La singularitat de Tarradellas

"Era un autodidacte il¡¤lustrat, treballador incansable, instintiu i apassionat, sovint autoritari, per¨° amb un do de gents inigualable i una voluntat de ferro¡±. Aquesta definici¨® del metge i pol¨ªtic lleidat¨¤ Humbert Torres descriu amb precisi¨® Josep Tarradellas Joan (1899-1988), baula protagonista dels dos per¨ªodes d¡¯autogovern catal¨¤, separats per 40 anys d¡¯exili, d¡¯esperances, maledic¨¨ncies i conspiracions. Biografiar el m¨ªtic president era encara un dels grans reptes pendents de la historiografia catalana. Conscient de l¡¯envit, Joan Esculies (Manresa, 1976) ha anat acumulant aproximacions a la seva figura i entorn pol¨ªtic, fins a convertir-se en l¡¯historiador m¨¦s ben preparat per tra?ar-ne un relat omnicomprensiu, desfer malentesos i oferir un primer judici equilibrat sobre el seu pensament i actuaci¨®.

Amb tot, captiu dels coneixements acumulats i del ric arxiu constru?t pel mateix Tarradellas ¨Cper V¨¢zquez Montalb¨¢n, ¡°el president que ha escrit m¨¦s cartes del m¨®n¡±¨C, l¡¯Esculies historiador i erudit s¡¯imposa en exc¨¦s a l¡¯assagista i l¡¯escriptor. Aix¨ª, la detallada cronologia agrairia m¨¦s s¨ªntesi, tot i que aquesta mateixa prolixitat converteix l¡¯obra en una font incalculable d¡¯informacions sobre les interioritats de la pol¨ªtica catalana del segle XX.

A difer¨¨ncia de la resta de la seva generaci¨® pol¨ªtica, Tarradellas s¡¯acostava m¨¦s a la idea del self-made man estatunidenca. Amb ¡°una ideologia catalanista, republicana i nacionalista poc definida¡±, el distintiu era ¡°la translaci¨® de la seva pr¨¤ctica professional a la pol¨ªtica¡±. El seu pragmatisme, juntament amb la seva independ¨¨ncia econ¨°mica, el van fer al¡¤l¨¨rgic al tacticisme, al politiqueig i a les entel¨¨quies ideal¨ªstiques. En canvi, la feina met¨°dica i ¡°la seva capacitat de posar-se a la pell de l¡¯altre¡± li van permetre un r¨¤pid ascens, culminat amb l¡¯exercici com a conseller primer durant la Guerra Civil.

Inoculat amb el virus de la pol¨ªtica, aquesta va esdevenir aleshores la seva prioritat vital, per damunt de la carrera professional, el patrimoni i, sovint, la fam¨ªlia. Superats els convulsos primers temps lluny de Catalunya, el 1954 assolia la presid¨¨ncia. Contra pron¨°stic i malgrat les dificultats, un Tarradellas m¨¦s individualista que mai va saber preservar la instituci¨®. A difer¨¨ncia de la resta de l¡¯exili, va esfor?ar-se per seguir connectat amb els fets i els nous l¨ªders interiors, veient-se no nom¨¦s com a ¡°part¨ªcip del futur, sin¨® sobretot protagonista, malgrat la seva edat¡±. L¡¯oportunitat sorgia el 23 d¡¯octubre del 1977 amb el retorn a Barcelona com a president.

Com explica Esculies, el pragmatisme dels inicis m¨¦s l¡¯experi¨¨ncia humana i de govern acumulades li van permetre transformar les fragilitats del govern Su¨¢rez ¨Camb el ¡°cas catal¨¤¡± com a prova del cot¨® de la seva credibilitat democr¨¤tica¨C, de l¡¯oposici¨® catalana ¨Cmancada de compet¨¨ncia de govern¨C, i de pr¨°pies en benefici de la recuperaci¨® de l¡¯autogovern en un acord previ a la mateixa Constituci¨® que reconnectava amb l¡¯imaginari republic¨¤. De ser pr¨¤cticament un desconegut, Tarradellas es convertia de sobte en el referent de la pol¨ªtica catalana i, en part, espanyola.

Sense el carisma hegem¨°nic dels seus admirats Maci¨¤ i De Gaulle, Tarradellas insistia en una recepta pol¨ªtica regida per l¡¯exig¨¨ncia d¡¯unitat interna ¨Ca ser possible sota el seu lideratge¨C i per la convicci¨® sobre la necessitat d¡¯entendre¡¯s amb Espanya; i en una actuaci¨® de govern guiada per la import¨¤ncia de la imatge, l¡¯assumpci¨® del m¨¤xim de responsabilitats i la rendici¨® de comptes. Aleshores com ara, davant d¡¯absoluts ideol¨°gics i salvadors patri¨°tics, el tarradellisme es concretava en una certa manera de fer: governar i ¨Ccom subratllarien Bricall i Sureda, els darrers tarradellistes¨C governar b¨¦.