La moral impl¨ªcita del Don Giovanni del Liceu

El 5 de mar? de 2022 vam fer l¡¯espectacle Sopar de pedres al Teatre Municipal de Girona, un xou gastron¨°mic, circense, musical i po¨¨tic carregat de refer¨¨ncies l¨ªtiques, la introducci¨® del qual ¨¦s una llarga dissertaci¨® d¡¯un servidor sobre el tema del convidat de pedra, la llegenda que diu que la falta de respecte als difunts implica una venjan?a d¡¯ultratomba.

La idea que maltractar una sepultura o menysprear la mem¨°ria dels morts et pot tornar en forma d¡¯espectre rancuni¨®s ¨¦s d¡¯una fe absoluta en la immortalitat de l¡¯¨¤nima. ?s m¨¦s: suposa que hom tindr¨¤, un cop mort, el poder per fer-se present entre els vius nom¨¦s per la necessitat de picar-los el crost¨®, encara que sigui amb la corpore?tat d¡¯una est¨¤tua. ?s una combinaci¨® interessant de la idea punitiva de l¡¯home del sac (no molestis els morts, que s¡¯hi tornaran) i l¡¯esperan?a de poder seguir replicant com a entitat et¨¨ria (les meves obsessions perduraran perqu¨¨ ser¨¦ un corc¨® des del m¨¦s-enll¨¤).

Aquest mite de la connexi¨® entre morts i vius a Europa va quedar lligat a la figura del llibert¨ª irredempt, aquell que no t¨¦ cap escr¨²pol per aconseguir els seus objectius i desdenya les imposicions morals que retallen la satisfacci¨® dels seus impulsos. El seductor Don Joan, doncs, topa sempre amb la figura del pare protector, el comanador, que vigila la puresa de la seva filla a capa i espasa o a trav¨¦s de poders fantasmag¨°rics. ?s un combinat magn¨ªfic: el pare, la filla i el profanador. Vet aqu¨ª la paraula que ho lliga tot: profanar!

El prof¨¤ ¨¦s qui est¨¤ mancat d¡¯un coneixement, qui est¨¤ fora de la llei, qui s¡¯allunya d¡¯all¨° sagrat i, per tant, embruta els honors i falta al dec¨°rum. El profanador ¨¦s aquell que vol apartar de la rectitud, del cam¨ª desitjat, la verge pura i el pl¨¤cid cad¨¤ver, vol tacar els cossos en la seva pau i la seva dec¨¨ncia. I la just¨ªcia el rebutja emparada en els bons costums, en la moral comuna: no s¨®n tolerables ni el violador ni l¡¯exhumador.

La manera de posar l¨ªmits dient que el cos ¨¦s sagrat funciona, per¨° porta a creure que al darrere hi ha una c¨¤rrega de rigorisme de predicador. Aquesta convicci¨® ¨¦s molt evident en el Don Giovanni que s¡¯ha representat aquests dies al Gran Teatre del Liceu, on Victor Alexandre i Antoine Fontaine han vestit els cors infernals del final de l¡¯¨°pera amb sotana, com si aquest moralitzar fos d¡¯exclusiva capellanesca. La producci¨®, en conjunt, semblava preferir l¡¯esbargiment de Don Giovanni, amb un aire desinhibit molt evident en el Leporello descarat i simp¨¤tic de Robert Gleadow. El contrast vindria amb l¡¯aplom i la distinci¨® de la Donna Anna de Iulia Maria Dan, per¨° plana el dubte sobre si el joc seductor i bandarra ¨¦s passable. Com podem mantenir-nos entre la irrever¨¨ncia i el pudor?