M¨¦s castell¨¤ a Olot

Continuem expectants, per¨° l¡¯espera no presagia res de bo. Davant de l¡¯ofensiva judicial m¨¦s dura i possiblement definitiva sobre el model ling¨¹¨ªstic escolar ¡ªall¨° que en dos mesos a comptar des de primers de desembre s¡¯havia d¡¯aplicar el 25% de castell¨¤¡ª, se¡¯ns havia prom¨¨s plantar cara, que no passaran, que ¡°el catal¨¤ no es toca i l¡¯escola catalana, tampoc¡±, tal com deia literalment el president Aragon¨¨s a Twitter, per¨° el cert ¨¦s que no s¡¯ha anunciat cap mena de mesura. No ha aparegut cap decret salv¨ªfic, cap iniciativa legislativa; al contrari, si el Parlament hi podia dir alguna cosa, ara ja no la dir¨¤ a causa del laberint en qu¨¨ s¡¯ha ficat l¡¯activitat parlament¨¤ria.

En canvi, arriben not¨ªcies de l¡¯esborrany que prepara el Departament d¡¯Educaci¨® per fer front a la sent¨¨ncia, amb mesures que no consisteixen pas en decisions m¨¦s o menys salom¨°niques ¡ªque de fet s¨®n les que esperen tant la just¨ªcia com les recurrents entitats recurrents, de l¡¯estil: ¡°a partir d¡¯ara tots els centres de Catalunya impartiran les matem¨¤tiques i l¡¯educaci¨® f¨ªsica en castell¨¤¡±¡ª, sin¨® m¨¦s aviat a carregar tota la responsabilitat en les escoles i instituts a trav¨¦s d¡¯aix¨° que se¡¯n diu autonomia dels centres, els quals hauran d¡¯adaptar el seu projecte ling¨¹¨ªstic a l¡¯entorn. Molt h¨¤bil, la jugada: en evitar formular una instrucci¨® global per a tots els centres educatius, l¡¯aplicaci¨® de la sent¨¨ncia acaba atomitzada i, de retruc, tamb¨¦ s¨®n atomitzats els possibles recursos: qui vulgui denunciar que la sent¨¨ncia no s¡¯aplica, ho haur¨¤ de demostrar per a cada centre.

?s lamentable, per¨°, com ens hem empassat la idea aquesta que el model ling¨¹¨ªstic s¡¯ha d¡¯adaptar a l¡¯entorn, perqu¨¨ no significa pas que l¡¯escola ha de ser un element m¨¦s de la socialitzaci¨® dels alumnes, sin¨® un factor de correcci¨® que hauria de compensar les mancances que provoca el context social. ?s a dir, i seguint aquesta l¨°gica (que de fet ja ¨¦s defensada per algun partit pol¨ªtic), all¨¤ on hi hauria d¡¯haver m¨¦s immersi¨® en catal¨¤ ¨¦s a l¡¯¨¤rea metropolitana de Barcelona en tant que territori m¨¦s castellanoparlant, mentre que haur¨ªem d¡¯introduir com bojos m¨¦s hores de castell¨¤ a les escoles rurals del Solson¨¨s. I ¨¦s curi¨®s com, en aquesta din¨¤mica perversa que busca equiparar realitats socioling¨¹¨ªstiques (com si fossin equiparables, ves), s¡¯ha posat sempre com a exemple de mancances en castell¨¤ els nens de la Catalunya interior, especialment els d¡¯Olot, estigmatitzats d¡¯alguna manera estranya com que no saben parlar castell¨¤. En el fons, venen a dir-nos intel¡¤lectuals i tertulians afins a aquestes tesis, ¨¦s per a aquests nens ¡ªpobrets, que no fan anar la llengua de Cervantes¡ª que cal posar fi a la immersi¨® ling¨¹¨ªstica.

De fet, els nens d¡¯Olot no en tenen cap, de problema amb el castell¨¤, el parlen i l¡¯escriuen d¡¯acord amb el seu nivell, tal com assenyalen totes les proves de compet¨¨ncies. Per¨° no es tolera que el seu castell¨¤ sigui interferit o pronunciat amb un fort accent, cosa que d¡¯altra banda no va en detriment de les compet¨¨ncies de cadasc¨²; ¨¦s accent i prou. Ja li va passar al youtuber Miquel Montoro quan va comen?ar a fer entrevistes en castell¨¤: malgrat desenrotllar-se sense problemes en aquesta llengua, el fet que tingu¨¦s accent mallorqu¨ª era vist com un perjudici causat per la immersi¨® i, per tant, com un aut¨¨ntic desastre. Vet aqu¨ª doncs el desequilibri quant a ambici¨® de qualitat: mentre que en moltes escoles de zones metropolitanes els mestres senzillament lluiten perqu¨¨ els seus alumnes parlin en catal¨¤, amb la destresa i de la manera que sigui, s¡¯espera dels nens catalanoparlants una compet¨¨ncia tal que elimini tot rastre de la seva llengua materna.

Per¨° s¡¯obvia un altre element. Les fam¨ªlies que, amb tot el suport pol¨ªtic, medi¨¤tic i legal que han necessitat, han recorregut durant els darrers 30 anys totes les lleis i decrets educatius fins a arribar a assolir aquest 25%, no viuen a Olot, ni s¨®n de la Catalunya interior. S¨®n de zones metropolitanes, i si volen m¨¦s escola en castell¨¤ no ¨¦s pas per compensar el que no parlin a casa, sin¨® per convergir-hi. Volen que els seus fills aprenguin en la seva llengua, i no a l¡¯inrev¨¦s, i no els expliquis que l¡¯escola ha de servir per corregir els efectes de l¡¯entorn, perqu¨¨ ning¨² t¨¦ per qu¨¨ jutjar el que parlen a casa ni la tele que miren. Si han arribat fins aqu¨ª ¨¦s per fer m¨¦s castell¨¤ ells, no pas els nens d¡¯Olot.