Resposta a Laura Freixas: Alerta!

A una senyora que es diu Laura Freixas i que t¨¦ m¨¦s de trenta mil seguidors a Twitter i v¨¦s a saber quants m¨¦s a Instagram; a aquesta dona que es defineix p¨²blicament com a mare, escriptora i feminista; a aquesta senyora que recorda que va ser presidenta de l¡¯Asociaci¨®n Cl¨¢sicas y Modernas, que es veu que ¨¦s una associaci¨® que treballa incansablement "para la igualdad de g¨¦nero en la cultura"; a aquesta dona que ha escrit una muntanya de llibres, alguns amb t¨ªtols que fan m¨¦s aviat bona pinta (El asesino en la mu?eca, Todos llevan m¨¢scara o ?Que hacemos con Lolita? Argumentos y batallas en torno a las mujeres y la cultura, entre d¡¯altres), a aquesta dona li sembla que les persones trans "han invadido nuestros espacios" (m¡¯imagino que el plural fa refer¨¨ncia a les dones que hem nascut dones i que aix¨ª ens hi sentim), tot i que confessa que "acog¨ª la existencia de las personas trans con simpat¨ªa". ?s que ¨¦s tan innoble, dir aix¨°, que un cop superat el furor, t¡¯agafa un atac de riure que cura. Ja s¨¦ que un estirabot d¡¯una envergadura reaccion¨¤ria com aquesta no fa cap gr¨¤cia ni una, per¨° ¨¦s que aix¨° ja ¨¦s el comble. L¡¯entrevista va ser publicada al Diario.es el passat 29 d¡¯abril.

El problema no ¨¦s nom¨¦s l¡¯essencialitzaci¨® d¡¯arrel heideggeriana i passada de voltes d¡¯un nosaltres-les-dones que formaria una massa compacta i abstracta, un conjunt fonamentalment ajuntat i b¨¤sicament poc divers, un bloc uniforme que gaireb¨¦ traspunta la puresa d¡¯un element qu¨ªmic. Basta fer un cop d¡¯ull a la hist¨°ria recent per veure on desemboca aquesta mena de tractament dels ¨¦ssers humans. Alerta.

El problema tampoc no ¨¦s nom¨¦s el perill que representa una idea com "acollir l¡¯exist¨¨ncia" d¡¯alg¨². Freixas explica que va acceptar la realitat de les persones trans amb bona actitud. Encara l¡¯haurem d¡¯aplaudir per no haver insultat ning¨² o per haver practicat aquesta cosa tan civilitzada de ser mig amable i de no tirar la cavalleria per sobre a determinades persones. Com si l¡¯exist¨¨ncia dels trans hagu¨¦s de ser avalada per alg¨². Com si la seva exist¨¨ncia requer¨ªs de ser legitimada per un ens superior, per un discurs acad¨¨mic, per una maquin¨¤ria institucional o per una artilleria normativa. En el fons, aix¨° de Freixas, com aix¨° de la gran majoria de heideggerians, ¨¦s directament religi¨®s.

Una religiositat anal¨ªtica, cal dir-ho, que no representa cap problema ni quan s¡¯ensenyen les cartes i es parla de fe. Penso de deb¨° que mirar-se la religiositat per damunt de l¡¯espatlla i com un pensament que no t¨¦ res a veure amb l¡¯especulaci¨® m¨¦s severa, ¨¦s molt trist, arrogant i rid¨ªcul.

Ara b¨¦, la religiositat que traspunta de l¡¯entrevista a Freixas i de la gran majoria de heideggerians (i no oblidem que de feministes n¡¯hi ha moltes), ¨¦s diferent i em sembla tramposa. S¡¯omplen la boca de coses com ara ontologia, tombarelles sem¨¤ntiques, desvetllaments, verbs ¨¦sser que exclouen totes les lleng¨¹es en qu¨¨ aquest no ¨¦s l¡¯auxiliar determinant o autenticitats grecollatines, per¨° al final tot ¨¦s m¨¤gia autorit¨¤ria: o t¡¯hi adhereixes o en quedes fora. S¨®n discursos que enceguen i, encara pitjor, s¨®n sermons que fascinen, que fetillen, que segresten.

Jeanne Hersch, escriptora i fil¨°sofa, traductora i membre d¡¯una fam¨ªlia jueva del Bund (un partit socialista que, des de final del XIX, agrupava jueus obrers de Litu¨¤nia, Pol¨°nia i R¨²ssia, que tenia una concepci¨® laica de la cultura jueva i que tenia, com a pilars fonamentals, la just¨ªcia social, la llibertat democr¨¤tica i la solidaritat internacional), basteix tota una obra que crec que es podria qualificar tranquil¡¤lament de resist¨¨ncia a l¡¯ontologia i, en ¨²ltima inst¨¤ncia, de debat cr¨ªtic i intens amb la filosofia de Heidegger.

Si Heidegger es fa fam¨®s amb ?sser i temps, la tesi doctoral de Hersch s¡¯intitula L¡¯?sser i la forma (una imputaci¨® a una de les obres guru amb m¨¦s descend¨¨ncia del segle XX que la gran majoria de facultats de filosofia s¡¯han dedicat a ocultar). Sobre la bomba de rellotgeria que s¨®n els discursos que fascinen, Hersch explica, despr¨¦s d¡¯assistir a un curs impartit per Heidegger el 1933 a Friburg, que el gran fil¨°sof del XX, presenta els pensaments "sense justificaci¨®" i que, escoltant-lo, "s¡¯assisteix a alguna cosa que sembla una profecia: o la reconeixem [...] o ens quedem fora, entre els an¨°nims", els inaut¨¨ntics. Alerta de nou.

Enfront d¡¯aix¨°, Hersch conclou que un pensament aix¨ª s¡¯havia d¡¯expressar amb un "to estranyament autoritari" i que ¨¦s natural que desemboqu¨¦s en "una mena de teologia de la paraula po¨¨tica" que acabaria fornint d¡¯eines filos¨°fiques el nazisme. Theodor W. Adorno, a Ontologia i dial¨¨ctica. Lli?ons sobre la filosofia de Heidegger, llegeix Heidegger des d¡¯un prisma semblant.

?s evident que Freixas no ¨¦s nazi. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s evident que afirmacions com "me parece estupendo que se maquillen, se pongan falda o lo que quieran pero no veo por qu¨¦ tienen que ser considerados mujeres" donen ales a l¡¯extrema dreta i, si en donen a l¡¯extrema dreta, en donen a la viol¨¨ncia. Perqu¨¨ aix¨° que diu Freixas no ¨¦s nom¨¦s denigrar les persones trans a cops de reduccionisme pat¨¨tic. Aix¨° tamb¨¦ ¨¦s posar en dubte la llibertat individual de considerar-se el que et doni la sant¨ªssima gana. Aix¨°, per tant, no ¨¦s exactament una opini¨® que pot ser confrontada. Aix¨° ¨¦s una idea desp¨°tica i, com a tal, ha de ser refutada amb el cap i, si cal i si es pot, tamb¨¦ amb el cor.

A mi, una idea com "acceptar l¡¯exist¨¨ncia" d¡¯alg¨², em sembla que forma part d¡¯aquesta escola antihuman¨ªstica de frase llampant i d¡¯¨¨tica curta. Les persones trans existeixen i prou. Viuen i s¨®n. Ning¨² no ha d¡¯avalar la seva exist¨¨ncia i si alg¨² ho fa ¨¦s perqu¨¨ la seva pres¨¨ncia en el m¨®n la molesta, la incomoda, la trasbalsa. No tinc cap ganes de fer hip¨°tesis de psicoanal¨ªtica barata, per¨° ¨¦s bastant obvi que les f¨°bies de la mena que siguin provenen d¡¯un desig mal pa?t o d¡¯un trauma enfosquit.

Deia, per¨°, que el problema no ¨¦s nom¨¦s l¡¯essencialisme que tracta les dones en bloc ni la idea que l¡¯exist¨¨ncia d¡¯alg¨² necessiti de la teva admissi¨®. El problema ¨¦s que, parlant en passat, "acog¨ª la existencia de las persones trans", es veu clarament que la senyora Freixas es pensa que la transsexualitat no ha existit des de sempre i que es tracta d¡¯una gent que ha arribat al planeta fa nom¨¦s quatre dies. Deu pensar que s¨®n extraterrestres moderns que se sumen al carro i que tenen la missi¨® de robar el terreny a les dones. ?s aix¨° el que em fa riure. La resta, no.

?s tan greu, deixar anar que les persones trans "dicen que no van al ba?o de hombres porque les pueden agredir, pero claro, si van a nuestros ba?os nos pueden agredir a nosotras"; ¨¦s una acusaci¨® tan grollera, que des d¡¯aqu¨ª m¡¯agafen moltes ganes de preguntar-li a Freixas com va tenir el valor de moure els rols tradicionals de g¨¨nere en un llibre com Sylvia Plath y Ted Hughes. ?Genio y musa? ?genia y muso? ?genia y genio? Ara imagina¡¯t, senyora Freixas, que anem al lavabo i el "muso" de qu¨¨ parles ens agredeix.