¦s de contemplar-la unes quantes vegades, no trigar¨¤ gaire a adonar-se que tanta monotonia l¡¯est¨¤ avorrint.