Louvet de Couvray va escriure ¡®Les amours du chevalier de Faublas¡¯, molt llegida quan es va publicar

?s cosa digna i justa honorar els nostres avantpassats, de manera que avui parlarem de Jean-Baptiste Louvet de Couvray (1760-1797; observeu la ve del nom de casa), autor d¡¯una novel¡¤la molt llegida quan es va publicar, Les Amours du chevalier de Faublas, avui desconegut a tot arreu menys a Fran?a, on el seu llibre encara s¡¯edita en format de butxaca (Folio).

Faublas ¨¦s un jove de setze anys que arriba a Par¨ªs per educar-se i ¨¦s v¨ªctima, com C¨¦cile de Volanges a Les amistats perilloses, de Laclos, d¡¯unes intrigues i tripijocs ordits per una aristocr¨¤cia desvagada i furonera. Coneix en un convent una tal Sophie, se n¡¯enamora, se¡¯n fuig amb ella i s¡¯hi casa, per¨° el pare d¡¯ella la n¡¯aparta. La noia torna al convent, Faublas intenta recuperar-la, es vesteix de dona molt sovint, i tot hauria acabat de la pitjor manera si l¡¯amor ¡°rousseauni¨¤¡± de Sophie no hagu¨¦s fet de bo en tota la hist¨°ria. En l¡¯endemig de tot plegat, marquesos i marqueses despleguen als ulls de Faublas tot un m¨®n de frivolitat i de c¨¤bales, molt a l¡¯estil de Les amistats esmentades, per¨° sense la densitat psicol¨°gica present a la gran novel¡¤la de Laclos.

L¡¯interessant d¡¯aquesta obra, l¡¯¨²nica per la qual encara ¨¦s conegut el senyor Louvet, ¨¦s que es troba a mig cam¨ª entre les aventures sexuals llibertines dels seus predecessors i contemporanis ¨CCr¨¦billon, fill; la Th¨¦r¨¨se philosophe, del marqu¨¨s d¡¯Argens; les Memoirs of a Woman of Plesure, de John Cleland, o les obres de Nerciat¨C i les idees dels lliurepensadors ¨Ctamb¨¦ se¡¯ls anomenava ¡°llibertins¡±¨C, que omplen un altre escenari del segle XVIII. Per¨° els lliurepensadors m¨¦s aviat escrivien amb el prop¨°sit de minar les bases morals i jur¨ªdiques del segle, de vegades amb un to moralitzant que fa m¨¦s nosa que servei en la narraci¨® d¡¯aventures er¨°tiques ¨Cper exemple, Manon, de Pr¨¦vost, al Liceu la temporada que ve segons l¡¯adaptaci¨® de Massenet; obres de Richardson i de Diderot, el primer molt elogiat pel segon; o Le Paysan perverti, de Restif de La Bretonne¨C. Tot aix¨° a banda de l¡¯esmentada novel¡¤la de Laclos, molt elogiada tamb¨¦ per Gabriel Ferrater, que es troba en catal¨¤ i en castell¨¤, o les millors del Marqu¨¨s de Sade, apoteosi de la sexua?litat fren¨¨tica i desvinculada de la moral, que no ¨¦s mala idea. No trobareu, per contra, la major part de les altres obres esmentades, menys encara la de Louvet, de fet escassament bacona.

El nostre avantpassat, tanmateix, va tenir una vida molt m¨¦s interessant que els seus llibres: va ser empleat en una llibreria de Par¨ªs ¨Cel seu Faublas es va vendre molt dos o tres anys, per¨° no va fer ric Louvet¨C, va ser diputat pels girondins a causa d¡¯all¨° que els francesos anomenen ¡°la verve¡±, equivalent de l¡¯eloq¨¹¨¨ncia efluent, va rebentar Robespierre, que l¡¯havia expulsat de l¡¯estol jacob¨ª a causa de les immoralitats del seu Faublas ¨CLouvet li va etzibar a l¡¯Assemblea, l¡¯any 1792: ¡°T¡¯acuso d¡¯haver envilit, insultat i perseguit la representaci¨® nacional, d¡¯haver tiranitzat l¡¯Assemblea Electoral de Par¨ªs i d¡¯haver arribat fins al poder suprem gr¨¤cies a la cal¨²mnia, la viol¨¨ncia i el terror¡±¨C, i va votar a favor de la pena de mort per a Llu¨ªs XVI, com a bon dem¨°crata amb commutaci¨® del c¨¤stig. Les turbul¨¨ncies pol¨ªtiques el van fer emigrar a Normandia, despr¨¦s a la Bretanya i per fi a la Guaiana, lloc en qu¨¨, amagat en una catacumba, va escriure un llibre for?a atractiu: Not¨ªcies sobre la hist¨°ria i narraci¨® dels meus destrets despr¨¦s del 31 de maig de 1793. Va reapar¨¨ixer a la Convenci¨® el dia 9 de Termidor, i va reprendre la publicaci¨® d¡¯uns fullets que ell mateix enganxava a les parets de la ciutat, anomenats La Sentinelle, en qu¨¨ no va parar de fustigar els reialistes reaccionaris. Despr¨¦s va ser membre del Consell dels Cinc-Cents (a Catalunya, estalviadora, ¨¦rem cent), va deixar-ho c¨®rrer el 1797 i va obrir una llibreria a Par¨ªs. Llavors van fer-lo membre de la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (o l¡¯equivalent de Par¨ªs) i es va morir de seguida.

Encara una curiositat: hi ha historiadors de l¡¯¨°pera que diuen que, en escriure el llibret de l¡¯obra de Richard Strauss El cavaller de la rosa, Hofmannsthal es va inspirar en els transvestiments que apareixen a la novel¡¤la de Louvet. No tenim a casa prou llibres per poder-ho assegurar, per¨° ¨¦s m¨¦s senzill suposar que el fam¨®s transvestiment d¡¯Octavian, a l¡¯¨°pera de Strauss, m¨¦s aviat procedeix directament de la mascarada de Cherubino, el gran personatge de Les noces de F¨ªgaro, de Mozart. (Fluixeta, enguany, al Liceu.)

Vet aqu¨ª com hem retut homenatge a un nostre discret avantpassat, perqu¨¨, com deia Plini, no hi ha llibre mediocre que no contingui alguna cosa bona.