¡®Caigut del cel¡¯ de TV3, la mateixa excursi¨® per diferents brancams familiars

A Caigut del cel tot resulta post¨ªs malgrat els esfor?os que fa el conductor per posar-hi convicci¨®. Roger Coma ¨¦s un bon int¨¨rpret (vegeu Com si fos ahir), per¨° li resulta impossible fer-nos creure que est¨¤ vivint una investigaci¨® oberta del tot. La l¨°gica de la producci¨® -un format holand¨¨s- demana prendre una precauci¨® ¨°bvia: abans de comen?ar a gravar... saber si descobrir¨¤s els hereus del cas triat i si a aquests se¡¯ls ha d¡¯anar a trobar a La Rioja o a Brisbane, cosa que perjudicaria severament el pressupost del programa.

El primer cap¨ªtol es dedic¨¤ a trobar els beneficiaris de la mort intestada d¡¯una arquitecta, Cristina Azcona. No som davant d¡¯un cas com el misteri dels Lemesurier i la mort persistent dels primog¨¨nits hereus que va investigar Poirot. Roger Coma ha de visitar a cada cap¨ªtol, com ¨¦s l¨°gic i previsible, el registre civil, un arxiu parroquial, un o dos de municipals... Sempre d¡¯excursi¨® per itineraris molt semblants. Una altra visita inevitable, que ja es va produir al segon cap¨ªtol, ¨¦s als arxius mormons que conserven immenses genealogies per poder celebrar els batejos en nom dels morts, que solament s¨®n v¨¤lids si els difunts l¡¯accepten i ¡°segueixen el Salvador¡± quan s¨®n al m¨®n dels esperits.

Coma fa el programa assessorat per una empresa dedicada a la indagaci¨® geneal¨°gica amb un sospit¨®s protagonisme promocional. Res de tot aix¨° desperta la m¨¦s m¨ªnima intriga. I quan descobreix els beneficiaris, el programa s¡¯acaba sense saber exactament el valor de l¡¯her¨¨ncia ni, en alguns cap¨ªtols, qu¨¨ en pensen fer els hereus. Aix¨° s¨ª, la darrera cosa que desvetll¨¤ el primer programa va ser una dada ¨ªntima d¡¯Azcona, aut¨¨ntica v¨ªctima de la indiscreci¨® de Caigut del cel. Hi va haver una vulneraci¨® m¨¦s moral que no pas jur¨ªdica de la privacitat del personatge. Una vulneraci¨® que, a sobre, resulta gratu?ta, no aporta res a aquesta necrof¨ªlica excursi¨®. El programa es va presentar dient que la cerca de parents amb drets hereditaris serviria per explicar la hist¨°ria d¡¯una fam¨ªlia. No ¨¦s aix¨ª i millor que no sigui aix¨ª perqu¨¨ saber que una filla molt llegidora tenia una mare dominant ni crea un personatge ni serveix de res. El programa ¨¦s, doncs, una navegaci¨® per l¡¯arbre geneal¨°gic d¡¯una fam¨ªlia de qui et repeteixen noms, dates de naixement, defunci¨® i estat civil dels seus membres. Recitatiu molt pesat si el brancam ¨¦s frond¨®s. L¡¯¨²nic alleugeriment el posa Coma que espurneja alguna ironia o fa un comentari ali¨¨ a la investigaci¨® que l¡¯ocupa.

Els dos primers programes han tingut un notable ¨¨xit d¡¯audi¨¨ncia. El segon cap¨ªtol va fer un 18,1 % millorant un punt i mig l¡¯audi¨¨ncia del primer. El tercer cap¨ªtol va fer un bon 16,2. Ara b¨¦, llegeixo a Elmondelatele que en la franja d¡¯espectadors de m¨¦s de 75 anys, el share del segon dia va ser d¡¯un considerable 26,8%. Francament, el Col¡¤legi de Notaris hauria de pensar si convertir-se en el patrocinador d¡¯un programa que, segur, fa rumiar als avis i ¨¤vies que no han documentat les seves darreres voluntats patrimonials.