¡®Encarnacions¡¯, de Biel Mesquida: Fet a m¨¤ i a consci¨¨ncia

?s com una marca que identifica des dels seus primers textos, des de L¡¯adolescent de sal, la manera d¡¯entendre la pr¨¤ctica de l¡¯escriptura que posseeix Biel Mesquida (Castell¨® de la Plana, 1947): cada un dels cent contes reunits a Encarnacions ¡ªuna mena de decamer¨®, o tal vegada una selecci¨® antol¨°gica de les mil i una contarelles possibles sobre les formes de viure a la Mallorca actual¡ª s¡¯obre amb una breu reflexi¨® metaliter¨¤ria dirigida a un enigm¨¤tic D¨¤ior, uns pre¨¤mbuls que poden ser llegits com un seguit de m¨¤ximes, o com un conjunt de consells il¡¤luminadors destinats potser a escriptors futurs, sobre els mecanismes interns de l¡¯escriptura, com si al cap i a la fi es desvel¨¦s la hist¨°ria secreta de l¡¯escriptura i la composici¨® d¡¯un llibre anomenat Encarnacions. ¡°El cinema de poesia no ¨¦s fet segons les regles i les convencions ordin¨¤ries del gui¨® tradicional i no obeeix als ritmes narratius habituals. La desproporci¨® ¨¦s la regla: els detalls estan enormement dilatats i els punts considerats cl¨¤ssicament importants s¨®n explicats molt r¨¤pidament¡±, diu Biel Mesquida a D¨¤ior, i tamb¨¦ al lector, com si li ofer¨ªs una de les claus d¡¯acc¨¦s als climes de misteri tr¨¤gic, a les atmosferes melodram¨¤tiques i a les formes el¡¤l¨ªptiques i laber¨ªntiques de concebre el conte que es descabdellen al llarg d¡¯Encarnacions. No s¨®n els ¨²nics moments en qu¨¨ el protagonisme recau en les explicacions po¨¨tiques i est¨¨tiques perqu¨¨ a l¡¯interior de tots els contes tamb¨¦ hi apareix un Narrador que no cessa d¡¯interrogar-se sobre les cerim¨°nies verbals i l¡¯art compositiu que est¨¤ duent a cap, com si expliqu¨¦s al lector les zones d¡¯ombra de les filigranes que est¨¤ llegint: ¡°El narrador voldria comen?ar pel final. ?s una bona forma d¡¯intentar conv¨¨ncer el lector que si alguna cosa trobar¨¤ en la contarella no ¨¦s tan sols la descripci¨® d¡¯uns fets, una hist¨°ria, una aventura, sin¨® all¨° que potser li pot deixar m¨¦s records dins la mem¨°ria: una manera de dir, un fragment memorable, el ress¨° de les paraules confegides amb minuciosa exactesa per l¡¯escriptor que li fan ressuscitar zones mortes de la vida. S¨ª, la narrativa feta a m¨¤ i a consci¨¨ncia sempre ¨¦s energia de vida¡±.

Per damunt de les lli?ons ¡ªfascinants¡ª de l¡¯aparell te¨°ric que es desgrana arreu, i que estimula els arxip¨¨lags de la imaginaci¨® del lector, com si se li plantegessin unes f¨®rmules matem¨¤tiques necessitades d¡¯una soluci¨® instant¨¤nia, als contes d¡¯Encarnacions, gr¨¤cies a les impostures, les m¨¤scares, les malversacions, els paranys, les usurpacions i ¡°les tribulacions de tota casta¡± que experimenten els personatges, pertanyents a qualsevol classe social i de via moral inesgotable ¡ªastuts, tristos o solitaris, habitants de la cat¨¤strofe del mal o de la malaltia, presoners de les abs¨¨ncies i de les p¨¨rdues, artistes misantrops, gent abandonada i sense sort, o, tamb¨¦, euf¨°rica perqu¨¨ sent alguna cosa semblant als batecs de l¡¯amor¡ª, el lector ha de fer cas al Narrador i, en efecte, s¡¯ha de preparar per ¡°vibrar intensament¡±, perqu¨¨ Biel Mesquida usa una galeria immensa de caracteritzacions, servides amb una extraordin¨¤ria gamma de sentiments, i, tal com ho assenyala Sebasti¨¤ Perell¨® en un postfaci exemplar (¡°El cos de les lletres¡±), esdev¨¦ un ¡°mestre de les discontinu?tats, dels canvis radicals, de la cat¨¤strofe, de la col¡¤lapsologia¡± i presenta uns ¡°personatges just en el moment en qu¨¨ ja han deixat de ser el que eren i ja no ho tornaran a ¨¦sser mai m¨¦s¡±. Encarnacions ¨¦s un cat¨¤leg de la representaci¨® de la viol¨¨ncia f¨ªsica i mental, de la pertorbaci¨® de l¡¯esperit, dels embats invisibles que suporta la condici¨® humana, per¨° ¨¦s tamb¨¦, com si es proporcion¨¦s una apoteosi dels seus herois i no un lament per les seves derrotes, un cat¨¤leg feli?ment interminable de tot el contrari, de les epifanies quotidianes, ¡°de les traject¨°ries infinites del desig¡±, tal com diu Sebasti¨¤ Perell¨®, del fulgor que crema com un llamp i que ajuda a conjurar tots els mals, tal com diu ?Biel Mesquida, ¡°un sism¨°graf d¡¯alguns dels tremolors m¨¦s significatius del segle: cervelltremols, ullstremols, animatremols, manstremols i amortremols, per exemple¡±.

Mesquida usa una immensa galeria de caracteritzacions, servides amb una extraordin¨¤ria gamma de sentiments

Elogi de la lectura i de la ficci¨®, Encarnacions tamb¨¦ ¨¦s el que ¨¦s ¡ªi no podria ser d¡¯altra manera en un llibre de Biel Mesquida¡ª gr¨¤cies a una prosa en qu¨¨ la m¨²sica i el ritme de la imaginaci¨® verbal, enfervorida i refulgent, esdev¨¦ una apassionada defensa de la imaginaci¨® barroca, com si segregu¨¦s ¡°nacre al voltant d¡¯un gra d¡¯arena¡±. Elogi de la literatura feta a m¨¤ com una artesania de la miniatura, elogi de la consci¨¨ncia de l¡¯escriptura, elogi de l¡¯energia vital, Encarnacions ¨¦s sobretot un dels llibres m¨¦s memorables de Biel Mesquida.