¡®L¡¯Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya¡¯: Joves i obrers es fan militars

19 de juliol del 1936. Comen?a la Guerra Civil a Catalunya, i ja apareix el mite del poble en armes que derrota l¡¯ex¨¨rcit revoltat. No ¨¦s tan senzill, per¨° ¨¦s cert que els obrers hi participen decididament. L¡¯euf¨°ria per aquest ¨¨xit ¨¦s evident. Ning¨² sap que la guerra ser¨¤ llarga, i unes mil¨ªcies entusiastes marxen cap a Arag¨®, decidits a alliberar Saragossa. L¡¯ardor queda frenat per una realitat crua, no nom¨¦s per l¡¯ex¨¨rcit franquista, sin¨® per la manca de disciplina i de preparaci¨® de les mil¨ªcies per afrontar la guerra. Ho veu de seguida l¡¯anarquista Joan Garcia Oliver, totpoder¨®s home del moment en el Comit¨¨ de Mil¨ªcies Antifeixistes. Cal transformar els milicians en soldats: ¡°Este fascismo posee una t¨¦cnica militar superior a nuestra buena voluntad¡±, diu en un m¨ªting; per¨° el clima revolucionari for?a a una soluci¨® diferent de la tradicional. Per aix¨° afirma que ¡°el ej¨¦rcito del pueblo, salido de las milicias, debe organizarse a base de una concepci¨®n nueva¡±, allunyada de les formes dels ex¨¨rcits convencionals. El repte era maj¨²scul, i es concretar¨¤ en l¡¯Escola Popular de Guerra creada per la Generalitat el 26 d¡¯agost, nom¨¦s cinc setmanes despr¨¦s de l¡¯esclat b¨¨l¡¤lic, quan la instituci¨® aut¨°noma donava segell legal a la major part d¡¯iniciatives del Comit¨¨ de Mil¨ªcies. Aquests or¨ªgens marquen enormement les contradiccions en qu¨¨ es va moure l¡¯Escola, que havia d¡¯anomenar mili?cians els soldats, assessors t¨¨cnics els caps i instructors els oficials. Malgrat les nomenclatures, ¨°bviament l¡¯Escola havia de refiar-se de militars fidels a la Rep¨²blica, singularment del comandant Vicen? Guarner, que des de la conselleria de Defensa va acordar amb Garc¨ªa Oliver tirar l¡¯Escola endavant per oferir una m¨ªnima formaci¨® militar a uns oficials que finalment van sortir-ne amb graus ben tradicionals: alferes, brigada o sergent. La l¨°gica de la guerra s¡¯imposava.

Resulta curi¨®s que una iniciativa d¡¯aquesta naturalesa no hagu¨¦s tingut fins ara un estudi espec¨ªfic, malgrat l¡¯enorme inter¨¨s tant pol¨ªtic com militar. Han estat els veterans historiadors Josep Maria Sol¨¦ Sabat¨¦ i Joan Villarroya, referents de la historiografia de la Guerra Civil i la repressi¨® franquista, els qui s¡¯hi han posat, en una recerca exemplar, minuciosa, que explica el pla de formaci¨®, qui eren els professors, de quin material disposaven, i que dona detall sobre els 1.885 oficials que es van formar a l¡¯Escola i fins i tot la repressi¨® que van patir alguns. ?s una reconstrucci¨® molt detallada, amb documentaci¨® oficial, com consells de guerra, expedients personals dipositats als arxius militars, amb l¡¯¨²s d¡¯abundants testimonis escrits per protagonistes, tant destacats com secundaris, alguns d¡¯ells in¨¨dits. Una hist¨°ria de la instituci¨® reconstru?da a partir de cada cas particular, amb noms i cognoms, de carn i ossos, que s¡¯escapa de les idea?litzacions per aterrar en all¨° concret. El llibre tamb¨¦ posa de manifest les diferents motivacions dels alumnes. N¡¯hi havia d¡¯idealistes de diferents tend¨¨n?cies, incloent els qui veien en aquella Escola el germen d¡¯un ex¨¨rcit catal¨¤, com per exemple Raimon Gal¨ª. Per¨° tamb¨¦ n¡¯hi havia que s¡¯hi van inscriure pensant que era m¨¦s f¨¤cil sobreviure la guerra sent oficial que no pas soldat ras.

Com en tantes altres coses, els fets de maig de 1937 van marcar un punt d¡¯inflexi¨®, que en el cas de l¡¯Escola va comportar la seva desaparici¨®, absorbida pel govern de la Rep¨²blica. L¡¯experiment havia acabat, per¨° els militars formats per la Generalitat van continuar combatent en tots els fronts fins a la fi de la guerra. No van poder, per¨°, fer realitat la tornada de l¡¯himne que va escriure per a ells Joan Oliver:

Amb f¨²ria i disciplina

enfonsar¨¤ l¡¯abisme

el criminal feixisme

l¡¯Ex¨¨rcit Popular. Endavant!