Blindar el castell¨¤

Hi ha coses que no acaben de lligar en la q¨¹esti¨® de la modificaci¨® de la Llei de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica que ha obert la porta al reconeixement del castell¨¤ com a llengua vehicular a l¡¯escola. Per b¨¦ que el que comporta l¡¯esmena legislativa no ¨¦s res que no ¨¦s vei¨¦s venir (de seguida hi anem), la defensa que se n¡¯ha fet des del govern, tant per part del secretari de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica, Francesc Xavier Vila, com del mateix president de la Generalitat, Pere Aragon¨¨s ¡ªen el sentit d¡¯indicar que era el millor pacte possible per a la llengua feble, i que b¨¦ que hem assolit aquest gran consens¡ª, no casa amb l¡¯anonimat dels quatre diputats que van fer-se la foto al registre del Parlament. Si tan important era per salvaguardar el catal¨¤ a l¡¯escola, hauria tingut m¨¦s sentit que se¡¯n fes certa fanfara pr¨¨via ¡ªes diu que hi havia diputats dels grups signants que no en sabien res¡ª i que l¡¯haguessin presentat diputats de cert relleu, i no pas el n¨²mero 10 del PSC, el 3 d¡¯ECP, el 14 d¡¯ERC, aquests per Barcelona, i el n¨²mero 4 per Junts, aquest per Girona. Ja m¡¯agradaria saber si tots quatre van ser a la cuina de l¡¯acord o si els van fer servir de nois dels enc¨¤rrecs preveient el que cauria.

D¨¨iem que el canvi de la llei no aporta res de nou perqu¨¨, de fet, ja era el que plantejava l¡¯esborrany de decret que preparava el departament d¡¯Educaci¨® per aplicar/esquivar (agafi el lector el verb que m¨¦s li agradi) la sent¨¨ncia del TSJC sobre el 25% de castell¨¤. Es tractava de traslladar als projectes ling¨¹¨ªstics de centre l¡¯equilibri entre les dues lleng¨¹es, totes dues considerades vehiculars, tot prescindint de percentatges i confiant en el bon criteri de les direccions d¡¯acord amb les necessitats dels alumnes i l¡¯entorn socioling¨¹¨ªstic. Tot aix¨° ja ho sab¨ªem, doncs. Ara la novetat, en tot cas, ¨¦s que aquest model s¡¯ha consagrat amb rang de llei, i per tant ¨¦s molt m¨¦s dif¨ªcil de modificar que un decret, sempre derogable pel govern de torn. Ens pens¨¤vem que s¡¯empescarien alguna mesura per blindar la immersi¨®, i el que ens han blindat ¨¦s la vehicularitat del castell¨¤. No costa gaire intuir que aquest ha estat el preu d¡¯evitar que des del govern central es fes complir la sent¨¨ncia del 25%.

Ara, doncs, ens queda preguntar-nos quin ¨¦s el model escolar que en resulta. I tot s¨®n inc¨°gnites. D¡¯entrada, ens haur¨ªem de demanar quin ¨¦s el grau de comprom¨ªs de les direccions dels centres amb l¡¯aplicaci¨® de la nova regulaci¨®, i fins a quin punt estan disposades a assumir una responsabilitat que el departament s¡¯ha tret del damunt. Si la vehicularitat del castell¨¤ dep¨¨n de cada centre, seran els centres els que hauran d¡¯entomar les queixes i den¨²ncies dels pares disconformes, que possiblement n¡¯hi haur¨¤ a banda i banda. I tampoc sabem si les direccions seran prou fortes per imposar el seu propi projecte ling¨¹¨ªstic al professorat, o si hi haur¨¤ docents que se sentiran legitimats a fer la classe en la llengua que els sembli (si aix¨° ja passava, ara la llei els obre la porta). Tampoc sabem quins seran els factors de l¡¯entorn que haurien d¡¯influir en l¡¯equilibri de les lleng¨¹es a l¡¯aula, perqu¨¨ per molt que ens diguin que l¡¯escola ha de compensar la realitat socioling¨¹¨ªstica de l¡¯entorn, la in¨¨rcia portar¨¤ a fer m¨¦s castell¨¤ all¨¤ on es parla m¨¦s castell¨¤, la qual cosa no beneficia la llengua feble precisament. I finalment, falta saber si aix¨° aturar¨¤ o no la pretenci¨® d¡¯aplicar el fam¨®s 25% de castell¨¤ o b¨¦ si la legitimar¨¤ m¨¦s, perqu¨¨ tan bon punt admets la flexibilitzaci¨®, tant ¨¦s si ¨¦s el 25 o el 50.

Al principi dels anys vuitanta se¡¯ns va acudir aix¨° de la immersi¨® per escapar de la doble xarxa escolar, i ara anem a parar a un model atomitzat en qu¨¨ cada escola far¨¤ el que cregui oport¨², o el que generin les in¨¨rcies. No seria estrany que, a partir d¡¯ara, l¡¯¨²s de les lleng¨¹es esdevingui un altre criteri a tenir en compte per part de les fam¨ªlies a l¡¯hora de triar escola, i que aix¨° resulti en un nou par¨¤metre de segregaci¨® escolar, amb una mena de selecci¨® espont¨¤nia d¡¯acord amb la llengua. Com tampoc seria estrany que, amb la llei a la m¨¤ i d¡¯acord amb un projecte ling¨¹¨ªstic propi sense percentatges, una escola concertada pogu¨¦s oferir l¡¯ensenyament plenament en castell¨¤.