Eva Franch: ¡°Ara tenim una muralla a Barcelona i no ¨¦s de pedra, ¨¦s de cotxes¡±

Eva Franch sempre intenta tirar muralles all¨¤ on va. Una arquitecta i professora viatgera, que no es planteja mai el futur i est¨¤ decidida a no estancar-se. Els seus llibres s¨®n al delta de l¡¯Ebre. I on s¨®n els seus llibres, assegura, hi ha casa seva. Franch, nascuda el 1978 a Tortosa, va ser triada el 2010 per un jurat internacional entre 72 candidats a dirigir l¡¯Storefront for Art and Architecture. De Nova York va saltar a Londres, on es va convertir en la primera dona al capdavant de l¡¯Association School of Architecture. Aquesta etapa es va acabar, i ho explica: ¡°Hi vaig estar dos anys. I tot va passar en dues setmanes, al mig de la pand¨¨mia. De vegades hi ha veus m¨¦s conservadores que els costa d¡¯entendre que una dona catalana, d¡¯una certa edat, pugui estar al capdavant d¡¯una instituci¨®. M¡¯ho vaig passar molt b¨¦ i vaig transformar moltes coses¡±. Ara recala a Barcelona, la ciutat convertida en la seva base, per comissariar Model, el Festival d¡¯Arquitectures.

Pregunta. Barcelona est¨¤ en decad¨¨ncia?

Resposta. A Barcelona hi ha una cultura cr¨ªtica molt saludable, per¨° no s¡¯ajusta ni a la percepci¨® global de la ciutat ni a la realitat. ?s veritat que hi ha moltes coses que es podrien fer millor, i per aix¨° trebalem tots. Estic a Nova York, a Princenton, a Harvard, i tothom em pregunta: ¡°I a Barcelona¡­ aix¨° de les superilles com ho heu fet? Sembla incre?ble¡±. Arribes aqu¨ª i trobes gent cr¨ªtica, i aix¨° ¨¦s una gran demostraci¨® que Barcelona ¨¦s un laboratori. Tenim una gran cultura arquitect¨°nica i art¨ªstica i hi ha una gran producci¨® d¡¯innovaci¨®. No crec que Barcelona estigui en decad¨¨ncia, est¨¤ sent ella mateixa: produint noves idees i sent cr¨ªtica.

P. Llavors, no pensa que Ada Colau s¡¯est¨¤ ¡°carregant¡± Barcelona amb l¡¯urbanisme t¨¤ctic?

R. Diumenge, anant a fer una entrevista a la r¨¤dio, vaig agafar un taxi, i el taxista diu: ¡°?s que aquesta dona ens ha ficat la marat¨® pel mig de la ciutat¡±. I li dic: ¡°Per¨° la marat¨® sempre ha anat pel mig de la ciutat¡±. I ell contesta: ¡°No, no. Abans anava per les costes del Garraf¡±. Li vaig preguntar quants anys feia, i em va contestar: ¡°No ho s¨¦, per¨° m¡¯ho han dit¡±. M¡¯encanten els taxistes, perqu¨¨ tenen una percepci¨® de la ciutat que de veritat no s¨¦ d¡¯on surt, alguns tenen un gran coneixement i d¡¯altres, cap connexi¨® amb la realitat. Sempre parlo amb taxistes a totes les ciutats on vaig, perqu¨¨ s¨®n la base del coneixement com¨². Entenc que es pot ser cr¨ªtic, per¨° tamb¨¦ crec que hi ha un acarnissament sobre les figures de lideratge que encarnen nous valors, nous principis, noves ?idees de com fer ciutat, i que aquestes qualitats no s¨®n ben rebudes per una socie?tat que encara ¨¦s molt conservadora. Ho volen, estem d¡¯acord amb els valors, per¨° no saben com arribar-hi. L¡¯urbanisme que s¡¯ha fet a la ciutat tamb¨¦ ha respost a les emerg¨¨ncies que ens hem trobat. Barcelona ho ha fet d¡¯una manera molt ordenada, molt precisa, i amb molta generositat de cara al ciutad¨¤.

P. S¡¯ha d¡¯expulsar el cotxe de la ciutat?

Calen nous models de mobilitat,
i la gesti¨® de l¡¯entretemps ¨¦s dif¨ªcil. L¡¯arquitectura ¨¦s lenta,
la pol¨ªtica ¨¦s curta

R. Durant aquestes mesos hem fet un projecte d¡¯audioguies per les rondes de Ciutat Vella i de l¡¯Eixample i he apr¨¨s molt¨ªssim amb arquitectes i agents de la ciutat. Record¨¤vem el concurs del 1852 de qu¨¨ fer amb Barcelona i que va guanyar un metge amb la proposta ¡°Abajo con las murallas¡±. I les muralles es van tirar a terra, i ara all¨¤ hi tenim el circuit del festival. Quan camines llegint la ciutat, t¡¯adones del soroll, la pres¨¨ncia del cotxe, ara tenim una muralla que no ¨¦s de pedra, ¨¦s de cotxes. I el m¨¦s evident ¨¦s dir: ¡°Abajo con las murallas¡±. Cada mat¨ª, quan m¡¯aixeco, miro la qualitat de l¡¯aire, una q¨¹esti¨® fonamental per entendre on vull viure. El cotxe no s¡¯ha d¡¯expulsar, senzillament hem de fer que la ciutat tingui una xarxa. Per¨° no podem tenir unes muralles de pol¡¤luci¨® i soroll que tampoc solucionen els embussos. S¡¯han de fer nous models de mobilitat, per¨° cal temps, i la gesti¨® de l¡¯entretemps ¨¦s molt dif¨ªcil. L¡¯arquitectura ¨¦s molt lenta, la pol¨ªtica ¨¦s molt curta.

P. ?s arquitecta per¨° no t¨¦ obra pr¨°pia. Com ¨¦s aix¨°?

R. Tinc dos edificis visats al Col¡¤legi d¡¯Arquitectes. La primera casa que vaig fer va ser la casa de ma germana, despr¨¦s la d¡¯un ve¨ª, i vaig fer molts projectes. La meva obra ha anat canviant, agafa una altra forma. En aquest festival no soc nom¨¦s comiss¨¤ria, en realitat ¨¦s una conversa. Quina ¨¦s la meva obra? La meva obra ¨¦s ajuntar gent per produir esdeveniments, idees, que ens ajudi a fer el futur de la ciutat. L¡¯experimentaci¨® sempre ha estat la meva obra.

P. Qu¨¨ els diu als joves arquitectes?

R. Soc una gran optimista. No importa el que estudi?s, sin¨® el que vulguis fer. Cada dia, quan arribo a classe, els pregunto quina ¨¦s la seva obssessi¨® aquesta setmana, i quan acabo pregunto: qu¨¨ has apr¨¨s avui? La relaci¨® entre l¡¯obsessi¨® personal i l¡¯aprenentatge ¨¦s l¡¯ess¨¨ncia de com ens posicionem com a ciutadans. Com la societat ens dona etiquetes ¨¦s una reducci¨® d¡¯una construcci¨® d¡¯una societat a trav¨¦s de t¨ªtols, de responsabilitats civils, de formes d¡¯acci¨®, per¨° en realitat el que el futur necessita s¨®n menys etiquetes i gent amb m¨¦s capacitat d¡¯entendre el que cal al m¨®n. Hem de crear espais pedag¨°gics d¡¯aprenentatge que ens ajudin a saber com canviar les coses. L¡¯arquitectura ¨¦s una de les gran disciplines, i n¡¯engloba moltes altres, per¨° a m¨¦s ¨¦s una disciplina canviant. De la gent que s¡¯acaba graduant, molt pocs acaben construint. L¡¯arquitecte del futur no far¨¤ edificis, els reconstruir¨¤. Ser arquitecte ¨¦s connectar gent, canviar l¡¯empremta ecol¨°gica d¡¯un edifici, ¨¦s reconduir les formes en qu¨¨ circulem en un territori¡­ ressituar, replantejar. Som responsables de les generacions futures, estem construint el futur de gent que no ha nascut.

P. La clau ¨¦s l¡¯educaci¨®?

R. L¡¯educaci¨® ¨¦s un gran vehicle, per¨° tamb¨¦ ho s¨®n la curiositat, la comunicaci¨®, la generositat¡­ ensenyar ¨¦s un gran espai d¡¯intercanvi. La idea que el coneixement nom¨¦s passa dintre dels murs de la universitat ¨¦s obsoleta. El problema ¨¦s que de vegades les escoles s¡¯han convertit en models de negocis i no d¡¯idees. Necessitem que la gent, m¨¦s que voler col¡¤leccionar m¨¤sters o t¨ªtols, vulgui col¡¤leccionar etiquetes de transformaci¨® i espai d¡¯accions. Ens haurem d¡¯inventar una nova forma de reconeixement.

P. Buscava un lloc per ser lliure. L¡¯ha trobat?

R. Barcelona n¡¯¨¦s un. Aquest festival ha sigut una gran oportunitat. Venia a escriure per¨° vaig dir que s¨ª.