Els Catal¨¤-Roca al Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya: Tot queda en fam¨ªlia

Pere Catal¨¤-Pic (1889-1971) va ser un dels grans innovadors en la cultura fotogr¨¤fica d¡¯avantguarda de la d¨¨cada de 1930, per la seva feina tant de fot¨°graf com de divulgador de la ¡°nova fotografia¡±, de la comunicaci¨® visual i la publicitat. Potser va ser un dels millors receptors locals de la revoluci¨® de la cultura visual, que esclata internacionalment amb la premsa il¡¤lustrada fotogr¨¤ficament als anys vint. Pioner del fotomuntatge, el seu treball sintonitza amb els de Josep Sala, Josep Massana o Gabriel Casas, que publiquen en revistes modernes com Revista Ford, Art de la Llum o D¡¯Ac¨ª i d¡¯All¨¤. La fotografia moderna equival a la publicitat, diu Catal¨¤-Pic. Aquesta concepci¨® de la fotografia com a persuasi¨® el portar¨¤ a l¡¯equip del Comissariat de Propaganda durant la Guerra Civil, on ser¨¤ responsable de publicacions. La seva obra m¨¦s c¨¨lebre la realitzar¨¤ justament al Comissariat, el fotomuntatge Aixafem el feixisme, on un peu cal?at amb una espardenya trepitja una esv¨¤stica esquerdada sobre un terra adoquinat i on ressona la lli?¨® de ?John Heartfield.

Com ha passat de manera recurrent al llarg de la hist¨°ria dels estudis fotogr¨¤fics, Catal¨¤-Pic va integrar la seva fam¨ªlia al negoci: l¡¯estudi PIC (Publicitat Il¡¤lustrada Catal¨¤), establert el 1931. Els fills fot¨°grafs es van iniciar segurament fent feines de laboratori, cosa que determina la seva participaci¨® en alguns enc¨¤rrecs i fotomuntatges del pare. Aquesta pretesa ( i equ¨ªvoca) ¡°creaci¨® col¡¤lectiva¡±¨¦s el que justifica l¡¯exposici¨®, que presenta el conjunt de l¡¯obra produ?da pel pare i pels seus tres fills, Maria ?urea (1920-1993), Francesc (1922-1998) i Pere Catal¨¤-Roca (1923-2009) com una unitat org¨¤nica, no una suma d¡¯individualitats. La idea de nissaga familiar transcendeix fins i tot el contingut de l¡¯exposici¨® quan ens adonem que el seu comissari ¨¦s Andreu Catal¨¤ Pedersen, el fill menor de Francesc Catal¨¤-Roca, i que l¡¯editor del cat¨¤leg ¨¦s el seu cos¨ª Rafael Catal¨¤ Dalmau, un editor habitual de publicacions culturals de la Generalitat. Tot queda en fam¨ªlia, tot ben Catal¨¤ (i perd¨® per l¡¯acudit f¨¤cil!).

Veiem com els dos fills de Catal¨¤-Pic passen d¡¯aprenents a col¡¤laboradors i que la filla gran fa de retocadora. El criteri d¡¯obra col¡¤lectiva es justificaria per la perman¨¨ncia del fill Pere en el ja decadent negoci familiar, heretat a la jubilaci¨® del pare el 1966. Per contra, el fill gran, Francesc, s¡¯estableix pel seu compte el 1948, quan t¨¦ 26 anys. A la cronologia de l¡¯exposici¨® veiem com, al llarg de la d¨¨cada dels cinquanta i seixanta, les respectives carreres dels dos germans divergeixen. La traject¨°ria ascendent de Francesc es barreja amb l¡¯avantguarda d¡¯artistes i arquitectes espanyols; publica llibres a Barcelona i Madrid, treballa per a l¡¯editorial Destino, i m¨¦s endavant per a l¡¯Spain is different del Ministeri d¡¯Informaci¨® i Turisme de Fraga Iribarne, entre moltes altres coses. El seu germ¨¤ Pere t¨¦ una traject¨°ria descendent: esdev¨¦ un fol?klorista, roman en el seu petit m¨®n i s¡¯interessa pels Xiquets de Valls i l¡¯anomenada ¡°cultura popular¡± local; la seva geografia personal es circumscriu als territoris catalans i el seu opus magnum ¨¦s un llibre sobre els castellers.

A l¡¯exposici¨® l¡¯obra de tots tres es presenta barrejada, sense un criteri cronol¨°gic i aparentment tem¨¤tic (si ¨¦s que unes categories tan ambig¨¹es com On? Quan? Qu¨¨? Qui? Com?, etc., es poden considerar ¡°temes¡±), la qual cosa, malgrat les poc intu?tives cartel¡¤les, demana un gran esfor? per identificar les diverses autories. Clarament no ¨¦s aix¨° el que s¡¯ha buscat. Per¨° si es pretenia mostrar l¡¯activitat de l¡¯empresa PIC, per qu¨¨ no s¡¯ha fet aix¨ª sense m¨¦s? Per qu¨¨ subsumir a la l¨°gica familiar unes traject¨°ries de fet individuals i sovint alienes a tal empresa familiar?

La mostra ¨¦s un s¨ªmptoma d¡¯una doble malaltia institucional, que produeix un p¨²blic infantilitzat

A banda de la mentalitat cl¨¤nica, hi ha d¡¯altres problemes i, sintetitzant, crec que l¡¯exposici¨® s¡¯ha de veure com el s¨ªmptoma d¡¯una doble malaltia institucional.

D¡¯una banda, la naturalitzaci¨® de l¡¯hegemonia ideologicocultural de la petita burgesia catalanista d¡¯arrel rural per part del nacionalpopulisme institucional, del qual el Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya ¨¦s possiblement l¡¯¨°rgan principal. De l¡¯altra, la muse?tzaci¨® pobra i sense rigor de la fotografia, on falta una comprensi¨® historiogr¨¤fica del mitj¨¤. Tots dos s¨ªmptomes convergeixen en la mateixa aspiraci¨®: la producci¨® d¡¯un p¨²blic infantilitzat i clientelar.

Veiem d¡¯entrada els problemes referents a la fotografia: el primer ¨¦s una confusi¨® entre obra i arxiu. A la sortida de l¡¯exposici¨®, una cita de Francesc Catal¨¤-Roca exposa a la seva manera el problema: ¡°L¡¯arxiu ¨¦s la guardiola del fot¨°graf¡±. Altrament dit, l¡¯arxiu ¨¦s la reserva d¡¯imatges que serveix al fot¨°graf per fer una obra i per guanyar diners venent-la. Jo matiso: l¡¯obra ¨¦s un corpus diferent de l¡¯arxiu. Tot i que un fot¨°graf treballa mitjan?ant la producci¨® d¡¯un arxiu de negatius, la seva obra ¨¦s aquella que ha esdevingut imatge p¨²blica i ha circulat en vida, all¨° publicat i exposat. Un autor ¨¦s l¡¯encarregat de produir la selecci¨® d¡¯imatges del seu propi arxiu, i aquesta ¨¦s la seva obra, que no es pot delegar, ni un comissari (encara que sigui el seu fill) pot assumir en el seu nom.

Ho dir¨¦ un cop m¨¦s: que es facin exposicions pretesament hist¨°riques amb c¨°pies noves fetes ex profeso contradiu la condici¨® hist¨°rica de l¡¯obra. Aquesta exposici¨® seria inacceptable fora d¡¯Espanya. Sabem que Catal¨¤-Roca no concebia la noci¨® d¡¯original, que les c¨°pies no eren un fi sin¨® un instrument per a l¡¯enc¨¤rrec. L¡¯obra era la publicada. Quan feia exposicions ampliava les c¨°pies de forma caracter¨ªstica a l¡¯estil Family of Man, propi dels cinquanta i seixanta, les quals eren destru?des o reutilitzades despr¨¦s de l¡¯exposici¨®. L¡¯abs¨¨ncia d¡¯aquesta noci¨® d¡¯original ha determinat que tant Catal¨¤-Roca com els fot¨°grafs professionals de la seva generaci¨® rarament hagin deixat un corpus d¡¯obra d¡¯¨¨poca. En aquesta exposici¨® trobem que el comissari ha adoptat el criteri del pare, per al qual va treballar, en la formalitzaci¨® de les imatges. S¡¯ha perm¨¨s enquadraments i ampliacions al seu criteri, aix¨ª com presentar descarts. Unes llibertats abusives per a qualsevol comissari i que sens dubte s¡¯emparen en el vincle familiar. De nou, tot queda en fam¨ªlia.

En un dels v¨ªdeos de l¡¯exposici¨®, la conservadora de l¡¯arxiu del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes (custodis del fons de Francesc Catal¨¤-Roca) diu que aquest autor est¨¤ encara per recon¨¨ixer. Potser t¨¦ ra¨®. Podria haver estat una mena de Robert Doisneau hisp¨¤nic, homologable als ¡°humanistes¡± europeus coetanis. Per¨° tal reconeixement ja no es produir¨¤ per l¡¯abs¨¨ncia d¡¯un corpus, per la mala presentaci¨® del treball en les retrospectives fetes fins ara (en bona mesura per culpa de l¡¯autor mateix) i per l¡¯abs¨¨ncia d¡¯una intel¡¤lig¨¨ncia ¡°curato?rial¡± adequada per oferir una interpretaci¨® productiva de l¡¯obra, homologable a l¡¯avantguarda internacional i, per tant, fora d¡¯un marc sobredeterminat pel nacionalisme.

Aix¨° ens porta a l¡¯altre costat del problema, el de l¡¯inconscient nacionalpopulista.

El primer problema referent a la fotografia de l¡¯exposici¨® ¨¦s una confusi¨® entre obra i arxiu

En el seu curs de literatura catalana de 1965-1966, Gabriel Ferrater diseccionava com el marc catalanista havia deformat la recepci¨® de la literatura local i havia impedit recon¨¨ixer les millors aportacions en subsumir-les en un marc identitari i ideol¨°gic homogene?tzador, l¡¯origen del qual estaria en les pol¨ªtiques proteccionistes del segle XIX en favor d¡¯una ind¨²stria local, feble i incompetent, destinades a salvar la mediocritat: ¡°Aix¨° ¨¦s el greu, resulta que les coses realment, aut¨¨nticament grans, ning¨² s¡¯adona de quan s¨®n aut¨¨nticament grans¡±. El mateix Ferrater, el m¨¦s brillant i alhora el m¨¦s outsider de tal sistema cultural, ¨¦s la prova viva de la persist¨¨ncia d¡¯aquesta malaltia end¨¨mica. ¡°El catalanisme ¨¦s una m¨¤quina de tortura¡±, deia. Aquesta m¨¤quina ¨¦s la que mou aquesta exposici¨®: com que supedita les aportacions i el talent de Catal¨¤-Pic i del seu fill Francesc dins d¡¯una l¨°gica cl¨¤nica i provinciana de petit negoci familiar, est¨¤ anivellant a l¡¯al?ada del pitjor. El comissari de l¡¯exposici¨® ho defensa efica?ment quan presenta els Catal¨¤, originaris de Valls, com a ¡°representats de l¡¯esperit de la cal?otada¡±.