Resposta a Blanca Llum Vidal, tan fosca!

M¡¯ha fet molta gr¨¤cia l¡¯article que una senyora que es diu Blanca Llum Vidal ha tingut l¡¯amabilitat de consagrar-me, a Quadern. El tema n¡¯¨¦s una entrevista meva publicada a eldiario.es el 29 d¡¯abril passat, on jo parlava de les persones trans i l¡¯autoidentificaci¨® de g¨¨nere.

Em fan gr¨¤cia moltes coses del seu article, per¨° d¡¯entrada, el pre¨¤mbul. La senyora Blanca Llum considera convenient posar el focus sobre la meva biografia, donant-ne detalls com la meva condici¨® de mare o els t¨ªtols del meus llibres. Qu¨¨ t¨¦ a veure, aix¨°, amb el tema en discussi¨®?, ens podriem preguntar. Els oferir¨¦ despr¨¦s la meva hip¨°tesi; per ara, vull entrar en l¡¯article pr¨°piament dit.

Confesso que no ¨¦s f¨¤cil. Perqu¨¨, qu¨¨ estem discutint? Una cosa molt concreta: l¡¯avantprojecte de ¡°llei trans¡± espanyola que est¨¢¨¤ en tramitaci¨®, l¡¯article fonamental de la qual diu: ¡°Toda persona de nacionalidad espa?ola mayor de diecis¨¦is a?os podr¨¢ solicitar ante el Registro Civil la rectificaci¨®n de la menci¨®n registral del sexo. (...). El ejercicio del derecho a la rectificaci¨®n registral de la menci¨®n relativa al sexo en ning¨²n caso podr¨¢ estar condicionado a la previa exhibici¨®n de informe m¨¦dico o psicol¨®gico relativo a la disconformidad con el sexo mencionado en la inscripci¨®n de nacimiento, ni a la previa modificaci¨®n de la apariencia o funci¨®n corporal de la persona a trav¨¦s de procedimientos m¨¦dicos, quir¨²rgicos o de otra ¨ªndole¡± (article 37). ?s la traducci¨® jur¨ªdica del mateix principi que la senyora Vidal enuncia amb un llenguatge, diguem, m¨¦s planer: ¡°la llibertat individual de considerar-se el que et doni la sant¨ªssima gana¡±.

Les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯una disposici¨® com aquesta s¨®n, ¨°bviament, gegantines. Totes les societats han reconegut al sexe (la divis¨® de l¡¯esp¨¨cie humana en dos grups, mascles i femelles) una inmensa rellev¨¤ncia en ¨¤mbits fonamentals: social, jur¨ªdic, pol¨ªtic... a m¨¦s, est¨¤ clar, del biol¨°gic. D¡¯entrada, considerar el sexe com a elegible t¨¦ efectes pr¨¤ctics tan problem¨¤tics com, per exemple, que declarant-se dones (recordem: sense cap requisit), els homes esportistes puguin competir en equips femenins, els pol¨ªtics ocupar els llocs que corresponen a dones en els grups paritaris, els presos anar a presons de dones, i qualsevol home (amb DNI canviat o sense, perqu¨¨ ning¨²n no demana el DNI a l¡¯entrada) fer ¨²s de lavabos o vestuaris femenins. Tot aix¨° ja passa en pa?sos que han aprovat lleis similars.

A un altre nivell, l¡¯anomenada ¡°llei trans¡± converteix en paper mullat les estad¨ªstiques que fins ara ens han perm¨¨s con¨¨ixer la situaci¨® d¡¯homes i dones. I aix¨°, al seu torn, fa impossibles les pol¨ªtiques d¡¯igualtat. Com saber si les dones guanyen m¨¦s o menys que els homes, si ¡°dona¡± i ¡°home¡± es tornen conceptes buits, sense significat? Com lluitar contra la viol¨¨ncia masclista, si no sabem qui s¡¯ha de protegir? Com corregir la penalitzaci¨® laboral que pateixen les dones pel fet de tenir fills, si ¡°dona¡± ja no vol dir ¡°la que ¨¦s (o ¨¦s vista com) potencialment mare¡±?...

Per les nostres experi¨¨ncies corporals, pel significat que la societat els atribueix, per la nostra hist¨°ria compartida... les dones formem un subjecte pol¨ªtic. El denominador com¨² que ens uneix ¨¦s un cos (sexe) que el patriarcat fa servir com a criteri per destinar-nos, volguem o no, a un cert lloc a la societat (g¨¨nere): guanyar menys que els homes, ser sexualitzades, ser v¨ªctimes potencials de viol¨¨ncia, fer-nos c¨¤rrec gratu?tament de les tasques dom¨¨stiques i responsabilitats familiars... Aquest subjecte pol¨ªtic, la ¡°llei trans¡± l¡¯esmicola, el buida, el fa impossible (poso ¡°llei trans¡± entre cometes perqu¨¨ no ¨¦s una llei pels trans, sigui aix¨° el que sigui, sino per tota la poblaci¨®). De pas, nega una evidencia cient¨ªfica com ¨¦s el sexe biol¨°gic, i ja posats a fer, nega la realitat objectiva, substitu?da per percepcions subjectives amb for?a de llei.

I de tot aix¨° qu¨¨ en diu la senyora Vidal?

Res. Com molta gent que comparteix la seva posici¨®, no hi entra. I ben fet que fa, perqu¨¨ ¨¦s complicat defensar -per donar un exemple, el de l¡¯esport- que un nedador que ocupa el lloc 462 al r¨¤nking passi a ocupar el n¨²mero 1 declarant-se nedadora, o que en el rugbi femen¨ª hi participin ¡°dones¡±, biol¨°gicament homes, que a m¨¦s de guanyar m¨¦s f¨¤cilment, poden provocar lesions -sense intenci¨®- a les jugadores. Tamb¨¦ seria complicat, me¡¯n faig c¨¤rrec, conv¨¨ncer-nos que ¨¦s fant¨¤stic aix¨° que est¨¤ passant: que per fer m¨¦s convincent el ¡°canvi de sexe¡± (un impossible), noies i nois sans s¡¯amputin membres, s¡¯hormonin i es converteixin en adults est¨¨rils, amb sexualitat limitada i dependents de medicaci¨® tota la vida.

Per no discutir aix¨°, per no rebaixar-se a parlar de coses tan prosaiques com els efectes dels bloquejadors de la pubertat o les estad¨ªstiques que demostren que hi ha moltes m¨¦s agressions a vestuaris mixtes que als que s¨®n nom¨¦s de dones (biol¨°giques), ¨¦s millor llen?ar pilotes fora. ?s el que fa la senyora Vidal, i ho fa per dues vies, molt utilitzades pels de la seva corda.

Primera via: apel.lar a les emocions i als judicis (sumar¨ªssims) morals. A l¡¯entrevista, jo declarava: ¡°acog¨ª la existencia de personas trans con simpat¨ªa¡±. Amb una l¨°gica impressionant, ella qualifica la frase d¡¯"innoble¡± (sic). M¨¦s endavant, i falsificant les meves paraules (diu que jo he dit ¡°acept¨¦ la existencia¡±), m¡¯atribueix una...

A veure: quina paraula trob¨¤vem a faltar? Quin terme ens estranyava molt¨ªssim que encara no hagu¨¦s sortit?

Efectivament: ¡°f¨°bia¡±! Bingo!

No tinc idees, no tinc arguments, no penso: pateixo ¡°f¨°bies¡±. Ara entenc aquesta d¨¨ria de capbussar-se en la meva vida: busca, diu, ¡°un desig mal pa?t o un trauma¡±. Ai, quin neguit, tenir un inconscient tan fosc! Quina impaci¨¨ncia que la Blanca Llum de la Veritat m¡¯il.lumini!

Segona via: enfosquir-ho tot, emprant un obscur llenguatge filos¨°fic que deixi k.o. als oponents. Per aix¨° va molt b¨¦ Judith Butler, autora amb ben guanyada fama d¡¯il.legible. Per¨° com que est¨¤ molt vista, la senyora Vidal ha buscat un altre referent, Heidegger. M¡¯acusa d¡¯"essencialitzaci¨® d¡¯arrel heideggeriana¡±, d¡¯"ontologia, tombarelles sem¨¤ntiques, desvetllaments, auxiliar determinant, autenticitats grecollatines¡± -embolica que fa fort!-, de ¡°teolog¨ªa de la paraula po¨¨tica¡± -mira, aix¨° ¨¦s bonic... ai, no, que ¡°...acabaria fornint d¡¯eines filos¨°fiques el nazisme¡±-, i per si no n¡¯hi hagu¨¦s prou, de ¡°m¨¤gia autorit¨¤ria¡±.

Deu suposar que en aquest terreny, no li puc contestar. I t¨¦ tota la ra¨®: s¨®c llicenciada en Dret; de filosofia, no hi entenc un borrall. Per¨° em fa moltissima gr¨¤cia que una persona que creu, com ella, que un senyor qualsevol, nom¨¦s pronunciant (amb fe, aix¨° s¨ª) la f¨®rmula m¨¤gica: ¡°Soc dona¡± es converteix ipso facto en dona, m¡¯acusi, a mi, de ¡°m¨¤gia¡±.