¡®Gent de merda¡¯, un p¨°dcast normal

Si papalloneges entre els p¨°d?casts en catal¨¤ m¨¦s destacats, topar¨¤s amb la veu d¡¯una noia que envia una nota de veu a les seves amigues, seguida d¡¯una falca que t¡¯informa que la Cl¨¤udia Rius, la Paula Carreras, la Rita Roig i l¡¯Of¨¨lia Carbonell s¨®n Gent de merda... i que tu tamb¨¦. Aquesta ¨¦s la primera paradoxa autoreferencial d¡¯un programa molt paradoxal i autoreferencial. Quatre noies joves amb ganes de riure, pensar i comunicar que han tingut ¨¨xit parlant de les dificultats i contradiccions que la seva generaci¨® t¨¦ per riure, pensar, comunicar i tenir ¨¨xit. En un episodi en qu¨¨ xerren sobre si el p¨²blic es pensa que s¨®n m¨¦s ximples del que s¨®n en realitat, Rius diu: ¡°Jo et puc intel¡¤lectualitzar el que vulguis. Que tingui un programa amb quatre amigues i parlem de l¡¯hor¨°scop no vol dir que sigui imb¨¨cil, vol dir que em ve de gust parlar d¡¯aix¨°, i a tomar pel cul¡±.

Gent de merda ¨¦s el que passa quan l¡¯educaci¨® medi¨¤tica es democratitza. En el naixement del periodisme hi havia ciutadans que treballaven i professionals que comunicaven. Avui tothom comunica. Tal com els recol¡¤lectors d¡¯una tribu de l¡¯Amazones han de con¨¨ixer els bolets verinosos i les dames victorianes havien de dominar el llenguatge dels vanos, l¡¯adolescent del capitalisme contemporani necessita saber fer anar mems, filtres fotogr¨¤fics i el registre postir¨°nic. I un p¨²blic aix¨ª de complex no en t¨¦ prou amb el locutor formal que t¡¯explica en paraules planeres un tema important. Quan tothom ¨¦s h¨¤bil comunicant, la quotidianitat esdev¨¦ un tema tan interessant i f¨¨rtil com l¡¯excepcionalitat. Aquest ¨¦s l¡¯espai en qu¨¨ floreixen els p¨°d?casts.

I elles ho sabien. Contra el t¨°pic de l¡¯espontane?tat ¨Cun p¨°dcast com el que sortiria si ens grav¨¦ssim les converses amb els col¡¤legues tal com ragen¨C, la realitat ¨¦s que la competici¨® per estilitzar la quotidianitat ¨¦s ferotge i requereix destreses i coneixements molt determinats. Per aix¨° no ens hauria d¡¯estranyar que Rius, Carreras i Roig siguin periodistes, i que Carbonell, m¨²sica de formaci¨®, ja exerc¨ªs d¡¯articulista i microcelebrity tuitare abans de comen?ar el p¨°dcast.

La resta ¨¦s una hist¨°ria d¡¯¨¨xit. Des d¡¯un inici autofinan?at el febrer del 2020, el p¨°dcast de seguida va brillar en el buit detectat, fins que R¨¤dio Primavera Sound les va fitxar. Amb 329.836 reproduccions el maig del 2022, Gent de merda no ¨¦s un p¨°dcast de masses, sin¨® un actor influent en l¡¯avantguarda de la cultura en llengua catalana, un format que ¨¦s per a la r¨¤dio el que el cinema independent ¨¦s per als blockbusters. Convenientment, el Festival Internacional de Cinema d¡¯Autor de Barcelona les va escollir per fer un programa en directe.

Tot plegat ¨¦s aix¨ª perqu¨¨ aquesta i no una altra ¨¦s la normalitat de les Gent de merda. Dividit en seccions amb un gui¨® lax que fa que la major part de la conversa sigui improvisada, el centre de gravetat de cada programa ¨¦s un convidat. I la gr¨¤cia d¡¯aquests convidats, el fil conductor que uneix el m¨²sic Guillem Gisbert amb la influencer Julia?na Canet, passant per l¡¯artista Joan Fontcuberta, ¨¦s que, si el p¨°dcast no exist¨ªs, qualsevol de les quatre presentadores aniria igualment als seus concerts, faria like a les seves stories o visitaria les seves exposicions. El resultat ¨¦s una mitja hora que equilibra entrevista convencional, digressions brillants, humor lleuger, safareig afable i molt¨ªssima autoconsci¨¨ncia, fins a crear un efecte tan aparentment quotidi¨¤ que nom¨¦s podria ser el producte curosament elaborat per quatre professionals de la cultura excepcionals i talentoses que fan veure que pensen, per¨° saben molt b¨¦ el que fan.