Novetats kafkianes

Com que Franz Kafka va morir l¡¯any 1924, ja en fa uns quants que la seva obra es troba lliure de drets. Aix¨° ha perm¨¨s a moltes editorials fer noves edicions de les seves obres: cartes, diaris i, en especial, novel¡¤les i narracions, amb m¨¦s ra¨® com m¨¦s defectuoses vagin ser les traduccions que van fer-se temps enrere.

La literatura catalana ¨Cho ¨¦s tota la que est¨¤ escrita en catal¨¤, amb independ¨¨ncia del lloc de naixement dels autors i la seva primera llengua; tesi de la qual no participa el nostre sistema educatiu, per desgr¨¤cia¡ª va tenir for?a sort en el cas de les traduccions de les novel¡¤les ¡ªEl proc¨¦s, vessada per Gabriel Ferrater; El castell, per Llu¨ªs Sol¨¤¡ª, per¨° en va tenir molt poca en el cas de les narracions, que van ser encarregades in toto (llevat de La transformaci¨®, que ja ha conegut mitja dotzena de traduccions) a Josep Murgades, ¨¦sser que va produir un dels monstres ling¨¹¨ªstics m¨¦s inefables que mai hagi donat la hist¨°ria de les versions al catal¨¤. Per tal com quedi clar que no ¨¦s el mateix tenir domini de la llengua que tenir-lo de l¡¯art de traduir, diguem que un altre monstre de la traducci¨® al catal¨¤ van ser les narracions de Poe, aquestes a c¨¤rrec de l¡¯eximi Carles Riba: poeta eminent, prosista de sintaxi llatina, i traductor imponderable dels cl¨¤ssics grecs, per¨° no d¡¯altres coses.

Sigui com sigui, uns quants traductors competents de l¡¯alemany al catal¨¤ han comen?at a fer noves versions de les narracions de Kafka, de vegades d¡¯algun dels set llibres que va publicar en vida (de fet, el set¨¨, Un artista de la fam, va sortir poques setmanes despr¨¦s de la seva mort), i de vegades d¡¯una reu?ni¨® de narracions de diferents per¨ªodes. ?s el cas del llibre que presentem avui, que, sent com ¨¦s una antologia, no porta un t¨ªtol de Kafka, sin¨® de l¡¯editor: Franz Kafka, Par¨¤boles i paradoxes, traducci¨® de Joan Ferrarons, edici¨® biling¨¹e (Fl?neur, Barcelona, 2022). De fet ¨¦s el mateix t¨ªtol i la mateixa tria, molt escaient, que va fer un bon especialista en Kafka, Nahum Norbert Glatzer, l¡¯any 1961, en traducci¨® a l¡¯angl¨¨s.

Consta de sis apartats, el primer dels quals dona nom a la selecci¨®, que inclou narracions de diversos per¨ªodes de la producci¨® kafkiana. Li fa cap mal, a aquesta edici¨®, el fet que no incorpori cap not¨ªcia editorial perqu¨¨ el lector s¡¯ennovi, almenys, de l¡¯any en qu¨¨ es va escriure cada un dels textos? En part s¨ª; en part no. Si diem que en part s¨ª, ¨¦s perqu¨¨ el llenguatge de Kafka va canviar molt entre el seu primer llibre, Betrachtungen (aproximadament, ¡®Consideracions¡¯ o ¡®Contemplacions¡¯) i els seg¨¹ents. Si diem que en part no, ¨¦s perqu¨¨ les narracions de la tria provenen del corpus central de l¡¯obra de Kafka, que presenta una certa regularitat en l¡¯estil. L¡¯editorial Fl?neur no t¨¦ tirada a incorporar res de paratextual als seus llibres ¨Cpr¨°legs, ep¨ªlegs, not¨ªcies editorials¨C, i aix¨° ¨¦s un criteri: els seus llibres venen sempre en versi¨® biling¨¹e, les traduccions s¨®n molt bones, i en suma, tampoc Kafka va afegir res en els seus llibres, ni a l¡¯inici ni al final.

El lector, doncs, entrar¨¤ verge d¡¯opinions i savieses en aquesta edici¨®: topar¨¤ de bursada amb un m¨®n narratiu enormement singular, el m¨¦s original, per no dir genial, de la literatura del segle XX. Hi trobar¨¤ gloses de mites cl¨¤ssics, com a ¡®Prometeu¡¯, ¡®Posid¨®¡¯, ¡®El silenci de les sirenes¡¯ o ¡®El voltor¡¯; hi llegir¨¤ paradoxes basades en la literatura moderna com a ¡®La veritat sobre Sanxo Pan?a¡¯ i ¡®Robinson Crusoe¡¯; o hi veur¨¤ m¨¦s d¡¯una narraci¨® en qu¨¨ s¡¯exposa la perplexitat kafkiana ¨Ctan present a les seves novel¡¤les¨C davant les lleis i el poder, com a tot el cap¨ªtol I, i a ¡®Davant la Llei¡¯ o ¡®Sobre la q¨¹esti¨® de les lleis¡¯.

Per¨° la tria de Glatzer, que era bona, i amb ella la traducci¨® de Farrerons, que tamb¨¦ ho ¨¦s, permetran sobretot que el lector entengui el secret m¨¦s important del conjunt de l¡¯obra kafkiana; un secret que, si mai no s¡¯arrib¨¦s a entrellucar, es veuria amb tota claredat en aquesta altra novetat de la casa Fl?neur: uns quants dels articles de Walter Benjamin dedicats al nostre autor d¡¯avui, inclosa la fabulosa ¡°Carta a Gershom Scholem¡±, de 1938: Walter Benjamin, Kafka (Barcelona, Fl?neur, 2012).

El secret no pot ser m¨¦s elemental: si Auguste Comte, pare del positivisme filos¨°fic, creia que el m¨®n intel¡¤ligent havia passat per tres etapes ¨Cla de la teologia, la de la metaf¨ªsica i la de la mera humanitat¨C, i, segons ell, ja ens trob¨¤vem a la tercera, Kafka va venir a dir-nos, com una mena de profeta retrospectiu i prospectiu alhora, que les coses no s¨®n aix¨ª: vivim i viurem sempre en una barreja de les tres ¨¨poques, com vivim sempre en la suma de la infantesa, la vida adulta i la senectut, o entre la vida i la mort absolutes. Kafka ¨Ces veu per poc que se l¡¯hagi llegit¨C viu en una suma de teologia hebrea, metaf¨ªsica de qualssevol temps i una humanitat del tot escampada per qualssevol ¨¨poques hist¨°riques: passat, present i futur. M¨¦s ben dit: un passat que encara no ha acabat, un present que ¨¦s infinit cap avant i cap enrere, i un futur mai intangible.