¡°Tarradellas no t¨¦ el m¨ªnim concepte del que ¨¦s una administraci¨® moderna¡±

Desenvolupa una activitat de petit caporal. I la seva estrat¨¨gia o t¨¤ctica pol¨ªtica, tan caracter¨ªstica fins ara, l¡¯ha substitu?t per un despotisme arbitrari i sense un sentit pr¨¤ctic. Anem cap a un frac¨¤s estrepit¨®s¡±. El 27 d¡¯abril de 1978, Frederic Rahola i d¡¯Espona, conseller de Governaci¨® del govern de la Generalitat provisional de Catalunya, estava fart de la manera de treballar del seu president, Josep Tarradellas, retornat de l¡¯exili l¡¯octubre anterior.

Quadern ha tingut acc¨¦s al dietari in¨¨dit que Rahola va escriure entre gener i abril de 1978. La seva besneta, Mariona Rahola Codina, el va trobar cercant material per fer un treball de recerca hist¨°rica de segon de batxillerat a l¡¯Escola Sant Gregori de Barcelona, el curs passat. Les anotacions s¨®n la cr¨°nica d¡¯un desenc¨ªs.

Rahola era l¡¯¨²nica figura pol¨ªtica, juntament amb el periodista i pol¨ªtic Carles Sent¨ªs, que tractava Tarradellas de tu. Advocat, quinze anys m¨¦s jove, li havia fet de secretari a la conselleria de Finances durant la Guerra Civil. Retornat de l¡¯exili el 1942, va fundar Editorial Teide amb el seu cunyat, Jaume Vicens Vives, i va exercir d¡¯enlla? de Sant-Martin-le-Beau amb Catalunya.

El 5 de novembre de 1977, Tarradellas, ingressat a l¡¯hospital i tement el pitjor, va nomenar-lo conseller de la Presid¨¨ncia. Aleshores van comen?ar els recels cap a ell, com va explicar Josep Maria Bricall a Mem¨°ria d¡¯un silenci (2003). Un mes despr¨¦s, el president va nomenar el seu primer govern amb Rahola a Governaci¨®. Una cartera sobre la qual aquest reconeixia que ¡°no hi entenc¡± i que no hauria d¡¯haver acceptat perqu¨¨ era molt pol¨ªtica. Les notes donen joc a un seguit de matisos sobre la visi¨® que es t¨¦ de Tarradellas i la seva gesti¨® despr¨¦s del retorn.

Pel pendent. En comen?ar el gener de 1978, Rahola treballa en el Reglament de R¨¨gim Interior de la Generalitat que ha de regular l¡¯organitzaci¨® i el funcionament dels ¨°rgans de govern i administraci¨® de la instituci¨® fins que no entrin en vigor les normes de l¡¯Estatut d¡¯autonomia. ¡°El president cada dia prescindeix m¨¦s de mi¡±, anota, i troba que a la Casa dels Canonges ¡°no s¡¯hi pot entrar [perqu¨¨] els papers el treuen, totes les taules, incl¨²s la del menjador, n¡¯estan plenes, semblen aut¨¨ntics pallers de papers; des de fa una setmana que ha de dinar al segon pis amb una tauleta port¨¤til¡±.

Tarradellas ¡°no t¨¦ el m¨ªnim concepte del que ¨¦s una administraci¨® moderna¡± i ¡°pret¨¦n controlar-ho tot¡±. Redactant una nota de premsa, ¡°el presi s¡¯ha adormit¡±. Quan es desperta, ¡°l¡¯ha canviat de dalt a baix, tres hores perdudes¡±. Cada dia el troba ¡°m¨¦s cansat; malgrat aix¨°, no confia en entregar les funcions¡±. El 30 de gener, Tarradellas deixa anar al Consell Executiu que no ha vist el text del Reglament fins aquest dia, cosa que no ¨¦s certa, i que en demanar¨¤ un dictamen jur¨ªdic. ¡°L¡¯estupor¡± per la desqualificaci¨® p¨²blica de Rahola ¡°¨¦s general¡± i l¡¯1 de febrer el conseller presenta la segona carta de dimissi¨® en dos mesos, que no se li accepta.

La por a un partit del president. Els partits ataquen el president, escriu Rahola. ¡°Tenen por que sorgeixi algun grup pol¨ªtic en les pr¨°ximes eleccions¡±. Les formacions creuen que Tarradellas no t¨¦ pressa per aprovar un text estatutari que li escur?ar¨¤ el mandat. Per¨° segons Rahola, tampoc els partits, sobretot ¡°els marxistes¡±, desitgen que la Generalitat aconsegueixi traspassos del govern d¡¯Adolfo Su¨¢rez abans d¡¯aprovar l¡¯Estatut, perqu¨¨ serien un trumfo per a Tarradellas. De tota manera, Rahola troba que aquest ¡°sembla que no vol lluitar en unes pr¨°ximes eleccions¡±.

El president encarrega el Reglament a Manuel Ort¨ªnez, Bricall i Jordi Petit Fontser¨¨, que esporguen la proposta de Rahola. L¡¯article 4 del nou text estableix que les actuacions de la Generalitat es comunicaran en catal¨¤ i en castell¨¤. Segons Rahola, el president admet que no defensar l¡¯exclusivitat del catal¨¤ ¨¦s un error, per¨° no ho fa modificar. L¡¯aprovaci¨® del nou Reglament a mitjan mar? constata el seu frac¨¤s.

A finals de mes, Rahola sentencia que a Tarradellas ¡°li ha importat m¨¦s mantenir la seva autoritat dins la Diputaci¨®¡± de Barcelona ¡ªque tamb¨¦ presideix perqu¨¨ li dona la base administrativa i econ¨°mica per bastir la Generalitat provisional¡ª que el trasp¨¤s de compet¨¨ncies de les diputacions. El president, per¨°, com va explicar Bricall, s¨ª que volia que la Generalitat les absorb¨ªs. Era l¡¯Estat que s¡¯hi negava.

L¡¯amistat no ¨¦s una p¨°lissa. Al setembre de 1978, Rahola fa una anotaci¨® final despr¨¦s de mesos en silenci. ¡°El concepte que tenia d¡¯ell m¡¯impedia entendre la pol¨ªtica que seguia que va comen?ar buscant el suport dels pol¨ªtics del r¨¨gim franquista. Les seves toler¨¤ncies amb els ajuntaments i autoritats civils i militars amb els quals tenia m¨¦s atencions que amb la gent i pol¨ªtics de l¡¯oposici¨® i els que l¡¯havien ajudat a retornar. La seva entrega a Su¨¢rez ha estat total¡±.

El titular de Governaci¨® presenta un projecte de divisi¨® territorial de Catalunya que pret¨¦n restablir les comarques del per¨ªode republic¨¤ sense tenir en compte les compet¨¨ncies jur¨ªdiques de la Generalitat. A l¡¯executiu ning¨² n¡¯est¨¤ informat. Final de trajecte. Rahola dimiteix el 16 d¡¯octubre. En la seva acceptaci¨®, Tarradellas li recrimina una actuaci¨® massa unilateral. El troba victimista. S¡¯ha equivocat, li diu, ¡°al pensar que l¡¯amistat ¨¦s una p¨°lissa d¡¯assegurances¡±.

El que no li va dir, per¨° l¡¯entorn del president coneixia, era que els recels cap a Rahola venien des de l¡¯inici perqu¨¨ explicava a la seva esposa Carme Aguad¨¦ Cort¨¦s ¡ªfilla de l¡¯exalcalde d¡¯ERC de Barcelona, Jaume Aiguader¡ª i als fills les interioritats del Consell Executiu. Sovint aquests comentaris transcendien fora de casa i Tarradellas, per no enfrontar-se al seu amic, l¡¯havia comen?at a evitar i a eliminar-lo de reunions transcendents. Aix¨°, per¨°, tampoc no els va estalviar, com constata el dietari, que despr¨¦s de 42 anys la seva amistat es malmet¨¦s.

Joan Esculies ¨¦s autor de Josep Tarradellas (1899-1936). Dels or¨ªgens a la Rep¨²blica i d¡¯una biografia del pol¨ªtic de propera aparici¨® a RBA.