Idees sobre la guerra

El pas del 31 de desembre de 1999 a l¡¯1 de gener de 2000 va generar una ximpleria fenomenal, encara molt emprada per comentaristes i pol¨ªtics, que ¨¦s el ¡°mite del segle XXI¡±. A causa d¡¯aquest mite ens ha semblat impropi que hi hagu¨¦s una pand¨¨mia encara no finida, un encariment de la vida derivada de la crisi clim¨¤tica i energ¨¨tica, i una s¨¨rie de guerres, brutals i covardes totes elles des que es va importar la p¨®lvora al segle XIII. ¡°I ara! Aix¨° no ¨¦s propi del segle XXI!¡±, dir¨¤ davant qualsevol conting¨¨ncia la gent que no sap res de les lleis de la hist¨°ria. La resposta ¨¦s senzilla: ¡°?s que tot aix¨° ¨¦s propi de la condici¨® humana i de les seves conting¨¨ncies; s¨®n constants hist¨°riques que no depenen ni del segle ni del temps que fa¡±. En tot cas, depenen del saeculum, que en llat¨ª volia dir la vida humana en aquest m¨®n.

Potser aquells que s¡¯han omplert la boca amb la benaurada expressi¨® del ¡°segle XXI¡± eren lectors de Kant, que va augurar, al seu moment, la possibilitat d¡¯una ¡°pau perp¨¨tua¡± i un agermanament universal: un ideal que Kant va rescatar de les teories de S¨°crates, Epictet, Marc Aureli i Zen¨®, que ja van parlar, als segles cl¨¤ssics, d¡¯una comunitat i fins i tot d¡¯una ciutadania universal... un ideal que Alexandre va aconseguir amb la for?a de les armes, i que Roma va mig aconseguir, per un per¨ªode de menys de dos-cents anys, amb la famosa pax romana.

Virgili tamb¨¦ va creure que la pau universal estava lligada a l¡¯Imperi, la qual cosa equival altra vegada al poder de les seves legions. I Dante, ¨¤dhuc!, va creure en la monarchia universal, idea mig evang¨¨lica mig pol¨ªtica, malgrat les guerres civils i de religi¨® que van assotar el seu temps. Aquest ¡°ideal cosmopolita¡± propugnat per tanta gent de lletres va tornar-se cada cop m¨¦s sospit¨®s a mesura que les guerres van devastar el continent, i Rousseau no va creure amb cap m¨¦s conc¨°rdia, en el millor dels casos, que la que es limitaria a Europa ¡ª¨¦s all¨° que, en certa mesura, ha aconseguit la Uni¨® Europea.

Rabelais va viure en temps de guerres grans, per¨° no va deixar de posar, en boca del personatge Grandgousier, que ¡°mai no s¡¯ha d¡¯iniciar una guerra sense haver esgotat tots els mitjans per conservar la pau¡±, que ¨¦s el que Macron i Scholz han intentat en el cas de la invasi¨® d¡¯Ucra?na... despr¨¦s, fet i fet, d¡¯haver menystingut el poder de R¨²ssia durant d¨¨cades. Montaigne, sempre tan esc¨¨ptic com realista, va escriure que ¡°la guerra ¨¦s un testimoni de la nostra feblesa i imperfecci¨®¡±, cosa que val per a qualsevol segle si considerem, com Hobbes, que l¡¯home sempre ser¨¤ un llop (no un llobet, animal inofensiu) per a tot altre home. (Per b¨¦ que Hobbes, com Malthus, tamb¨¦ va dir que les guerres tenien l¡¯avantatge de limitar el creixement de la poblaci¨® en un planeta ja superpoblat al seu moment!)

Hegel, idealista, va definir la guerra com ¡°un mal absolut¡±, afegint-hi una consideraci¨® molt escaient: les guerres les fan els estats, i els estats no equivalen a la suma dels seus ciutadans, sin¨® que s¨®n totalitats aut¨°nomes, de manera que les relacions entre aquestes totalitats sempre superen la relaci¨® moral que s¡¯intercanvien els individus, perqu¨¨ deixa de banda la preservaci¨® dels drets individuals.

Cl¨ªnias (a Les lleis, de Plat¨®), com Maquiavel, eren defensors d¡¯una pr¨¤ctica que s¡¯ha fet igualment universal: si vis pacem para bellum, ¡°si vols la pau, prepara¡¯t per a la guerra¡± ¡ª¨¦s el paper que encara es delega en la possessi¨® d¡¯armes nuclears, certament dissuasives¡ª. Deia el primer d¡¯aquests dos que la pau ¨¦s una fal¡¤l¨¤cia; all¨° que els homes anomenen ¡°pau¡± no seria res m¨¦s que una paraula buida; en realitat, tota ciutat ¡ª¨¦s a dir, els estats de la Gr¨¨cia cl¨¤ssica, i encara de la It¨¤lia segmentada del Dant¡ª estava naturalment en peu de guerra amb totes les altres (vegeu Tuc¨ªdides, Hist¨°ria de la guerra del Pelopon¨¨s).

El partit Unides Podem va posar el crit al cel quan el govern espanyol va decidir enviar armes per ajudar Ucra?na. Ingenus! Per¨° ¨¦s cert que Eur¨ªpides tamb¨¦ es va manifestar contra les guerres, a Les troianes, i tant H¨¨cuba, reina de Troia, com Andr¨°maca, v¨ªdua d¡¯H¨¨ctor, clamen en aquesta trag¨¨dia grega contra les v¨ªctimes innocents que genera tot conflicte armat.

Deixem de pensar que el segle XXI ha de ser l¡¯escenari de la pau perp¨¨tua kantiana: ser¨¤ un segle com tots els altres, perqu¨¨ la humanitat ¨¦s el que ¨¦s, i ni tan sols les religions han aconseguit agermanar els pobles. M¨¦s aviat al contrari, com va palesar la gran matan?a de protestants per part dels cat¨°lics la nit de Sant Bartomeu, a Par¨ªs, l¡¯estiu de 1572: hist¨°ricament parlant, fa dos dies.