Vocacions ef¨ªmeres

De petita, volia ser astr¨°noma. No s¨¦ qu¨¨ va sortir malament. Per¨° s¨ª que ho volia. Fins i tot ho vaig deixar escrit al meu diari, l¡¯1 de setembre del 1999. ¡°Hola diari. Espero que no et queixis, t¡¯escric gaireb¨¦ cada dia. Avui no tinc res per explicar-te, per¨° tenia ganes d¡¯escriure. Saps una cosa, diari? Quan sigui gran vull ser astr¨°noma. Ja tinc un llibre i un telescopi. Bueno, diari, ha sigut breu per¨° intens. Adeu¡±. Tot va ser breu per¨° intens. La vocaci¨® tamb¨¦.

Per¨° llavors, amb 10 anys, ho tenia tan clar que, efectivament, la meva tieta un dia em va portar a la Corunya i em va comprar un telescopi al Corte Ingl¨¦s de Cuatro Caminos, que era aquell lloc on, abans de l¡¯era Amazon, es trobaven totes les coses que no sabies on comprar. Tamb¨¦ em vaig aprendre el primer par¨¤graf de la definici¨® d¡¯astronomia d¡¯un dels volums d¡¯una enciclop¨¨dia que hi havia per casa. I vaig fer uns apunts de colors a l¡¯ordinador amb Comic Sans sobre el sistema solar. La cosa anava de deb¨°.

En un poblet gallec, de contaminaci¨® lum¨ªnica no n¡¯hi ha pas, aix¨ª que el principal enemic de l¡¯observaci¨® astron¨°mica era l¡¯orballo. Quan no plovia, de nit treia el telescopi a la porta de casa i apuntava cap a la teulada del ve¨ª, que ¨¦s on es col¡¤locava la Lluna despr¨¦s de sopar. A vegades veia cr¨¤ters al sat¨¨l¡¤lit i estrelles al voltant i li posava nom a tot. Per si no en tenien.

Volia ser astr¨°noma fins que ja no vaig voler-ho. Perqu¨¨ em vaig assabentar que s¡¯havia d¡¯estudiar Matem¨¤tiques i F¨ªsica per veure b¨¦ les estrelles i perqu¨¨ Concha Blanco, la professora de Gallec ¨Ci magn¨ªfica autora de llibres infantils¨C em va dir que escrivia molt b¨¦ i que de gran fins i tot podria arribar a ser periodista. I se¡¯m van creuar els cables. L¡¯astronomia va perdre inter¨¨s i el telescopi va acabar a les golfes.

De tant en tant, aix¨° s¨ª, encara em ve de gust mirar al cel. Com l¡¯altre dia, quan Jacinto Ant¨®n animava, en un reportatge a EL PA?S, a visitar l¡¯exposici¨® del CosmoCaixa sobre el Sol: deia que encara hi havia temps per veure¡¯l ¨Cuns 5.000 milions d¡¯anys, de fet¨C, per¨° com que soc procrastinadora de mena vaig decidir avan?ar feina i fer un forat entre setmana per anar-lo a veure. No sigui que ho vagi aparcant i en passi alguna. Com la fi del m¨®n.

I aix¨ª, un bon dimarts a la tarda, una pluja d¡¯estrelles va caure sobre els caps de la dotzena de persones que miraven al cel al Planetari del CosmoCaixa. Faltava una hora per a la visita guiada pel Sol i la projecci¨® Postals d¡¯altres mons es va convertir en l¡¯excusa perfecta per actualitzar els vells apunts en Comic Sans del sistema solar: amb imatges reals recollides per les sondes enviades al llarg de 70 anys d¡¯exploraci¨® espacial, vam sobrevolar els immensos volcans de Mart i vam navegar pels llacs de met¨¤ de Tit¨¤, una de les llunes de Saturn.

I ja al Sol, una s¡¯adonava nom¨¦s entrar que aix¨° de mirar al cel al poblet ¨¦s tradici¨® antiga: sobre una petita maqueta de Stonehenge, els raigs del sol s¡¯esmunyien entre les pedres i marcaven els solsticis i els equinoccis de les estacions. Tamb¨¦ hi havia a la sala antics rellotges de sol que han servit ¨Ci encara serveixen, a l¡¯atri de l¡¯esgl¨¦sia del meu poble, per exemple¨C per mesurar el temps. I unes lliteres obertes per guarir amb la llum solar els nens tuberculosos. O neveres terap¨¨utiques per curar les insolacions, que si en fas un gra massa, tot cansa (o fa mal). O uns banys de llum per tractar l¡¯an¨¨mia que va inventar John Harvey Kellog ¨Cs¨ª, el dels cereals¨C. I desenes de fotografies del Sol, de totes les formes, en diferents longituds d¡¯ona de llum, amb les seves taques solars i impol¡¤lut. Immens sempre. Com la vocaci¨® que vaig tenir el 1999 i despr¨¦s ja no.

Amb 10 anys, tens molt clar el que vols ser de gran. Despr¨¦s, les circumst¨¤ncies s¡¯imposen i vas sent conscient tamb¨¦ de les limitacions, per¨°, d¡¯entrada, n¡¯est¨¤s conven?ut. En aquestes edats, tot es vol molt, de deb¨° i per sempre. Fins que es deixa de voler. Sense dramatismes, tampoc. Simplement, la vocaci¨® s¡¯acaba.

Una enquesta de la Fundaci¨® Adecco a 1.800 nens d¡¯entre 4 i 16 anys va revelar que gaireb¨¦ el 25% dels nens volien ser futbolistes i el 22% de les nenes, metgesses. Tamb¨¦ policies, mestres i fins i tot youtubers, ells; i professores, perruqueres o veterin¨¤ries, elles. Ni rastre de l¡¯astronomia al top 5, tot i que l¡¯estudi, recollit per Europa Press, s¨ª que esmenta que algun volia ¡°viatjar a Mart per descobrir extraterrestres¡±. S¡¯hi assembla prou. Per¨° servidora limitava la seva vocaci¨® a l¡¯observaci¨® astron¨°mica, des de terra ferma, sense aixecar els peus de terra.

Potser la vida els desviar¨¤ una mica dels seus anhels infantils. O no, i resulta que d¡¯aqu¨ª a uns anys tindrem un fant¨¤stic planter al futbol base per tornar a passar de quarts al Mundial i un super¨¤vit de grand¨ªssimes metgesses per garantir el relleu generacional que ara amena?a el sistema sanitari. Qui sap.

Potser, al final, no anava tan desencaminada amb 10 anys i nom¨¦s he canviat el punt de mira. Perqu¨¨ observar ¨Cel m¨®n, no els astres¨C amb dist¨¤ncia i perspectiva, tot i que el telescopi continu? a les golfes; amb precisi¨®; i escriure-ho, en Comic Sans o en una llibreta arrugada, ¨¦s l¡¯ess¨¨ncia del periodisme. Ja ho deia al meu diari l¡¯1 de setembre del 1999: ¡°Tenia ganes d¡¯escriure¡±.