¡°El mercat no est¨¤ b¨¦, almenys per a les dones heterosexuals¡±

Leticia Asenjo (Granada, 1978) no ¨¦s la Bridget Jones catalana. Ni ho vol ser. Per¨° el seu llibre ¨¦s com la mateixa vida: divorci, sexe i molta dosi de realitat. Divorci i aventura ¨¦s una novel¡¤la divertida, amb el punt just de mala llet perqu¨¨ no es torni agra, tal com la descriu el seu editor Miquel Adam (La Segona Perif¨¨ria). Un llibre del tot ficcionat, ho admet ella mateixa, excepte el cap¨ªtol en qu¨¨ explica l¡¯afer que va tenir amb Bernat Ded¨¦u. Aquesta psic¨°loga de Barcelona parla i escriu sense embuts: ¡°Em vaig obligar a no pensar en el qu¨¨ diran. Perqu¨¨ si no no far¨ªem res. Vaig pensar que si fos un home no m¡¯ho plantejarien. Dubto que a Philip Roth, que parla d¡¯amants i examants, ning¨² li pregunt¨¦s com se sentien els seus fills¡±.

PREGUNTA. Fa deu anys que es va separar. Com ho recorda ara?

RESPOSTA. Aquell moment va ser molt dur. Cap separaci¨® s¨®n flors i violes, va ser un dels moments m¨¦s tristos de la meva vida. Tots dos som psic¨°legs i vam fer un esfor? molt gran: si s¡¯havia de trencar una cosa era la parella, per¨° no la fam¨ªlia. I a m¨¦s, vol¨ªem seguir treballant junts perqu¨¨, com a socis, ens va molt b¨¦.

P. Hi ha una f¨®rmula perfecta perqu¨¨ els nens no pateixin?

R. Cada fam¨ªlia ¨¦s diferent. Nosaltres, per exemple, som molt flexibles. Els papers els vam fer nosaltres, no un advocat. Som molt hippies en aquest sentit. Per¨° l¡¯esfor? principal ¨¦s no quedar-se amb el ressentiment, encara que no hi hagi fills. Has de poder recordar el que et va unir en un moment donat.

P. Costa gaire?

R. S¨ª. ?s m¨¦s f¨¤cil tenir r¨¤bia que no pas pena. La r¨¤bia sempre tapa la pena. I t¡¯has d¡¯empassar molts gripaus. I pensar molt en els nens.

P. Existeix el club de les divorciades contentes, o ¨¦s una etiqueta que amaga el frac¨¤s d¡¯un projecte?

R. Al final sempre ¨¦s f¨¤cil posar etiquetes, per¨° no s¡¯ha d¡¯idealitzar, perqu¨¨ una separaci¨® ¨¦s molt dolorosa. El meu marit va ser el meu primer n¨°vio, vaig sortir de casa els pares per anar a viure amb ell. No havia viscut mai sola i de cop ho has de fer tot tu, log¨ªsticament ¨¦s dur, i despr¨¦s hi ha tot el tema econ¨°mic.

P. Divorciar-se ¨¦s un mal negoci.

R. S¨ª. I despr¨¦s has de tornar al mercat, que per a mi ¨¦s un pal el tema del flirteig. Em fa molta mandra haver de fotre el rotllo cada vegada. El que ¨¦s veritat ¨¦s que no me n¡¯he penedit mai, he trobat el meu equilibri. M¡¯agrada molt viure sola.

P. ?s saludable acabar formant una fam¨ªlia amb la primera parella?

R. Recordo que m¡¯ho deien quan vaig comen?ar. Al principi el que ens venen ¨¦s que has de trobar l¡¯amor. Jo el vaig trobar, estava molt enamorada, ell ¨¦s la meva fam¨ªlia. Incl¨²s ara fem el dinar de Nadal junts, amb els meus pares, la seva mare, alguna vegada han vingut els seus nous sogres. Mai vaig trobar a faltar vida.

P. I un cop separades, moltes dones coincideixen que el mercat sentimental est¨¤ complicat.

R. S¨ª (riu). El mercat no est¨¤ b¨¦, almenys per a les dones heterosexuals. ?s dif¨ªcil perqu¨¨ amb l¡¯edat et tornes m¨¦s exigent i es veuen m¨¦s les costures. Amb la joventut es blanquegen molts trets del car¨¤cter i a partir dels 40 cauen les caretes. La f¨®rmula ¨¦s: per estar igual o normal, no t¡¯hi llancis perqu¨¨ perds llibertats. Les persones, i les dones, hem de lluitar perqu¨¨ no ens faci por la soledat.

P. Tinder ¨¦s una opci¨®?

R. Sempre m¡¯ha fet mandra. Vaig durar una setmana i no vaig quedar amb ning¨². ?s un format que em costa molt. Prefereixo anar a llocs on realment puguis trobar gent amb qui tinguis coses en com¨². En aquest sentit, soc antiga. Em vaig apuntar a l¡¯Escola d¡¯Escriptura. En aquest format d¡¯aplicacions he vist tanta mala educaci¨®. Has de fer un esfor? cognitiu per entendre que aquesta no pres¨¨ncia ¨¦s una persona i has de mostrar un m¨ªnim de respecte. Crec que ¨¦s un femer de mala educaci¨®.

P. El problema ¨¦s el concepte de matrimoni per a tota la vida? Pensar aix¨° ¨¦s la veritable llosa?

R. El que es fa molt dif¨ªcil i ¨¦s el que recomano, i que jo no vaig aconseguir i molt poca gent aconsegueix, ¨¦s: tenir vida pr¨°pia, vida familiar i vida individual. Quan els nens s¨®n petits les proporcions varien, per¨° l¡¯esfor? ¨¦s anar acceptant que els fills es fan grans. Costa molt separar-se dels fills i no fer-los servir com a excusa per tapar mancances. Per¨° no hem d¡¯oblidar la vida que ten¨ªem abans. Al final ser un bon pare ¨¦s no estar penjant dels fills i no deixar-los avan?ar. Jo ho parlo molt amb ells. Un exemple: van amb el seu pare i quan tornen ja no queden Donetes, i es queixen. I els dic que jo no em quedo congelada esperant que vosaltres vingueu. Menjo Donetes, surto amb amics... tinc vida.

P. Hi ha un punt d¡¯inflexi¨® de la relaci¨® de la dona amb el sexe?

R. Tenim dret a viure el mateix que un home, per¨° aix¨° no vol dir que el que viuen actualment els homes sigui all¨° a qu¨¨ hem d¡¯aspirar tots. He de poder tenir dret a ser mala persona sent dona. Soc un mica pessimista, perqu¨¨ sento el que m¡¯explica la meva filla de quart d¡¯ESO i veig involuci¨®, hi ha masclisme. L¡¯altre dia m¡¯explicava una amiga que a urg¨¨ncies cada vegada hi ha m¨¦s visites amb fissures anals pel consum de porno. Aix¨° em sembla espant¨®s. A casa parlem molt de sexe. Estem en una ¨¨poca molt confusa, rebem uns missatges, ens convencem que tenim uns drets, per¨° despr¨¦s hi ha coses que no canvien.