Ant¨°nia Font, l¡¯hora de la maduresa

Jo almenys, tot i ser #fanfatal de primera fornada, dubtava que la reviscolada d¡¯Ant¨°nia Font pogu¨¦s significar res, m¨¦s enll¨¤ d¡¯una visita a la mem¨°ria sentimental. Vost¨¨ ¨¦s aqu¨ª (2012) fou l¡¯apoteosi del seu estil gr¨¤cies a can?ons concepte acumulades en un complex ordre-desordre, lletres m¨¦s juxtaposades i laterals-nuclears que mai, i un so que assolia el 100% de la innoc¨¨ncia mineral-electr¨°nica que sempre havia festejat, i fins i tot l¡¯estirava m¨¦s enll¨¤, fins a mig mil¡¤l¨ªmetre de rompre¡¯s. El disc esgotava les potencialitats d¡¯un projecte que havia nascut com la perfecta verbena estival de l¡¯Estat del benestar tard¨¤ (Ant¨°nia Font, 1998; A R¨²ssia, 2001), i que despr¨¦s es convert¨ª en el contrapunt exacte d¡¯una ¨¨poca al¡¤lucinada (Alegria, 2002; Taxi, 2004; Batiscafo Katiuskas, 2006) sense haver de fer altre esfor? que mantenir-se all¨¤ on desitjava estar.

A Lamparetes (2011) i Vost¨¨ ¨¦s aqu¨ª, entestats a no moure¡¯s m¨¦s que per gust, entre felicitat i tendreses a la italiana, els Ant¨°nia Font sintetitzaren intu?tivament certs efectes de la Gran Crisi Mundial en troballes ¨ªntimes com les lletres de ¡®Clint Eastwood¡¯ (oh, aquest gir: ¡°Un home tot sol / sopant a sa cuina¡±) o ¡®Aquest¡¯, amb la progressiva p¨¨rdua de paraules que registra: ¡°No t¨¦ res, aquest, va dir es metge; / No t¨¦ res, aquest; / No. T¨¦. Res¡±. Una af¨¤sia vital que em recorda Huidobro: ¡°Los cuatro puntos cardinales son tres, Norte y Sur¡±. Caigudes que arrabassen certeses a mesura que la velocitat accelera o s¡¯extingeix. I al final de la caiguda hi trobam individus desconcertats nedant en un fluid llet¨®s, o nins que esperen uns improbables Reis Mags invocats en un catal¨¤ de Mallorca no sabria dir si computacional o ancestral... Per descomptat que els infants som nosaltres, membres de la generaci¨® de Manresa, Oliver, Roca o els Debon, pervivents funcionals d¡¯una placa tect¨°nica de la Hist¨°ria Occidental que el 2008 sepult¨¤ de cop.

Si els estimes, has de donar les gr¨¤cies, perqu¨¨ els integrants demostren estimar-nos

En tretze anys de carrera, Ant¨°nia Font progress¨¤, experiment¨¤ i introdu¨ª variacions (qui ho dubta avui en dia!), per¨° sense c¨¤lculs ni ruptures agressives, evitant endeutar-se amb corrents coetanis, defugint deliris de grandesa te¨°rica. El resultat (gens) paradoxal va ser que aconsegu¨ª imbricar-se minuciosament amb el seu temps i els seus quintos. El car¨¤cter del grup esdevingu¨¦ un dest¨ª: intuir-nos, dir-nos, fer-nos melodia. Els darrers concerts del 2013 al Teatre Principal de Palma foren l¡¯estaci¨® final de l¡¯InterRail C¨°smic m¨¦s divertit d¡¯una Europa de les Meravelles que s¡¯esva¨ª pel cam¨ª, una festa de vells amics i amants de facultat.

I ara ¨¦s el 2022.

Entretant, el 2010 s¡¯ha revelat reestructuraci¨®, no crisi. Hem viscut la pand¨¨mia. Han arribat el final de la Feina i el Regne de l¡¯Esgotament. Arrossegam panxa, topam amb finals de trajecte, comen?am a enterrar pares, i ens encal?a un nou paisatge econ¨°mic-cultural talment com els tifons encalcen l¡¯heroi a les pel¡¤lis de Roland Emmerich, mossegant-nos els talons. La ind¨²stria musical enterr¨¤ els seixanta a la fi: adeu, hegemonia blanca i guitarrera; hola, Llatinoam¨¨rica. Joan Miquel Oliver ha multiplicat projectes; Jaume Manresa compon atmosferes sonores admirables. Pau i Pere Debon i Joan Roca, menys visibles, han seguit inquiets durant el hiat. Aix¨ª i tot, el primer lustre escassejaren els senyals d¡¯un retorn grupal. El 2018, una trobada puntual a favor de la Llibertat d¡¯Expressi¨® els toc¨¤ la fibra: ¡°I si tornam?¡±. Han tornat.

Un minut estrobosc¨°pica consisteix en mitja hora impecable, antoniafontiana de cor, que sona a qualsevol cosa menys a oportunisme. Lletres i notes juganeres, teclats imperials, un Pau Debon madur que reconverteix la (hipot¨¨tica, ben discreta si existeix) minva vocal en redoblada eleg¨¤ncia narrativa... Si estimes el grup, has de donar les gr¨¤cies, perqu¨¨ els integrants demostren estimar-nos. Aix¨ª doncs: gr¨¤cies, al¡¤lots. Per assolir-vos cl¨¤ssics, per acceptar els galons que us corresponen sense fer un disc de creguts, per divertir-vos fent feina.

Oliver connecta amb la perip¨¨cia dels fills dels setanta o primers vuitanta

Els meus highlights entre les deu can?ons podrien ser els seg¨¹ents. L¡¯obertura amb ¡®Un minut estrobosc¨°pica¡¯ sembla un himne que s¡¯ha despenjat de Lamparetes. ¡®Amants perfectes¡¯ m¡¯entusiasma amb una hist¨°ria d¡¯amor trista que cont¨¦ dos versos clau: ¡°?s sa vida que ¨¦s una puta merda / i ¨¦s el m¨®n que se¡¯ls est¨¤ acabant¡±. ¡®Cultura silenci¡¯ es desplega com si l¡¯o?da hi reconegu¨¦s punts de fuga pict¨°rics: ¡°Sa vida normal i corrent ¨¦s lux¨²ria su?cida¡±, escriu un Oliver esc¨¨ptic amb les possibilitats futures de l¡¯illa. El tancament, ¡®Venc amb tu¡¯, parla d¡¯un altre futur incert, embullat, empreny¨®s, desplegat davant un home un punt cansat d¡¯existir (una senyora ciutadellenca deia que ¡°viure ¨¦s un problema¡±), per¨° que estima, i que decideix acompanyar a qui estima, i aix¨ª, somriu. ?s un cl¨ªmax alegre, capa? de mesclar la saviesa d¡¯un rellotger vellet amb l¡¯entusiasme orat d¡¯un pianista principiant que sign¨¦s el seu primer contracte: amenitzar amb un Casio els vespres d¡¯una cala imagin¨¤ria.

I si enyorau alpinistes, visites a Par¨ªs, passejades per la costa, Debon practicant l¡¯angl¨¨s, estiuet, neologismes mitjan?ant derivacions absurdes, diminutius amb gust de sal... No passeu pena: els trobareu. Sereu a casa.

Ara b¨¦, donat el context, per a qu¨¨ ha vingut Un minut estrobosc¨°pica, qu¨¨ vol dir-nos? Crec que la clau generacional segueix vigent a l¡¯hora d¡¯interpretar l¡¯encaix d¡¯Ant¨°nia Font en l¡¯imaginari col¡¤lectiu (i tamb¨¦ el de classe... de classe mitjana). Recuperar l¡¯ess¨¨ncia del grup confirma que el talent del cervell-Oliver, a banda de la c¨¤rrega marciana que tothom li atribueix, connecta amb la perip¨¨cia dels fills dels setanta o primers vuitanta. Un minut estrobosc¨°pica assenyala que el m¨®n se¡¯ns est¨¤ acabant, s¨ª, per¨° tamb¨¦ que ens queden ¡°zones inesperades des [...]cervell¡± (¡®Oh la la¡¯) esperant que les transformem en ¡°m¨®n¡±. L¡¯hora de la mirada interior, de recollir-se i oferir-se, de la fermesa encara fruct¨ªfera. L¡¯hora de la maduresa: aix¨° ens anuncia Ant¨°nia Font als companys de viatge.