Invisible i a la vista de tots

All¨¤, a la cru?lla del passeig de Sant Joan amb la Diagonal, al bell mig de tot, es troba el monument a moss¨¨n Jacint Verdaguer. Les obres que des de fa temps afecten aquella part de la Diagonal, varen obligar a embolicar-lo com una instal¡¤laci¨® de Christo i Jeanne-Claude, i feia recordar la frustrada proposta d¡¯embolicar la columna de Colom all¨¤ el 1985. Ara Verdaguer torna a ser visible, i quasi podr¨ªem dir que sembla haver tornat al seu empla?ament, o senzillament hem tornat a fixar-nos en aquesta construcci¨® i ens fa pensar que all¨¤, a la vista de tots, sembla invisible. Una paradoxa semblant a la de la pintura Le Cargo noir, de Raoul Dufy, a la que un gran vaixell negre s¡¯amagava en mig la rada de La Sainte-Adresse, sota la llum encegadora del sol de migdia, que Dufy afirmava que era negre.

La singularitat d¡¯aquesta transitada cru?lla que ens expulsa del centre i ens obliga a caminar per les vores, mentre sortegem les proves d¡¯aquesta gimcana i que potser ¨¦s l¡¯evid¨¨ncia que ens han expulsat del carrer com a espai on ens reconeixem, ¨¦s el seu monument. Potser hi ha altres llocs aix¨ª a la ciutat, com l¡¯esmentat Colom, i un altre ¨¦s sens dubte la pla?a d¡¯Espanya, on tampoc podem guanyar el centre m¨¦s que furtivament. Llocs com aquests semblen compensar la seva hostilitat amb aquests grups escult¨°rics centrals que representen l¡¯expressi¨® compacta d¡¯un lloc. Espais a?llats enmig de tot, que mostren un cam¨ª al reconstruir amb tan poc, un veritable espai de vocaci¨® intima com aquest.

Un espai que, quan veiem una de les reixes obertes, ens crida a entrar-hi un dia (un diumenge, quin dia si no?). En entrar la recompensa ¨¦s immediata i ho ¨¦s pel fet de provar coses que no estan a l¡¯abast habitualment. All¨¤, en un lloc estrany, una pla?a amb m¨¦s costats buits, que no plens, mal definida per l¡¯amplada de sis boques de carrers... en mig de tot, s¡¯aixeca aquesta singular construcci¨® que acull als curiosos furtius, un espai central conceptualment als ant¨ªpodes d¡¯un altre, les clavegueres, un espai lineal, una semblan?a sim¨¨trica a l¡¯extrem urb¨¤ dels nostres intestins, que es podia visitar a tocar all¨¤ mateix, fins a l¡¯arribada de la covid. I ens preguntem: Qu¨¨ inspiren els llocs que, encara a la vista i sobreexposats, quan s¨®n un dia visitats furtivament, no s¨®n el que creiem veure? El fet de veure¡¯ls sempre a dist¨¤ncia, fa que quan ens hi acostem o, com en aquest cas, hi entrem, ens fan enfrontar a la veritable mida de les coses i que ens empetitim al costat dels xiprers que ens semblaven a escala urbana, per¨° no aix¨ª, frec a frec, igual que la columna amb els seus carreus, que quan deixa el seu habitual lloc a la perspectiva de la qual forma part, ¨¦s gegant.

El monument a Verdaguer li deu alguna cosa a la pintura Die toteninsel (L¡¯illa dels morts), del pintor su¨ªs Arnold B?cklin, que representa un illot petri, amb forma de cassola oberta en un extrem, les obertures dels n¨ªnxols buidats directament a la pedra, la corona de xiprers que al centre i la figura dempeus sobre la barca. Tot en aquesta pintura ressona en el monument al centre de la cru?lla, amb el seu recinte esculpit i les seves obertures, que en la seva condici¨® d¡¯illa enmig dels carrers, replica el mateix t¨ªtol de la pintura de B?cklin. En veure algunes fotografies del monument quan va ser inaugurat all¨¤ el 1924, aquest tenia una base ondulant amb cinc graons a tot el seu voltant, que permetia apreciar millor la condici¨® emergent pr¨°pia d¡¯una illa. Potser aprofitant les obres que all¨¤ es duen a terme i ara que la ciutat s¡¯ha proposat reduir el tr¨¤fic rodat, es podria parar m¨¦s atenci¨® a aquest espai dins d¡¯un espai, reconstruir les escales que l¡¯envoltaven i treure aquest monument i el seu interior de l¡¯aband¨® i des¨ªdia que mostra actualment i potser de tant en tant obrir-lo als incr¨¨duls.